Una manera molt naturista de demostrar l'amor Patri bo i poetitzant les excel·lències de la nostra catalana terra fins arribar a l'èxtasi de voler-la lliure! No podem evitar rendir-nos a aquesta cascada de mots i girs bellíssims amb els quals has trenat aquest sentit poema que m'ha tocat el cor. Nil

Ésser mare és un desig de quasi totes les dones i ésser mare novella deu comporta tota mena de canvis a nivell emocional. M'ha agradat el relat i totes les sensacions que hi plasmes. Com molt bé dius ..., a voltes cal aprofitar les ocasions que ens presenta la vida. Si és sí!

Els trens tostemps m'han captivitat, ara mateix acaba de passar un per davant de ca meu, cosa normal a la comarca del Maresme. Aquest teu m'ha fet entrar en un somni oníric, viatjat al passat i de retruc al present i també futur. Un relat d'interiorització d'un mateix, retrospectiva de la vida de començ fins al final. I ho fas amb aquesta manera tan sensible que et caracteritza, plena de descripcions que quasi diria jo que hom arriba a palpar-les, a sentir-les i això aporta gran gaudiment en la lectura.

Precisament fa unes hores he comentat la poesia d'Atlantis , Aniversari, on li he exposat les meves creences sobre la reencarnació i s'adiu molt amb el teu magnífic relat on escenifiques, no sé pas si ho fas convençut que és així, de manera humorística les diverses existències del personatge del text. Que després de passar per diferents vides s'adona que aquesta, la de pagés escampa-fems, és la més bona de totes. Això sí! ésser de l cul de Jaumet, sempre és bo. Car això et permet viure la vida plenament.

Estic convençut del tot de que la vida no s'acaba en el moment que pereix el cos físic, sinó que continua sense limitacions corpòrees en el planell espiritual. Aquí la Terra som actors amb nom, gènere i identitat cultural i racial, però un cop fineix la nostra representació ( existència) i s'abaixa el teló recuperem la nostra identitat espiritual: deixem d'ésser fill, pare, marit, etc...i esdevenim el que eternament som esperit enriquit amb infinituts de rols terrestres i d'altres planetes on hi ha vida humanoide. El que fins que va morir havia estat el teu home, tal vegada en un altra vida pot haver estat el teu germà o algú que t'hagués llevat la vida en un confrontament bèlic. Així com el cos físic va envellint a mida que s'acosta l'hora suprema, també el doble d'aquest, l'astral té una data de caducitat. La vida astral és un doble de la terrenal, vet aquí!, les aparicions o manifestacions d'espirits familiars. Però un cop superada aquesta vivència astral, que és intemporal, l'esperit passa al planell mental on es retroba amb la font , Déu!?. I tal volta allí planeja una nova existència corpórea a fi corregir i perfeccionar-se espiritualment. Apreciada Atlantis, el teu poema reflecteix magistralment aquesta conexió espiritual que mai es trencà, amor teu als teus ulls terrenal és ara company d'evolució espiritual a les altes esferes. Mentre sigui en els teus pensaments continuarà tant viu com ho havia estat fins ara. Això sí! , relacionem-nos amb ells sense pena...ells ens volen veure alegres.... I amb joia i emoció ens retrobarem quan ens arribi l'hora....

Recordo fa molts anys, el Noticiero universal o el Periódico de Catalunya va treure la notícia que en un poble de l'Espanya profunda a l'estiu la gent dormia amb les finestres obertes i es veu que hi havia una mà misteriosa vinguda del carrer que es dedicava, mentre els matrimonis dormien plàcidament, a tocar el flabiol dels homes. La notícia acabava en que mai van saber qui era qui és prestava aitals libidinosos jocs de mans....El teu relat tot i que va per un altre drecera, amb un toc d'inocencia i humor del fi ,m'ha fet recordar aquesta boníssim relat. Oficis periodístics.

Això passa més sovint del que sembla... Noies joves que venen el cos a vells que els hi cau la baba, nois joves que fan el mateix que aquesta noia que es prostitueix, çerò amb homes. Dones grans que paguen per un cos de noi jove ....etc...Tot és lícit sempre i quan el tracte és de bon acord. El teu relat, curt i intens, molt excitant!, l'he trobat elegant i explosiu en el sentit que amb un parell de peces de vestir fas córrer la imaginació dels teus lectors-es devers el lloc on s'esdevé l'acció, fins i tot diria jo que aconsegueixes ficar-nos en la pell dels personatges....

L'enveja forma, malauradament, part de l'inconscient humà de la ment humana. Són molt pocs els casos que s'en salven. La fortuna d'un és l'odi de l'altre. El teu relat, a banda d'ésser original i estar ben trenat argumentalment, és un fideligne reflex d'aquesta realitat que és la causant de tots els mals terrenals. Nil

Aquest poema que t'inspira la noia de la foto m"ha enamorat per la seva musicalitat, frescor, i sobretot per la seva innocència. Poesia pura en llur més alta concepció. A voltes amb la teva versificació arribes a tocar-nos la fibra poètica que tots nosaltres duem a dins i això té un mèrit inmesurabel des del punt exclusivament liiteràri i humà. Mercès per obsequiar-nos amb aquest bell joiell poètic, Nil.

Jo he estat més o menys adicte als tarot i les mèdiums i vidents. Per mi han estat com spicologues, confidents amigues... Però si voleu que us digui la veritat només un mateix pot saber allò que més li convé. El futur el creem en cada decisió que prenem. Has tocat un tema molt original i endemés ho has fet en un relat que té un bon regal s humorístic.

Hi ha coses pitjors com ara una ferramenta (dentadura) folrada de sarro o el pardal empastifat de mel ]i mató. Però ves a saber si els teus mitjons pudents li va fer recordar llurs calcetes brutes...

Hi ha coses pitjors com ara una ferramenta (dentadura) folrada de sarro o el pardal empastifat de mel ]i mató. Però ves a saber si els teus mitjons pudents li va fer recordar llurs calcetes brutes...

Em costa, com a gai que sóc, entendre com hi ha homes que els hi atreu tant sexualment les dones amb lo formosos que són els homes. I tu diràs: no ho pots entendre perquè t'atreuen els del teu mateix sexe. I jo et dic: mercès!, estimat col·lega de R.C per desitjar-les tant! Perquè encara que no m'atreguin carnalment, me les estimo, les admiro pel que són i alhora les planyo per tot el que han patit al llarg de la història en mans dels homes. Que mai se'ls ha passat pel cap que aquestes dones que han assessinat, esclavitzat i torturat podrien ėsser filles, germanes o mares seves. Vet ací Aleix el que m'ha inspirat el teu apassionat i bell poema. Salut!

M'ho he passat molt apassionadament llegint aquest relat autobiogràfic, no tant sol per com està escrit, llisca com la seda!, sinó també per la manera com expresses els sentiments i neguits. A més a més, a mida que transcorre el relat, aconsegueixes mantenir-nos a l'aguait per tot allò que va esdevenint-se bo esperant com acaba la relació. Llàstima que no poguem dir allò de: foren Felícia i menjaren anissos.

Té ritme, el trobo d'un humor fi, nostrat comptat i debatut m'ha sorprès aquesta última incursió teva a RC, avesats com ens tenies al relats en prosa. Dos marits i ple d'infantaments i a damunt un capellà pel mig, per força ens havia de fer saltar un somriure. Nik