La canya

Un relat de: Aleix de Ferrater

Ensenyo el meu carnet per poder entrar
al meu carrer de la meva ciutat.
El policia em diu que puc passar,
que ho fan per motius de seguretat.
Li agraeixo, me'l torna i ho celebro.
El cambrer no m'entén quan li demano
quant és. Li faig aquell gest amb els dits
i em diu que són deu euros. Pago i surto
satisfet de saber que ara puc viure
al meu carrer amb tanta seguretat.
I jo, il·lús de mi, que malpensava
un altre cop de les autoritats,
que pensava que tot això era culpa
d'aquest turisme multimilionari
de la Copa Amèrica dels collons!
Perdó, quant dius que val aquesta canya?

Comentaris

  • Excel·lent [Ofensiu]
    Joan G. Pons | 14-07-2024 | Valoració: 10

    Molt bon Relat.
    Agraeixo el teu comentari.
    Salutacions cordials.

  • Culpa de qui?[Ofensiu]
    Prou bé | 14-07-2024

    De nosaltres que ens deixem entabanar. Ben explicat. Molt ben explicat.
    Amb total cordialitat

  • Un món vigilat[Ofensiu]
    histories_medievals | 13-07-2024 | Valoració: 9

    Et roben el carnet i ja no vals res xDDD

    Està bastant bé el teu relat... m'ha fet riure una mica, millor que res...

    No n'he entès la moralia o la reflexió final.... Potser no en té.... Al capdavall, ni n'ha de tenir ni la necessita.

    Pobre home aquest, escurat, vigilat per les autoritats, sentint-se amenaçat tant pels guàrdies com pels seus propis pensaments.... bé, almenys, si ho he entès bé, almenys surt ben lliurat.

    Felicitats pel relat. Salut!!

  • Controls[Ofensiu]
    Nua Dedins | 10-07-2024 | Valoració: 10

    per accedir i bellugar-te amb llibertat pels barris de la teva ciutat... sol costar d'habituar-s'hi. Una bona ironia en tot cas relatada amb molt bona tècnica. Un brindis! (amb una canya o el que faci falta, doncs, per aquests escrits!).

    Gràcies pels teus comentaris al meu darrer relat "Creixeran noves flors", Aleix. Certament, la cançó d'en Llach molt benvinguda, passeu, passeu! I també hi podríem afegir "Totes les flors" de Roger Mas. Belles melodies per abraçar l'ànima de la protagonista del relat.

    Agraïda i que acabis de passar una bona setmana!

  • Paròdia[Ofensiu]
    SrGarcia | 10-07-2024

    Sentir-te estranger a casa teva no ha de ser fàcil de pair. Ho sento explicar molt de Barcelona, on fan coses molt estrambòtiques: copes de vela, espectacles de cotxes en plena zona de baixes emissions, desfilades de moda i coses així, tot sigui per agafar nom i atreure encara més turistes. Mentrestant, és impossible llogar un pis, els autòctons se n'han d'anar.
    Molt bona paròdia, Aleix, també molt justa.

  • Idioteses....[Ofensiu]

    Fa un parell anys vaig anar a prendre un cafè i llet amb un amic de Mallorca a una cafeteria a tocar de la Plaça de Catalunya. Vaig demanar que em fiquessin una magdalena de les que tenien exposades i a l'hora de pagar em cobrava més del que hi marcava a l'expositor....i en dir-li jo que s'equivocava va em digué: és que a la tarda les magdalenes pugen de preu.... El teu relat reflecteix del tot l'idiotesa a que hem arribat....La ciutat s'ha despersonalitzat tant que els que l'habiten de tota la vida es troben que ja no els hi pertany....M'agrada aquesta facilitat que tens per observar i exposar allò que la majoria no veu o calla....

  • Control i seguretat[Ofensiu]
    Helena Sauras Matheu | 10-07-2024 | Valoració: 10

    Bon dia, Aleix de Ferrater:

    En pocs versos fas una crítica social molt elaborada, en toc d'humor final. No es fàcil aconseguir-ho, però m'has tret un trist somriure.
    La canya desgraciadament ha pujat de preu al teu carrer. T'aconsello que beguis alguna beguda sense alcohol i ben hidratant per la temporada d'estiu. (Perquè penso que no només és el preu de la canya, sinó que s'ha pujat tot desorbitadament de preu).

    Una forta abraçada i continua compartint versos,

    Helena

  • Crítica a la vida i a més...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 09-07-2024 | Valoració: 10


    Que hi ha de tot dins d'una ciutat i com està tan malament el món i fins i tot per

    la canya que demanes.

    Entre el carnet, la seguretat, el cambrer, els euros, etc.

    M'has tret un bon somriure en un minut.

    Bona crítica que surt del teu enginy, el que hi ha en una ciutat.

    Enhorabona, Aleix.

    Gràcies per dir-me que és "entusiasme", el meu poema "Im. memòria de Joan Sebastià Bach.


    Que passes bona vesprada.
    Una abraçada i fins a l'altra.

    Perla de vellut.

  • Aixecada de camisa [Ofensiu]
    llpages | 09-07-2024 | Valoració: 10

    Molta seguretat al carrer, però no per a la butxaca, que si no vigilés, et foten els calés amb foteses com un cafè o una canya. Veig de difícil solució, això del turisme, perquè n'hi ha que s'estan forrant. El to d'humor finíssim és el que destacaria d'aquest relat, que també presenta una estructura del que va passant molt ben plantejada. Enhorabona, Aleix, m'has fet somriure!

  • El turisme...[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 09-07-2024 | Valoració: 10

    i el desgavell que comporta.
    Tot a preu d'or, que l'acabem pagant tots, els forasters i nosaltres. Has estat molt creatiu i àgil quan has utilitzat el sentit de l'humor per resoldre el final d'aques relat.
    Molt bo.
    Espero que estiguis bé, i que no deixis d'escriure Aleix, els teus relats són fantàstics.

    Una forta abraçada.
    Rosa Gubau

  • La felicitat[Ofensiu]
    Endevina'm | 09-07-2024

    La felicitat és allò que volem imaginar que és. Viure dins de la carcassa de l'ou eternament no és sa, i menys quan un policia t'ha de donar permís per accedir a casa teva, al teu carrer.

    Cap turisme és decididament dolent, ni tan bo com alguns prediquen. La mesura justa tampoc existeix, en el fons. Abans anaves de viatge, ara es fa turisme. Jo intento seguir viatjant, però els indígenes no sempre et veuen diferent de la resta de turistes.

    A casa nostra, o a la dels de fora, aquesta canya, als indigenes ens les haurien de cobrar a preu d'amic, com es feia abans quan deies que eres de la terra i et contestaven "Coi! haver avisat que hereu de la terra!" Fet veridic viscut a ses illes una nit d'estiu de fa molts anys. El preu va ser la meitat, aleshores 800 pessetes, van ser quatre-centes, per un cubata al port d'Eivissa.

    Ens veiem aviat, Aleix!

    Ferran

Valoració mitja: 9.86

l´Autor

Foto de perfil de Aleix de Ferrater

Aleix de Ferrater

138 Relats

2651 Comentaris

194440 Lectures

Valoració de l'autor: 9.97

Biografia:
Nascut a Barcelona el 1959, sóc periodista, encara que actualment no l'exerceixo. Resideixo actualment a Ribes de Freser (Ripollès), caminant, llegint, escrivint, vivint.
Literàriament, he guanyat el Premi Sant Joan 1995, organitzat per l'ONCE de Catalunya, el Jo Escric 2007, el Roc Boronat 2007 i el Guillem Colom i Ferrà, Vall de Sóller 2015.
He publicat els llibres "Escoltant la sal" (Fundació Cabana, Jo Escric 2007), "Arrels d'escuma" (Editorial Omicron 2008), "Flaix que enlluerna" (Editorial Omicron 2010), "Absolutament d'ànim" (Documenta Balear, 2016), "L'excés" (Ediciones Oblicuas, 2019) i "L'edat blava" (Associació de Relataires en Català, 2023). .

Aiximateix, tinc relats i poemes en llibres editats conjuntament amb diversos autors i editats per l'Associació de Relataires en Català, com "Tensant el vers" (2011), "Temps era temps" (2012), "Llibertat" (2012), "Traços de desig" (2014), "Somnis tricentenaris" (2014), "Mitjans de transport" (2017) i "Virtuts" (2018).