El teu superpoder amb les lletres és transmetre sensibilitat. És una història ben trista, però ho expliques amb tal delicadesa que dona gust llegir-la i esplaiar-s'hi. M’agraden les teves metàfores i comparacions. Els teus relats tenen segell propi. No he trobat cap falta i no has utilitzat les paraules prohibides.

Quin final tan original i inesperat, Maria Teresa, m'hasorprès. Un relat explicat amb la teva gran mestria de sempre. Felicitats.

A veure si tenim sort en el concurs!

Una abraçada,

Pilar

a qui demanes que parli; a un amic, a un antic amor? Però si que estic segura que desitges recobrar un contacte perdut. Comprenc molt bé les teves paraules perquè
jo també desitjaria poder escoltar la veu d'un silenci imposat

Una abraçada, Aleix,

Pilar

I jo què vols que et digui, pobra de mi? L'únic que puc dir-te és que si tots féssim el que volguéssim, empobriríem molt la llengua, Montserrat.

He penjat la meva resposta al fòrum, perquè crec que m'has fet una pregunta força interessant.

Només puc dir-te que és un poema preciós; conté tota la tendresa d'una bella poesia.
i tota la mestria d'una bona poetessa.

Quant a la correcció ortogràfica, només hi canviaria aquestes cosetes:

- Els seus tresors un cristalls= El seu tresor un cristall o els seus tresors uns cristalls"

- que'l jardí per a la garça= Que el jardí per a la garça (Ja se que m'has explicat que la variant històrica permet aquest apòstrof, però per coherència amb l'estàndard de la resta del text, jo no el posaria)

- i per la garça, un present = I per a la garça, un present (És un CI)

Que tinguis un bon cap de setmana

brins

...per les teves últimes paraules, no voldria pas fer-me pesada amb els meus comentaris.
L'únic que desitjo és comunicar-me amb altres escriptors.

No et preocupis, no tornaré a molestar-te

Bon dia, Identitat inèdita, el teu poema m'ha agradat molt, els petons ens fan falta a qualsevol edat i, és en fer-nos grans, quan més falta ens fan. Els necessitem tant com el bosc necessita els arbres.

Veig que m'has anomenat "correctora oficial", gràcies per recordar-me, però t'haig de dir que, de correctora, res de res, tan sols soc una companya que pretén recordar la gramàtica amb la companyia de bons amics.

En aquest poema només hi he detectat dos lapsus: Hi falta l'accent ´diacrític a "té" i hi sobra l'apòstrof que enllaça "que" amb "és". El mot "que", tant si és conjunció, adjectiu o pronom, no pot escriure's precedit per un apòstrof, encara que oralment sí que fem
l' elisió.

Una poesia íntima que envolta pau i esperança.Estic segura que Déu te l'ha llegida i que sempre t'ajudarà en tot allò que li demanis.
Brins

Un altre relat ple de poesia, amb una correcció estilística de traca i mocador, on ens explica una història de restauració cent per cent genuïna, potser la més s’acosta a la idea que tinc jo, o que tenia, en proposar el tema.

No he vist res millorable. És un relat cent per cent “brins”. Li veig una volta de clau al seu estil, que aquí se’ns mostra més mesurat i mundà, en la seva accepció positiva, diria que ha fugit de floritures afectives efectistes i has estat més directe en el tracte de la història sòrdida que es pot intuir. Utilitzes paraules molt tendres, per explicar uns fets del passat que ens han dut a aquestes imatges tan poètiques. Per reblar el comentari, em fa tot l’efecte que has escrit des de fora de la teva àrea de confort, sense perdre el teu estil personal. O m’ho sembla.

Cap paraula no permesa.

Un relat a punt per sortir del forn. M’ha agradat força.

Joan, ja t'he revisat el nou relat, però no sé què passa amb el correu Yahoo, que quan el premo em surt propaganda i no em permet llegir ni escriure res. Si us plau, envia'm un altre correu a veure si tot s'arregla.No cal que em tornis a enviar el relat, ja el tinc guardat a l'escriptori. Gràcies.

Pilar

M'agrada molt aquest poema, Eduard, és ric en paraules i en correcció gramatical. Felicitats!

Ja que m'ho suggereixes en el comentari que m'has enviat, em pemeto dir-te que potser hauries d'haver escrit "fins a" en lloc de "fins", perquè aquesta preposició és davant d'un article determinat.

Cordialment,

Pilar

Et comento les faltes que crec que has fet segons la normativa:

-ha agafat el paraigües/paraigües al paraigüer/ paraigües i bastó= paraigua ( la forma "paraigües és un plural)

-fins l'hora = fins a l'hora ( Davant d'un article hem d'escriure "fins a"

-Ara si= ara sí ( Quan el mot "si" és un adverbi d'afirmació ha d'anar accentuat)

creu que li dóna= Creu que li dona ( Actualment aquest mot no porta accent diacrític)

- tornar freda= tornar-se freda

- cap el melic= cap al melic ( Aquest "cap" té el valor d'una destinació, només hem d'escriure "cap" davant d'adverbis demostratius o que indiquin direccionalitat i davant dels demostratius "aquest, aqueix o aquell)

- el dit= els dits ( un lapsus)

ara nomes= ara només (és un mot agut)


Que passis un bon cap de setmana!

Moltes gràcies pels teus comentaris, estic segura que són sincers.
Jo també vull ser sincera amb tu i per això em permeto dir-te que tot i que aquest relat acompleix totalment el tema d'aquest mes i és força original, peca de correcció gramatical, hi ha força faltes . És una llàstima.