Records

Tots tenim un destí en aquest món. La majoria no l'hem descobert encara i entre quins l'han descobert n'hi ha molt pocs que sàpiguen explicar-lo. Tu, fins i tot saps explicar el dels altres.

Sí, els teus escrits són com la pluja: fan passar la set, refresquen i ens netegen. Amb retard, m'afegeixo a les felicitacions. La Mary conserva per als altres el record de la pluja, fins que ja no cal. Com qui (que) traspassa als altres que amb dues pedres o fregant bastons es pot fer foc.
Tu també has de viure molt, perquè beure de la teva imaginació i bona lletra.

Sí, els teus escrits són com la pluja: fan passar la set, refresquen i ens netegen. Amb retard, m'afegeixo a les felicitacions. La Mary conserva per als altres el record de la pluja, fins que ja no cal. Com qui (que) traspassa als altres que amb dues pedres o fregant bastons es pot fer foc.
Tu també has de viure molt, perquè beure de la teva imaginació i bona lletra.

Sí, els teus escrits són com la pluja: fan passar la set, refresquen i ens netegen. Amb retard, m'afegeixo a les felicitacions. La Mary conserva per als altres el record de la pluja, fins que ja no cal. Com que traspassa als altres que amb dues pedres o fregant bastons es pot fer foc.
Tu també has de viure molt, perquè beure de la teva imaginació i bona lletra.

Bona vesprada, Montseblanc: Gràcies per la teua visita i la teua opinió sobre el meu relat El llibre tímid. M'alegre que t'haja agradat.
Cordialment.
Perla de vellut

Tenia una tasca important: procurar que la pluja no caigués en l’oblit. Quan va ploure va poder descansar.
Molt bo.

Què es pot demanar més? Després del ruixat i la veïna La Betty aconsegueix fer ploure. La Mary era molt sensible. Fou la seua hora de morir, darrere d'aquella aigua que queia aquell dia. Molt tendre, senzill i emocionant, aquest relat.
Enhorabona, Montseblanc.
Cordialment.
PERLA DE VELLUT

M'ha agradat molt.

Un relat preciòs. M'h encantat.

Esperem que no, i plogui més sovint. Un relat deliciós amb final insospitat. Segur que hi ha hagut casos de gent que ha tret forces vitals mentre no assolia el seu objectiu, i es deixondia sobtadament quan l'aconseguia. He conegut persones que han cuidat malalts durant molts anys i, quan el malalt ha arribat al final de la seva existència, el cuidador li ha anat al darrere, incapaç de suportar una existència sense atendre l'altra persona. Enhorabona, Montseblanc!

Mary Ryan havia d'aguantar viva per respecte als descendents, no en debades la seva generació -menys ella - havia actuat com un ramat de bens cap al precipici sense immutar-se ni tan sols sentir temor de la desaparició, conduïts pel capital (els capitalistes van morir sense consciència d'haver perdut tot el seu atresorament.

A posar nota, però aquesta vegada no me'n puc estar!
Un relat excel·lent en la forma, però per sobre de tot en la història. Convivència d'un poble amb la dona que duu el tresor de la pluja i el regala com a llegat de la seva llarga vida, abans de marxar.
Pot tenir moltes lectures i les tindrà, però aquesta és la meva interpretació.
Gràcies.
Amb total cordialitat

Un relat plè de saviesa emparat en un fet que transmet pau i tendresa.

Preciós Montse.

Rosa.

Un relat trist i alhora seré per quan a com exposés la defunció de la Mary Ryan. Es com un testament que deixa de l'esperiència de la seva vida. Marxar en silenci quan la resta està de festa. Hom pot demanar més?, humilitat i intel.ligència ....? Aquest cop he percebut en el teu relat allò de "poc és molt", o sigui...., un relat força concís on hi deixes un pòsit que ens permet emmirallar-nos, posar-nos en la pell d'aquest entranyable personatge que ens fa, si més no a mí, pensar en les dones grans que han estat part de la nostra família. Nil.

Bona vesprada,

Un relat que m' ha emocionat i a la vegada m' entristit.

Quina pena! Espero el teu pròxim relat.

Una abraçada

Noia Targarina