Pensaments

Un relat de: aleshores
Encara


Se’n va el capvespre lent de finals de juny,

però encara no arriba  la nit,

amb el vol de la rata panada, sincopat.


Silenci, lluny

la gavina inexperta no sap matar l’ocell 

que encara  bat les ales inconclús.


Encara és d’hora per dormir 

no tanquem  els ulls que la son ens  pot vèncer.


Baixa un airet suau i vivificador de la serra al mar.




Coloma


La coloma d’ales blanques

amb el cos de llunes grises

és cobejada pel mascle.


A l’estol el mascle empaita

la Coloma d’ales blanques.





Música

La música, darrer reducte del sentiment,

emprimació  primera que ens brolla

i s’escola de  generació en generació.

La mare cantava per a si,

sublimant la seva vida.


Aquella mare passa

Amb la nena i el cotxet.

La fa feliç i no se n’adona.

Jo sé que és feliç perquè canta

 i en el seu somniar,

asseu curosa el nino al seu costat.


Tots tenim dues ànimes, o més.

Una va pel seu compte i no ens ho explica.

I per quant temps?

El temps que busques conèixer la música.

….


Generositat


Només quan ja t'has dit de tot

aprecies la generositat en l'altre.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer