Cercador
Un any més
Un relat de: Prou béVas aferrar-me les mans
Que parlaren amb tendresa:
No marxis, et vull amb mi.
Asseguts davant la mar
Veig al lluny passar el veler
Amb les seves veles blanques
M’atrau, de nou, mar enllà
Però enguany, és ta mirada
Que m’acarona amb tendresa
La que em convida a quedar
Comentaris
-
Agraïments [Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 05-07-2024
Gràcies per la teua opinió al meu poema "Concert en viu". Sí, el vaig compondre a poc a poc, amb ganes que fora llegit per molta gent.
M'alegre que t'haja agradat.
Cordialment.
Perla de vellut.
-
Mans de tendresa. [Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 05-07-2024 | Valoració: 10
Hi ha una emoció molt clar en els teus versos. És com veure el mar i agafar-se amb les mans. Una poesia que convida a sentir-se bé amb les veles blanques.
I és veritat sempre passa un any més.
M'ha agradat d'allò més, aquest poema.
(Fa uns dies t'havia posat un missatge privat i no m'has contestat. No sé que et pot passar)
Gràcies per oferir-nos un nou poema, que és preciós.
Cordialment.
Perla de vellut.
-
molt bonic [Ofensiu]Noia Targarina | 05-07-2024 | Valoració: 10
Bona vesprada prou bé,
Un relat molt bonic ,
m' encantat llegir-lo
Espero el teu pròxim relat,
per poder-lo llegir
Una abraçada
Noia Targarina
-
Com deia el trobador...[Ofensiu]llpages | 05-07-2024 | Valoració: 10
aquest poema són "paraules d'amor, senzilles i tendres". Quina poesia més gran feta a partir dels elements més petits i senzills! Enhorabona, Prou bé!
-
Navegant plegats[Ofensiu]Nua Dedins | 04-07-2024
I mira que n'és de tendre i acollidor l'amor, oi?
Enhorabona i ens seguim llegint. -
Preciós[Ofensiu]Rosa Gubau | 04-07-2024
dos amors que simbolitzen tendresa i estimació. Però una mirada dolça que acarona, t'ha fet decantar.
M'ha agradat molt i molt.
Una abraçada.
Rosa.
Valoració mitja: 10
l´Autor
![Foto de perfil de Prou bé Foto de perfil de Prou bé](/imatges_autors/1042159.jpg?rnd=350546679)
139 Relats
1347 Comentaris
56184 Lectures
Valoració de l'autor: 9.91
Biografia:
![Bilder hochladen](https://www.imgbox.de/users/public/thumbnails/cKgN7dnRBa_t.gif)
Vaig néixer fa un munt d'anys al cap i casal del meu país, al qual m'estimo. Molta sort. Vaig créixer en una família fantàstica. Molta sort. Vaig col·laborar a crear-ne una, fa un munt d'anys, que s'ha enriquit amb fills i néts. Molta sort. Vaig treballar, un munt d'anys, sempre en allò que m'agradava: la meva professió. Molta sort. I ara, a la recta final que espero sigui molt llarga, crec que segueixo tenint molta sort.
Email proube43@gmail.com