És curiós, però és veritat que tots els records ens fan mal
Els dolents perquè ens fan reviure el dolor, i els bons perquè ens fan sentir enyorança.

Els polítics haurien de llegir aquest poema. Molt bé.

Només una coseta sense gaire importància, el verb "esbatre" és transitiu; no el pot acompanyar una "a".

Cordialment,

brins

Sí, Montserrat, és ben cert que el dia del nostre sant ens evoca el record de la persona que el va triar.Llàstima que cada vegada se celebri menys; recordo que, de petita, els nens el teníem molt en compte.Ens regalàvem boniques postals.
Ah, estic esperant que ens expliquis l història de la teva gateta...estic segura que será entranyable

Sí, m'agrada el ritme i l'originalitat d'aquest poema, la pluja ha estat un important fil conductor per a expressar sentiments interns.
Potser, però, hi he trobat a faltar la puntuació.Hauria facilitat la lectura i no hauria deixat de ser originall.

Un poema que suscita una emoció pregona pel seu missatge
i per la seva bellesa.
La cita que has escrit al principi és molt apropiada al contingut dels versos.

brins

Al final del text demanes als relataires una opinió sobre un aspecte concret, el títol més convenient, i jo te la dono, amb molt de gust, però més ampliada.

Vull dir-te que, efectivament, els dos títols que proposes són, potser, més atractius, però també vull que sàpigues que crec que escrius molt bé. Tens una gran facilitat per a l'escriptura.

Desitjo, de tot cor, que la salut et millori i et faig arribar una càlida abraçada que espero et faci sentir més acompanyat. La solitud és un monstre que ens mossega l'ànima.

Afectuosament,

brins

Molt bona reflexió, Soleia.Et felicito.És ben cert que hauríem de valorar molt tot allò que ens commou, allò que ens fa sentir vius.
Cordialment,
brins

Gràcies pel teu comentari, company.Llegint el teu currículum,he sabut que ets molt prolífic; felicitats, no tothom és tan participatiu.

Quant a aquest relat, et puc dir que el trobo força interessant, però vull que t'adonis que, tot i que l'ortografia està bastant correcta, has de vigilar més el vocabulari que utilitzes; Hi ha paraules que, tot i que es diguin col.loquialment, no pertanyen a un català estàndard.

Ens anirem llegint,

brins

El mirall reflecteix tot el que tu esmentes, no li podem ocultar res, ni tan sols la malaltia. Ell ens.la mostra sense pietat.

Un relat senzill, però entretingut. Refresca la memòria de com és Venècia.

Has expressat de meravella el que sent una.persona que estima sense ser corresposta.
Vigila, però, l ús del mot "doncs"; sempre que pot ser substituït per "perquè", vol dir que és incorrecte.

Molt agraïda pel teu comentari, Atlantis.
Quant a la rima, tens molta raó, jo ja m'havia adonat que hi havia alguna cosa que no m'acabava d'agradar.

brins

Sempre resta alguna cosa mentre l'amor és viu.
Un poema molt sensual i sentit.Els interrogants li han atorgat, també, molta originalitat.

brins

Efectivament, tal com tu expresses molt bé, vivim envoltats de paradoxes, coses bones que hauríem d'agrair, i coses dolentes que hauríem de descartar si tinguéssim més esma.
Moltes gràcies pel teu comentari

brins5

Has escrit un relat penetrant, Atlantis, m'ha fet pensar...

Amb frases curtes i encertades, has explicat una història que ningú no pot saber si podria fer-se realitat o no, perquè ningú no sap què trobarà després de la mort, què sentirà, què podrà veure ... però el que sí que és segur és que si això que tu expliques fos cert, seria un gran consol per a les persones que hem perdut un ser estimat.

Quantes vegades he desitjat que el meu home pogués encara veure'm, escoltar-me... Quantes vegades he plorat perquè això ho creia impossible!

Una abraçada molt afectuosa, Atlantis,

brins