The end

Un bon relat que, sense escarafalls, explica un fet realment tràgic!
Molt ben explicats els fets i reflexions i un bon final literari.
Sort
Amb total cordialitat

Doncs no me n'havia adonat de que havia escrit joguineig sense la u. Com ho faig tot amb mòbil i mira que repasso mil vegades. Per quan al noi si era portador o no estic amb tu, segur que el xicot era responsable. El que passa és en aquella època en què no havien mòbils ni la informació d'ara i tenint en compte que jo baixava de l'hort com aquell que diu i a damunt hipocondríac de mena....És normal que passés angoixa .

Un petit relat per explicar que passa per la ment de la protagonista tan sols en uns segons veient la pròpia mort. M'ha fet gràcia com una senyora de 80 anys se'n recorda del consell de la seva mare en recomanar-li de no caminar amb les espardenyes a retaló però... massa tard!
Original i divertit.

Salutacions

M'ha agradat com l'has redactat, amb molta cura. Aquesta senyora va caure amb la seua mort, amb moltes desgràcies per culpa del mirall. Quina fatalitat la de l'espill.
El final fou terrible.
Enhorabona i sort.
Cordialment.
PERLA DE VELLUT

Un mirall, unes espardenyes i una successió de desgràcies que encaixen perfectament. Segur? Quan un ensopega, generalment cau endavant. Aleshores la protagonista pica contra el mirall i, ara ve la part que no veig clara, cau enrere, quan em fa l'efecte que hauria de quedar estampada contra el mirall, no rebotar-hi com si fos una pilota. Bé, tant se val, el fet de caure enrere permet de veure's tota ella reflectida i repassar fugaçment alguns elements de la seva vida. M'ha agradat per la curosa descripció de l'acció. Enhorabona, Montseblanc!

Ma mare, quan jo era petit, quan tocaven el timbre corria cap a el mirall del bany i és retocava els seus cabells rossos i rinxolats. De gran si fa o no fa tres quarts del mateix. Ho dic perquè m'ha encantat aquesta historia: un començ original, i un final tràgic i en certa manera entranyable per la percepció que hom té en veure que fins a darrer moment el personatge principal mor reflectida.( enhorabona.

La mare t'anuncia el perill i la parella el propicia l'element material de la mort per culpa dels propis instints.
Però, sobretot, jo hi destaco la ironia que hi apliques; és malt bona i necessària suavitzar el tema i posar-hi distància.
Al final és una vida prou llarga, no necessàriament a retalò que indicaria mandra o deixadesa.

Molt ben detallat totes les peripècies al moment de caure. Un monòleg molt reeixit i molt bona l'última paraula deixada a mitges.

Bon relat.

que expliques amb tota mena de detalls, riquesa de vocabulari i bona expressió.

Felicitats i sort Montse.

Rosa.

Molt ben travat, molt ben explicat, m'agrada com fas fet les descripcions, pas a pas, fins a arribar al final.
Molta sort,
Salutacions,
Neus

Relat rebut correctament. Entra a concurs.

Recorda, ja no el pots esborrar!
Qualsevol dubte contacta amb nosaltres en el nostre correu:
concursos.arc@gmail.com

Gràcies per participar.


Comissió XIII Concurs ARC de microrelats