EL SEMÀFOR

per llegir i comentar el meu poema.
He estat llegint alguns dels teus últims relats i m'han semblat molt treballats, entrtinguts i enriquidors. No deixis d'escriure, company !

Una abraçada ben gran des de Mataró.
Fins la propera
Joan

És evident que no és un acte barroer que un gay llançi piropos a tort i a dret doncs no és una discriminació, sinó una expressió afalagadora. La incomoditat que se'n pot derivar o no és variable, ara bé, quan es tracta de barallar-se'n despòticament, jo humilment i sincerament, dins la meva opinió, crec que és fora mida. En tot cas, la cultura que exposes en el text complet és d'una excel.lència molt gratificant.


Sergi

Admiro moltíssim el teu comentari.

Qui més qui menys "pequem" pel que fa als "Piropos". Entesos. Enginyós relat.

MariaM

He gaudit molt amb el gir temporal final, ja que em sembla que relaciones d'una manera molt gràfica els piropos fets amb, després, un treball sexual. En primer lloc em fas pensar que els piropos fets a tu no són apropiats, però em deixa la porta oberta a si serien adients, o inclús buscats, si fores... (com tu dius).

Per últim, agraït dels teus comentaris, sempre és un plaer llegir-los. Endavant!

Títol
Semàfor àmbar

Això a la època franquista era gairebé impossible: l’expressió pública de la eròtica homosexual, excepte que fos en to buslesc. Per això, cal deduir que Ja va tenir lloc en la “democràcia “ postfranquista.
Hi ha alguna cosa d’obscè en el “piropo”, una superioritat atribuïda per defecte que el fa sospitós . Nomès una interpretació del text natural, sincera i no abusiva el farien soportable.

Amb aquest títol del refranyer castellà t'envio el meu comentari... I si en comptes de llançar-li la xarxa al protagonista, el fruiter hagués tingut una mica més de paciència? Hauríen acabat junts? Un misteri... Relat àgil i molt entretingut, enhorabona! Gràcies també pel teu comentari ple de bones reflexions al meu darrer relat. Abraçada!

Agraïda pel teu comentari "La tribu". Coincideixo amb tu, Nil, tenim el millor dels amulets.
Una abraçada.
MariaM

I amb quina sencilleç les paraules i relats trasbalsa el seny

Moltes gràcies Nil com sempre per la teves opinions. Aquests relat només l'he escrit amb l'intenció de jugar amb el nassos i he triat una situació insòlita per fer-ho.

Una abraçada.

Rosa.

Verbalitzar els sentiments cap a qui els provoca per la seva condició física atractiva, ha estat un hàbit de força homes cap a les dones al llarg de la història. En el cas del poema, un home, fruiter, -ofici ben escollit, donat el tema eròtic-, adreçant-se en ple carrer a un altre home. Qui sap si el verd del semàfor li donaria pas a...
Actualitzes la condició humana, els desigs humans, homosexuals, aquí, que no cal reprimir. Un trosset més de vida.
Pocs versos que donen molt de sí, molt de suc.
Salutacions.

Això dels "piropos" és una cosa que, segons de qui vingui, i les paraules que faci servir, pot ser agradable o fins i tot ofensiu. En el teu cas dius que has suavitzat alguns mots, així que suposo que el desig que vas despertar en el descarregador de fruita va ser gairebé animal, irrefrenable. I tu tenies només vint anyets. No sé quines serien les teves sensacions en aquell moment. Ara, amb el pas del temps ho descrius molt bé, però no ens deixes besllumar el teu interior en aquest cas. Com sempre, molt ben explicada tota la situació, fas que ens hi trobem.

Com sempre, admirat Nil, les teus textos són com el joc de miralls que comentàvem dies enrere. En poques línies, barreges el record i el present, les reflexions teves i les del lector, un fet trivial amb una reflexió intemporal... Tot això no ha de ser senzill i, en aconseguir-ho, fas que els qui et llegim també fem nostre el text i l’anem assaborint amb els nostres records. Per això la lectura del que fas no és mai plana, sinó que s’omple dels infinits matisos teus i d’allò que nosaltres hi puguem afegir. Fantàstic text. No sé si el fruiter va encertar amb els piropos –que imagino que va encertar del tot—però realment, com a poeta i escriptor, et mereixes tots els elogis del món.

Que bons! Com se les prometia el teu "piropejador". Sembla que no va triomfar....
Molt ben escrit i ens poses en situació de manera fàcil. Fàcil? No és fàcil escriure bé i tu ho fas.
Amb total cordialitat

Gràcies, Nil, per comentar el meu relat.
De sincronització planetària, re. El tema d'aquest mes del concurs de l'ARC és l'amulet.
Sobre l'explicació que fas dels motius pels quals empres "piropo" en el teu Semàfor, en literatura tot s'hi val, o gairebé tot. Això sí, un castellanisme sempre és més defensable en boca d'un personatge que en veu del narrador.
Salut i lletres, company!

Un bon recordatori, sensible i ben explicat. Interesant.
Agraeixo el teu comentari al meu Relat sobre INSPIRACIÓ.
Cordialment,

Bona autobiografia.
Jo també faré la meva: a mi em deien enze, encantat, carallot, murri, esquerp...
Mai no vaig cridar l'atenció ni les per les qualitats físiques ni per les morals.
La veritat, no sé què prefereixo; estic fet un riu de dubtes...

Com que tots els teus textos són autobiogràfics, aquest omple una altra página d'una vida de pel•lícula. Bé, de pel•lícules n'hi ha de molts gèneres, però sóc del parer que el que ens expliques no deixa de sortir força del que estem acostumats a una quotidianitat més grisenca. Un relat amè que m'ha fet somriure.

M’agrada que expliquis què és el què t’ha motivat escriure el relat, sempre com tu dius partint d’una experiència . També estic d’acord amb tu que la paraula “piropo” té més força en aquest context que la paraula floreta, que la veig en un marc més íntim.

El relat és més planer que els que ens tens acostumat, i el reguitzell de paraules lligats amb les fruites està molt ben trobat. Així que l’home que descarregava fruita tenia alguna cosa a veure amb la poesia. Com sempre un relat ben escrit i amè.

En quan el meu poema Anunciació de l’hivern el vaig escriure a “raig”, volent descriure un paisatge a partir dels sons i davant la impossibilitat de trobar les paraules que volia vaig anar escrivint i em sembla que el paisatge queda descrit. L’estrofa que comentes, “desconec el nom dels arbres...” va està inspirada precisament pel text de Pau Riba, que també havia llegit, explicitant la meva ignorància. Així que és un poema escrit a partir de les paraules que no sé. I sí, és un moment de comunió amb el paisatge i de la mort com un moment plàcid.

Gràcies pel teu comentari

No cal ser barroer per dedicar uns "piropos" amb gràcia i tu ens ho acabes de demostrar amb aquest seguit de dolces, enginyoses i divertides floretes. Em sembla que no podries pas enfadar-t'hi amb aquest camioner.

Salutacions

Amb una rítmica molt elegant, que flueix com la seda en tot el poema. Ets tu el protagonista de l'acció, però el fruiter va fent-te "piropos", fins a animar-te que vages amb ell.
Tot molt ben detallat fins al final. Aquest fruiter pensava que eres un més que anaves a la sauna. Quins pensaments, oi?
T'insistisc que la frase de "melicotó en almívar", és molt adient per a un títol per a aquest poema. Ets un fenomen!
Endavant, Nil.
Cordialment.

Aquest fruiter no perd el temps i aprofita tots els moments per fer propostes i satisfer els seus desitjos veig. A part d'anar directament al gra. Concís i divert aquest relat poema.

Moltes gràcies de tot cor Nil, per la teva entranyable opinió sobre els meus poemes. Em deixes sense saber què dir.

Una forta abraçada.

Rosa.