Miquel ja fa més d'un mes que vas escriure aquestes paraules i desitljo de tot cor que ja hagis pogut millorar el teu estat d'ànim, ho mereixes perquè ets treballador i bona persona, ho mereixes perquè ho necessites per a poder viure.

Et faig arribar una abraçada molt, MOLT, afectuosa.


Pilar (brins)

Gràcies a tu i a les teves germanes bessones, per la nota.
No tinc ganes de gresca, però si em busqueu, em trobareu.

Gràcies a tu, i a les teves germanes bessones, per la nota
No tinc ganes de gresca

Un bon repàs a la religió!

Gràcies pel les observacions que fas al meu relat" Transmigració". És cert que, per un mal tecleig, hi ha una "a" que se n'ha anat a passejar, però no estic d'acord amb res més.

El verb "glatir" pot ser intransitiu ( El cor glateix amb molta força), o Transitiu "Li he glatit , també l'habilitat"... és el mateix que si diguéssim "Li he envejat , també, l'habilitat" El pronom "li" faria de CI i l'habilitat, de CD.

Quant a l'arbre preferit d'una cadernera, potser sí que l'alzina no sigui el seu predilecte. però és indiscutible que també li agrada.



"Alzina de Sant Lleïr - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliurehttps://ca.wikipedia.org › wiki › Alzina_de_Sant_Lleïr
Hi ha un cau actiu de guineu a la mateixa soca de l'alzina i, a més, s'hi observa el tallarol de casquet, el pinsà, el pica-soques blau, la cadernera, la rata" .

De totes maneres, t'agraeixo la voluntat de voler-me ajudar. Gràcies....

No sabia que fes tants anys que escrius poesia
Evidentment, ja sabies trobar paraules belles per als teus versos

brins

M'has fet compartir la nostàlgia de què parles i m'has fet envejar la teva mestria
Tens una gran sensibilitat i la saps compartir

Rep una forta abraçada, poeta,

brins

Quin domini tens de la llengua! He quedat admirada del vocabulari tan ric que has utilitzat.Et felicito molt sincerament.

brins

Amb l'excusa de la reencarnació, ens has ofert un relat ple d'història i de vocabulari ric i encertat.Enhorabona, és un bon relat!

brins

Des del principi del relat, l’autor perfila perfectament una situació que evidencia la mala relació que hi ha entre un pare i la seva filla, i la descriu amb bons exemples per aconseguir que el lector comparteixi la seva opinió. El final és trist, però molt lògic i ben aconseguit, fa adonar que l’espardenyada de què parla no serà l’última…

Certament, Atlantis, el temps que ens queda és un misteri, una incògnita que hem d'acceptar.
El poema està molt ben escrit, tot i que després d'escriure'l hagis pensat en un altre final, el que ja hi havies escrit també és molt encertat.

brins

Un bon relat per al Concurs de Microrelats d'aquest mes. Acompleixes el tema proposat, i ho fas amb una història esfereïdora, però real. El llenguatge que hi has usat és planer i entenedor. Molt ben escrit!

brins

"Si hagués llegit fins al text anterior, hauria estat millor per a mi. La decisió era clara. Però la Pilar ens deixa un text que frega amb un paper de vidre les fibres del cor. Explicatiu i tendre. Proper i dolorós. Tanmateix, sempre agraïm la bellesa, ens faci mal o ens deixi a frec de l'emoció. Chapeau, Mme. brins."

"En aquesta ocasió, l’autor descarta la ironia que moltes vegades utilitza, però igualment aconsegueix una molt bona expressió escrita. Amb frases molt acurades, escriu un inici engrescador, un nucli atractiu, i un final sorprenent. Malgrat que la situació d’infidelitat que explica pugui haver tingut lloc en diverses ocasions, el text és força original i llança un dard contra la deslleialtat; seria difícil que algun lector no estigués d’acord amb ell…
Potser hi utilitza massa possessius ja que en català se’ns recomana utilitzar-ne pocs. Alguns que no són imprescindibles els hauria d’haver elidit, i d’altres, més necessaris, els podria haver substituït per un pronom feble. També comet alguns petits lapsus, pocs: falta una coma abans de “ d’ortografia”, i hi ha una apostrofació de pronoms incorrecta, perquè en una combinació binària sempre s’apostrofa la vocal del segon pronom, no la del primer."

"Un relat tendre i commovedor que permet viatjar pel món interior de l’autora.Tendre pel vocabulari que hi utilitza, i commovedor per l’amor que destila vers una gateta, un amor que crec que és real. El text no tan sols parla d’estimació, també dona cabuda a la importància de la companyia i de l’empatia.Com a bona observadora de la realitat que l’envolta, l’autora explica,des d’un principi, la seva vivencia i declara, obertament, com arriba a estimar un felí que té molt a prop ; fa entendre al lector la seva manera de sentir, cosa que no és fàcil… perquè, a la vida, existeixen maneres de pensar molt diferents…Amb la utilització de la primera persona del singular aconsegueix que el text sigui molt àgil, i arrodoneix el relat en acabar-lo amb la mateixa idea inicial. No deixa gaire clar, però, si la gateta protagonista viu amb ella o no."

"Una senzilla i planera història, un bonic conte moralitzador que ens fa recordar com som de desagraïts en algunes ocasions les persones; ens queixem d’allò que ja tenim, sense pensar en la sort de poder-ho posseir.
Un relat molt apropiat per a llegir-lo o explicar-lo als infants.
Només hi ha una incorrecció, enlloc de dir “ no s’haguessin trencat”, hauria de dir “no s’haurien trencat.” Els pocs mots valencians que hi figuren, embelleixen el text".