Cercador
Voldria
Un relat de: Ginebreda- Compartir:
en una orgia d’apèndixs tàctils
que em desvetllin la pell que els anys
han convertit en funda neutra i adaptable,
sense qualitat visible a destacar,
insensible de tan cansada de donar-se
i emmotllar-se al contingut, cada cop més pesat,
en experiència, en amargura i en bagatge.
Tornar a sentir els petons de papallona,
aquells que es fan amb les pestanyes del desig,
quan m’ estremia amb l’alè que bufaves,
a l’entrada del secret racó
que feia el sexe eriçar-se en mil onades
i no importava res, érem tu i jo.
No demano que em tornin la bellesa,
ni la guspira dels ulls, ni la innocència.
Vull fruir-te en la sang, tota jo dona,
afamada i lasciva, delerosa,
sense ser previsible ni esperada
ni l’aixopluc on puguis resguardar-te.
Vull ser font que raja a dojo
I que vinguis, mort de sed, a sadollar-te.
Comentaris
-
El foc[Ofensiu]Montseblanc | 07-07-2024
Tot te un preu i no hi ha ningú que s'escapi de pagar-lo, envellim, és el preu de viure. Però el cervell, tot i les mil ganivetades de la vida, continua ben viu, no ens hem de rendir, el foc d'abans, pot ser foc ara, només desitjant-t'ho les flames tornen a cremar, com interpreto del teu magnífic poema, que tracta un tema molt difícil d'una manera brillant.
-
De potencial a present[Ofensiu]Tocatardà | 12-05-2024 | Valoració: 9
M'ha agradat molt. En forma i en fons. M'hi identifico. Comences amb un Voldria, com d'inabastable, i acabes amb un Vull real, viable i ferm. Magnífic
-
Petons de papallona [Ofensiu]Canela fina | 06-05-2024
M'he sentit molt identificada en les teves paraules, com enyoro els petons de papallona també...i les papallones a la panxa...i veure com em vola el pensament com una papallona...
Gràcies per l'agradable lectura :) -
plaer de cos[Ofensiu]Atlantis | 20-04-2024
Fa dies que vaig llegir aquest poema i algun d’altra
ple d’erotisme. O de la nostàlgia del plaer dels cos.
M’ha agradat molt i en alguns moments m’hi identifico.
-
Intensitat i força.[Ofensiu]SrGarcia | 16-04-2024
Una poesia intensa com poques. Molt bon ús de les imatges, sense dir les coses pel seu nom, tot és dona a entendre. Cal destacar-ne la sensualitat, com a fet la Rosa Gubau, i la força tant de les imatges com del discurs.
-
Sensualtat...[Ofensiu]Rosa Gubau | 14-04-2024 | Valoració: 10
i desig que has expressat amb una bellesa i finura imponents. Em falten paraules per valorar un poema d'aquest nivell.
Preciós Ginebreda.
Ens seguim llegint.
Rosa.
l´Autor
39 Relats
192 Comentaris
14521 Lectures
Valoració de l'autor: 9.98
Biografia:
La Ginebreda és un ésser de l'imaginari català amb forma de dona d’aspecte arbori amb el cos de fusta, molsa i escorça. Té un temperament sanguinari i violent.Però també va ser una dona real:
Eulalia Ginebreda (1584-1619) es va casar amb Pere Joan Totxo i en va prendre el cognom (es passà a dir Eulalia Totxa) .La seva mare, La Ginebreda (difunta abans de
1615) diuen que va ser qui va ensenyar a l'Eulàlia en quin bosc podia anar a trobar a Satanàs.
És acusada de bruixa, d'anar al bosc de Can Figueres de la Quadra a venerar al dimoni i de fer cas de les seves ordres. Se l’acusa d’intentar assassinar a diverses persones i de liderar un grup de sis o set dones.
El 1619 és empresonada, portada a Barcelona, sotmesa a turment i finalment penjada el 26 d’octubre a Terrassa.
Font: Lo negoci de las bruxas
ARXIU HISTÒRIC DE TERRASSA
ARXIU COMARCAL DEL VALLÈS OCCIDENTAL