CARRER ESPOLSA-SACS

Hola Nil. Ahir vaig tornar a anar a Barcelona i vaig entrar al carrer del espolsa-sacs, tal i com em vas dir que fes, Va ser molt interessant i vaig llegir algun rètol que explica que hi feien els monjos etc...Ara ja en sé una mica més.
Si et ve de gust tinc un relat nou publicat.

Una abraçada ben forta per un bon escriptor com tu. Espero amb moltes ganes la 2na part de Nova York.

Rosa.

Fa temps que et volia comentar que jo no en tenia ni idea que aquest carrer i lloc existien, i que desprès de pocs dies d'haver-lo llegit, vaig anar a Barcelona, i just vaig passar pel costat sense saber-ho. El primer que vaig fer va ser pensar en tu pel teu escrit. Simplement em va fer molta gràcia la coincidència. Ves per on.

Salutacions Nil.

Rosa.

... de dir que m'ha fet molta il.lusió el teu comentari.

Hola, Nil: Gràcies per la teua opinió sobre el meu poema Desesperació. És un moment de decaïment.
Sí, la vida està entre la joia i el sofriment, portes raó. Ara t'explique que fa uns dies em va dona la meua germana major una notícia que un fill d'un cosí meu, que li diuen Hugo Molero, que viuen en Nova York. Que té dotze anys i fa alguns anys lluitant amb un càncer d'os en una cama, ja li llevaren l'os i tenia un placa de metall, però al final el pròxim dia 1 dijous li tallen la cama i damunt té metàstasi en els pulmons. Estem tots esglaiats.
Així estic actualment, per això m'ha eixit el poema de “desesperació”, pel sofriment que estic passant. Així és la vida. Tots els familiars estem passant-lo malament i sofrint i amb desesperació.
Cordialment.

... un cant a la homosexualitat, ple de cultura, tot i que el relat sigui curt, i amb unes ressenyes explicatives envejables.

Hola, Nil: Gràcies per la teua opinió sobre el meu relat "Història de l'Església Parroquial de Santa Anna de Manuel". Me l'has explicat molt bé.
M'alegre que t'haja agradat.
Cordialment.

Gràcies pels aclariments que, certament, no hi estan de més,
M'ha agradat,
MariaM

Moltíssimes gràcies Nil pel teu amable comentari de Pur Plaer. M'alegro que t'hagis endut una sorpresa. D'això es tractava....

Una abraçada i Bon cap de setmana!!

Rosa.

''joguinejar amb homes'' un mot excepcional com tots els teus textos.
Abraçada.

Bona vesprada, Nil, gràcies per la teua visita i la teua opinió sobre el meu poema "Notes del Violí". M'alegre que t'haja agradat.
Cordialment.

Les saunes sempre suggerents, suor, nuesa i desig, tot plegat una bona calorada.
Gràcies pels teus comentaris, sempre un plaer llegir-te Nil. Una abraçada ;)

Hola, bona vesprada Nil: Gràcies per la visita i la teua opinió sobre el meu relat "Que esplèndid és viure". El que m'has comentat, m'ha impressionat molt. Gràcies per descriure'l d'una manera, que m'ha emocionat.
Cordialment.

Només puc dir que cada nova publicació teva em causa més i més admiració. Perquè no només manté i augmenta la qualitat excepcional de les publicacions anteriors, sinó que avança per nous camins. En aquesta d'ara, et noto lliure, sense restriccions formals però amb el ritme interior de sempre i amb ànims sobrats per endinsar-te en noves formes d'escriptura. A la fi, la poesia no és altra cosa que aprofundir i transmetre emocions depurades, commoure, descriure estats i transportar els lectors cap als cims de la sensibilitat pròpia de l'autor. No hi puc afegir gran cosa més, però seguiré encara amb major atenció aquest viatge teu cap a cims més alts.

Nil, la teva opinió sobre el meu relat de CAMINS m'ha emocionat tant, que fins i tot m'he quedat sense paraules.

Moltíssimes gràcies!!

Una forta abraçada.

Rosa.

Gràcies per l’oportuna transformació del text, que ja duia per títol Com la vida mateixa.
He passat alguna vegada pel carrer d’Esposa-Sacs que dius, en direcció Comtal, em sembla recordar, tot i que ignorava aquest establiment i la seva naturalesa. Jo diria que ja fa molts anys que hi és, per tal com algun cop que hi havia passat, no se sabia si allà hi havia un establiment i si allò n’era l’entrada.
Costa d’entrar-hi a Esposa-Sacs des del carrer Comptal perquè sembla que no tingui sortida per l’altra banda. Jo m’imaginava que devien ser sacs de blat, farina, etc. Però la realitat supera sempre la ficció, per això la ficció gairebé no me la crec si no ve prou avalada.
I fassis com fassis, ja ho diu el gran poeta, l’important rau en el camí.

El mar i la muntanya exigeixen humilitat, saber per on vas, i fan respecte. De seguida la naturalesa et pot deixar fora de combat. Però tot i així estem parlant d’un passeig: arribar-se al refugi de Goriz (a la base del Mont Perdut) tot planejant uns 6 o 7 km des de la pista per on puja l’autocar de muntanya des de Nerin. Mentre i vas, tena la Vall d’Ordesa a la vista. O anar des del mateix punt inicial fins al Cañon de Añisclo. I fa molt de sol i no hi ha ombres.
Mentre camines, en grup, tens una agradable sensació de companyonia, pots parlar o estar callat, sense que ningú s’ofengui. Moments que després rememores eternament. Aquells moments d’incertesa, de cert perill d’equivocar-te, d’alleujament en trobar la sortida, com a la vida mateixa.

ADVERTIMENT: Hi ha un error de transcripció, on diu ESTATUTARI ha de dir ESTATUARI....relatiu a estatua. Tinc l'ordinador que no em funciona i llavors tot ho faig amb mòbil i amb la lletra tan petita és mal de d'escriure i adonar-se de les errades. Mercès!

Bona vesprada, Nil, gràcies per la teua visita i la teua opinió sobre el meu poema "La motocicleta vespa".
Ja t'havia posat pel whatsapp, que tinc seixanta-nou, així que en tinc deu anys més que tu.
Cordialment.

En aquest relat ets molt explícit, molt descriptiu i, com sempre, expliques aquells termes que podrien no ser ben compresos.
Fa gràcia que el sudatorium, construit al segle XV, donés a les finestres de religiosos de l'època que, probablement, devien de tenir curiositat per saber què s'hi coia en aquell espai.
L'experiència del protagonista sota els raigs de l'aigua s'ha d'imaginar, però tu escrius de manera que dones per fet allò que tots ens pensem. El més interessant i més eròtic de l'escrit, des del meu punt de vista, és allò que no dius. És a dir, la relació amb el negre fornit i ben plantat que el protagonista es creua en el passadís, anant a la cambra negra. Tot i que ell s'arramba, tindrà èxit la seva relació? Ah...

En aquest relat ets molt explícit, molt descriptiu i, com sempre, expliques aquells termes que podrien no ser ben compresos.
Fa gràcia que el sudatorium, construit al segle XV, donés a les finestres de religiosos de l'època que, probablement, devien de tenir curiositat per saber què s'hi coia en aquell espai.
L'experiència del protagonista sota els raigs de l'aigua s'ha d'imaginar, però tu escrius de manera que dones per fet allò que tots ens pensem. El més interessant i més eròtic de l'escrit, des del meu punt de vista, és allò que no dius. És a dir, la relació amb el negre fornit i ben plantat que el protagonista es creua en el passadís, anant a la cambra negra. Tot i que ell s'arramba, tindrà èxit la seva relació? Ah...

En aquest relat ets molt explícit, molt descriptiu i, com sempre, expliques aquells termes que podrien no ser ben compresos.
Fa gràcia que el sudatorium, construit al segle XV, donés a les finestres de religiosos de l'època que, probablement, devien de tenir curiositat per saber què s'hi coia en aquell espai.
L'experiència del protagonista sota els raigs de l'aigua s'ha d'imaginar, però tu escrius de manera que dones per fet allò que tots ens pensem. El més interessant i més eròtic de l'escrit, des del meu punt de vista, és allò que no dius. És a dir, la relació amb el negre fornit i ben plantat que el protagonista es creua en el passadís, anant a la cambra negra. Tot i que ell s'arramba, tindrà èxit la seva relació? Ah...

En aquest relat ets molt explícit, molt descriptiu i, com sempre, expliques aquells termes que podrien no ser ben compresos.
Fa gràcia que el sudatorium, construit al segle XV, donés a les finestres de religiosos de l'època que, probablement, devien de tenir curiositat per saber què s'hi coia en aquell espai.
L'experiència del protagonista sota els raigs de l'aigua s'ha d'imaginar, però tu escrius de manera que dones per fet allò que tots ens pensem. El més interessant i més eròtic de l'escrit, des del meu punt de vista, és allò que no dius. És a dir, la relació amb el negre fornit i ben plantat que el protagonista es creua en el passadís, anant a la cambra negra. Tot i que ell s'arramba, tindrà èxit la seva relació? Ah...

En aquest relat ets molt explícit, molt descriptiu i, com sempre, expliques aquells termes que podrien no ser ben compresos.
Fa gràcia que el sudatorium, construit al segle XV, donés a les finestres de religiosos de l'època que, probablement, devien de tenir curiositat per saber què s'hi coia en aquell espai.
L'experiència del protagonista sota els raigs de l'aigua s'ha d'imaginar, però tu escrius de manera que dones per fet allò que tots ens pensem. El més interessant i més eròtic de l'escrit, des del meu punt de vista, és allò que no dius. És a dir, la relació amb el negre fornit i ben plantat que el protagonista es creua en el passadís, anant a la cambra negra. Tot i que ell s'arramba, tindrà èxit la seva relació? Ah...

L'aigua és la protagonista d'aquest relat, l'aigua que surt de la dutxa i la que traspua per cada porus de la pell. Xafogor i sensualitat a parts iguales, un equilibri que l'autor sap manejar de manera mestrívola, tot i que li agrada de fer baixar el platet de l'erotisme a favor seu. Enhorabona, Nil!

Un relat delicadament eròtic com acostumes i molt ben escrit com sempre.
Ens apropes de puntetes a un món, el teu?, Per algun bastant desconegut i jo t'ho agraeixo!

AMB total cordialitat

PS trec l'interrogant del títol. He buscat i he trobat el carrer. Fantàstic apunt!

Jo no conec ni el carrer ni el lloc Nil, però amb l'explicació delicada i oberta que has fet , ja m'he fet una idea clara. La llibertat i el gaudir com un vol i on vol, és molt important.
M'ha agradat molt.

Cordialment.

Rosa

Barcelona està plena de racons i llocs amb història i de carrers amb noms ben originals.
Aquesta sauna, bressol d’un convent , ara és lloc de gaudi. Ben situat el lloc i la situació, també amb caràcter obert per què cada u l’acabi com vulgui, malgrat s’insinua un final plaent.

Ben escrit Nil.

Una poesia, descriptiva, plena d'erotisme tènue en una "sauna gai", que m'incita a pensar que el carrer Espolsa-sacs número 1, fa una acció pel regazzo i l'altra pel corredor un negre membrut. M'ha tret l'atenció d'una eròtica fina. Què va passar en el quarto fosc...? A saber...
Cordialment.

Sovint passo pel carrer Comtal i sempre m'ha cridat l'atenció d'aquest carrer amb un nom tan increïble. Conexia l'origen del nom, però desconeixia l'existència d'aquesta sauna. Potser algun frare s'hi hagués apuntat! I el que més m'ha cridat l'atenció, des d'un punt de vista sensual, és aquesta sala de dutxa circular. Una abraçada, Nil.

Aleix

Tal com ho escrius, sí que aquest lloc sembla un sudatorium romà, des del punt de vista que entre les seves parets s'hi està com fora del temps i del món. Un lloc per a la sensualitat i la llibertat, sense importar qui som, només viure el moment, gaudir al màxim.
No coneixia el carrer Espolsa-sacs i perquè es diu així.
Moltes gràcies per les escenes que descrius i per compartir coneixements. Mai és tard per aprendre una cosa més.