Voldria

Un relat de: Ginebreda
Voldria que et multipliquessis per gaudir-te
en una orgia d’apèndixs tàctils
que em desvetllin la pell que els anys
han convertit en funda neutra i adaptable,
sense qualitat visible a destacar,
insensible de tan cansada de donar-se
i emmotllar-se al contingut, cada cop més pesat,
en experiència, en amargura i en bagatge.
Tornar a sentir els petons de papallona,
aquells que es fan amb les pestanyes del desig,
quan m’ estremia amb l’alè que bufaves,
a l’entrada del secret racó
que feia el sexe eriçar-se en mil onades
i no importava res, érem tu i jo.
No demano que em tornin la bellesa,
ni la guspira dels ulls, ni la innocència.
Vull fruir-te en la sang, tota jo dona,
afamada i lasciva, delerosa,
sense ser previsible ni esperada
ni l’aixopluc on puguis resguardar-te.
Vull ser font que raja a dojo
I que vinguis, mort de sed, a sadollar-te.

Comentaris

  • De potencial a present[Ofensiu]
    Tocatardà | 12-05-2024 | Valoració: 9

    M'ha agradat molt. En forma i en fons. M'hi identifico. Comences amb un Voldria, com d'inabastable, i acabes amb un Vull real, viable i ferm. Magnífic

  • Petons de papallona [Ofensiu]
    Canela fina | 06-05-2024

    M'he sentit molt identificada en les teves paraules, com enyoro els petons de papallona també...i les papallones a la panxa...i veure com em vola el pensament com una papallona...
    Gràcies per l'agradable lectura :)

  • plaer de cos[Ofensiu]
    Atlantis | 20-04-2024

    Fa dies que vaig llegir aquest poema i algun d’altra
    ple d’erotisme. O de la nostàlgia del plaer dels cos.

    M’ha agradat molt i en alguns moments m’hi identifico.

  • Intensitat i força.[Ofensiu]
    SrGarcia | 16-04-2024

    Una poesia intensa com poques. Molt bon ús de les imatges, sense dir les coses pel seu nom, tot és dona a entendre. Cal destacar-ne la sensualitat, com a fet la Rosa Gubau, i la força tant de les imatges com del discurs.

  • Sensualtat...[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 14-04-2024 | Valoració: 10

    i desig que has expressat amb una bellesa i finura imponents. Em falten paraules per valorar un poema d'aquest nivell.
    Preciós Ginebreda.
    Ens seguim llegint.

    Rosa.

l´Autor

Foto de perfil de Ginebreda

Ginebreda

37 Relats

175 Comentaris

9131 Lectures

Valoració de l'autor: 9.97

Biografia:
La Ginebreda és un ésser de l'imaginari català amb forma de dona d’aspecte arbori amb el cos de fusta, molsa i escorça. Té un temperament sanguinari i violent.

Però també va ser una dona real:

Eulalia Ginebreda (1584-1619) es va casar amb Pere Joan Totxo i en va prendre el cognom (es passà a dir Eulalia Totxa) .La seva mare, La Ginebreda (difunta abans de
1615) diuen que va ser qui va ensenyar a l'Eulàlia en quin bosc podia anar a trobar a Satanàs.
És acusada de bruixa, d'anar al bosc de Can Figueres de la Quadra a venerar al dimoni i de fer cas de les seves ordres. Se l’acusa d’intentar assassinar a diverses persones i de liderar un grup de sis o set dones.

El 1619 és empresonada, portada a Barcelona, sotmesa a turment i finalment penjada el 26 d’octubre a Terrassa.

Font: Lo negoci de las bruxas
ARXIU HISTÒRIC DE TERRASSA
ARXIU COMARCAL DEL VALLÈS OCCIDENTAL