Aquella tarda

Un relat de: Atlantis
Les arracades

Com que és hivern la tarda serà curta. Això va pensar mentre preparava els canapès i les gormanderies per obsequiar la visita dels parents rics del pare. Tot el matí havia estat feinejant per la casa de manera exagerada, traient la pols dels llocs més recòndits i enllustrant els poms daurats de les portes i armaris. Sabia que els xalets i els àtics on vivien no tenien res a veure amb el seu pis de la Barceloneta.
Elles empolainades i guarnides i més informals ells, amb un niqui i uns pantalons de marca, van arribar amb un excés de puntualitat. La seva presència va fer emmudir les parets de la casa així com la seva conversa falsa i intranscendent li ressonava el record de la seva infància, quan s’amagava sota el llit per no veure’ls si venien de visita.
I també el record de la seva mare, les seves llàgrimes i les seves inseguretats, quan la menyspreaven per considerar que no estava a la seva altura. Avui recolliria, en nom seu, les arracades d’or i brillants que li havia deixat, com herència, la matriarca de la família a la qual havia cuidat fins als últims dies.
La mare va morir abans que ella, però sabia que les anhelava. Ara ella se les vendria per poder fer aquell viatge a EUA per acabar el doctorat sobre Sociologia, que havia posposat per falta de medis.
I sí, la tarda va ser curta, però a ella se li va fer més llarga que un dia sense pa.


Repte clàssic : aquella tarda

Comentaris

  • Diferències[Ofensiu]
    aleshores | 09-07-2024

    Se’n sol dir. La gent de vegades “no ens entenem”, i és normal, però en qualsevol cas, mai no soportem ser menystinguts, cosa natural.


    Moltes gràcies pels aclariments via Google del poeta Alareer. Podem veure com des d’una suposada legitimitat basada en una elecció (condicionada per la propietat del mitjans de comunicació) es pot destruir sistemàticament tot el que conforma una societat: els periodistes, els metges, els poetes, …I sobretot els nens. El coló (sapiguem-ho aquí també) no és gens pietós.
    Destrueixen tots els equipaments, escoles, hospitals, biblioteques,…amb una sistemàtica esfereïdora.
    No sabem si això és el que ens espera a “Occident” si ens plantem.

  • No es venjança[Ofensiu]
    Prou bé | 01-07-2024

    Però sí una profunda satisfacció. Retrat de família ben estructurat i explicat. Amb un bon final.
    Amb total cordialitat

  • Arrecades.[Ofensiu]

    Si més no, malgrat les aparences, la hipocresia... Aquestes arrecades servirien, un cop venudes, per a sufragar el viatge. Un relat que de manera planera i concisa retrata allò que són les famílies un cop falten els progenitors.

  • Emotiu i colpidor[Ofensiu]
    Eloi Peri | 28-06-2024

    Molt bon relat de la veritat d'una gran mentida.

  • Una tarda curta. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 27-06-2024 | Valoració: 10

    Molt ben plantejat aquest relat. El final resulta tota una mentida, que no esperaven. Representava el que no era. La protagonista!, és una hipòcrita com una catedral.
    És que volia les joies.

    Una abraçada.
    Cordialment.

  • Aparentar...[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 27-06-2024

    per sobre de tot, menysprear als que creus que estan per sota de tu. L'ego insaciable, i la falta de valors i sensibilitat cap als altres... Unes arracades que acaben sent el símbol d'una gran mentida.

    Molt bon relat Atlantis.

    Rosa.

l´Autor

Foto de perfil de Atlantis

Atlantis

166 Relats

1426 Comentaris

106006 Lectures

Valoració de l'autor: 9.92

Biografia:
From


M'agrada escriure, sobretot poesia , i compartir amb vosaltres els meus poemes.

El meu correu és fogirave@gmail.com