RE: UN EXEMPLE DE MICRORELAT - PER PENSAR-HI I COMENTAR-LO SI US VA DE GUST

A mi no em fa el pes. No llisca.
I quan diu que ningú mai més s'havia acostat al pou i ho lliga amb que el germà treu aigua, com si fos una cosa normal i/o usual, no lliga. En què quedem? S'hi acosten o no s'hi acosten? Quan llegeixo un relat, aquestes petites incongruències em treuen d'ell.
Així seria millor (en la meva opinió):
"Veinte años después, mi hermano Eloy, decidió un día sacar agua de aquel pozo al que nadie jamás había vuelto a asomarse".

A mi el relat m'agrada. Té màgia i fa pensar . El detall que menciona montseblanc, en la meva opinió, és menor. A més, es podria argumentar que és possible treure aigua d'un pou sense abocar-s'hi per veure que hi ha al fons. En tot cas, és un microrelat molt reeixit. M'agrada especialment el contingut de la nota, intrigant i obert .

Segur que ja el coneixeu, però deixeu-me posar el famós microrelat d'Augusto Monterroso .

"Cuando despertó, el dinosaurio todavía estaba allí" .

Bon dia!

A mi el micro-relat el Pozo m'ha agradat sobretot perquè et deixa algunes preguntes obertes.

Us escric aquest del llibre Atrapat, escrit per Josep Maria Arnau de Bolos.

>strong> Saviesa reial

Havia demanat als reis mags que el papa tornés a casa. Però també van llegir la carta de la mare i li concediren l'ordre d'allunyament.

M'agradaria compartir aquest, a mi em va agradar molt:
Microrelat guanyador de la convocatòria del mes d'abril 2022 de la XI edició del Microconcurs de la Biblioteca de Barberà del Vallès (categoria en castellà).



Marfil

Luego del largo viaje que coronaba una búsqueda de muchos años, recopilando datos que no anotó, pero que no le costó trabajo memorizar, por fin se encontraba en el lugar que guardaba los recuerdos de su madre. Tomó las figurillas talladas, el viejo dominó y el hermoso juego de ajedrez. Por último, se dirigió al piano y retiró con la trompa cada una de las teclas.


Diego Hernán Franco Puebla
Mendoza (Argentina)

Tant de bo s'acabi aviat, aquesta espera de la nova pàgina! Quins personatges tan nefastos aquests dels anuncis estrangers!

Doncs, a banda que tots podríem fer les nostres observacions sobre una frase que no ens acaba de quadrar, el relat en general és dels que serveixen per entendre què és i què no és un microrelat. Ens agradi més o menys aquest exemple, veiem o no coses a millorar, té tots els ingredients, inclosa la discussió de la seva exactitud literària, però té sentit de la meravella, un toc d'humor negre, i fantasia en la nota final. Tot plegat ens pot fer discutir de temes molt seriosos com poden ser la mort infantil, les famílies nombroses, la vida rural, la desgana pels problemes aliens… o ves a saber quins altres temes podem treure d'aquest microrelat.

Per altra banda, aquest matí he fet dos comentaris a dos relats, que des del meu punt de vista són part de la discussió que ens mou aquests dies en el fòrum.
Un el del TerricheT i l'altre del Joan Colom. El primer és un relat absurd, intentant fer un assaig increïble, i el segon és una mena d'assaig que no arriba a ser absurd, però que ho voreja, i si no digués que s'ha inventat aquella paraula, ja aniríem més de cap al cantó de relat absurd, amb un microrelat dins de la narració general. Un intent curiós de colar un assaig com microrelat, sense ser un assaig seriós.
Ambdós autors juguen amb el lector, i cada un té el seu estil.
Conec poc l'obra del Joan Colom, com per dir que és un assaig de veritat, ja que em sembla que juga a ser un narrador diví, els teòrics literaris en dirien «Heterodiegètic». I això fa que dubtis de si parla seriosament, o se'ns està en rient a la cara, amb tota la bona voluntat de fer-nos veure coses que ens passarien per alt en una lectura ràpida i poc interessada en allò que estem llegint.
I el del TerricheT és clarament un relat absurd, també amb un narrador heterodiegètic que ens explica un conte dels de la vora del foc.

Gràcies per la teva lluita en pro de la feina ben feta, paladí de la qualitat!