M'he adonat que en el meu anterior comentari vaig confondre el teu nom. Em sap greu.
Una abraçada, Maria Teresa.

Un relat àgil i ple d'imaginació!

Un final amb sorpresa...però és ben cert que la reacció d'una mare, quan el seu fill l'ha fet patir, pot ser molt inesperat.

brins

Un relat amb un vocabulari molt ric i amb molta profunditat de pensaments.Et felicito.

brins

"Construir una realitat a partir d'un somni". M' ha agradat molt aquesta definició, Montserrat, i també m'ha agradat molt tot el relat. Potser és un dels millors que t'he llegit.. Felicitats!

Una abraçada,

Pilar

Creativitat i bon gust; això és el que conté el teu poema, Perla de Vellut, un exercici poètic amb un registre molt personal.

Bon Nadal!


brins

Quin final tan inesperat, Montserrat! Has fet un bon retrat del perill que sempre ens amenaça. Cal que no ens fiem de ningú.

Desitjo que passis un Nadal amb pau, molta salut i esperança.

brins

Has escrit un relat molt enginyós, Neus, has sabut incloure en un tema de terror una personificació que atorga vida al relat.

Bon Nadal!

brins

Quanta veritat en el teu relat! Molt sovint no sabem quins són els somnis pels quals hem de lluitar i ens equivoquem. És més tard, quan ja som grans, que ens adonem dels
nostres errors.
M'encanta com ho has explicat i el vocabulari que has utilitzat.

brins

Montse,

Crec que hauries d'haver escrit "al seient del darrere" Quan va publicar-se el primer diccionari de l'IEC, aquesta forma es va rebutjar. Darrere seria "detrás" en castellà, i "darrera equival a última

Un bon poema, Atlantis, bo
perquè tu t'hi impliques, bo perquè està ben expressat, i bo perquè parles d'una realitat que ens envolta a tots.

Volia dir "enredat". Ai aquests ditets...

Un relat molt original,Joan, tot i que si ho pensem, hi ha pel.lícules de.dibuixos que en fan molta, de por...

És curiosa la reacció de les persones quan se.senten en perill...La por ens canvia el comportament habitual.
Jo sóc molt poruga, però el dia en què entrà a casa un lladre per robar-nos, vaig perseguir-lo pel carrer sense cap temor.Els crits de la meva mare em van fer recular. I només tenia quinze anys...

Un final sorprenent per a un relat molt ben escrit.Felicitats!9