Un “don Juan” de 90 anys

Un relat de: Rafael Pescador Lozano


Soc en Miquel i al cap de 90 anys em trobo en una etapa que no esperava: em sento ple i enamorat novament. La meva salut és excel·lent i, encara que molts podrien pensar que a la meva edat un hauria d'estar més enfocat a gaudir de la tranquil·litat, he trobat una nova il·lusió. Sempre he tingut una inclinació cap als romanços, o com alguns dirien, he estat un veritable “don Juan”. Mai he deixat de ser un enamoradís, i aquesta vegada no n'és l'excepció. Fa gairebé dos anys vaig conèixer la Lluïsa, una dona que ha transformat la meva vida d'una manera que mai no m'hauria imaginat.
Lluïsa és una dona amb una presència imponent i una personalitat imparable. És simpàtica, amb capacitat increïble per conversar i sempre té un somriure encisador. A més, té un gust particular per la moda i la cura personal; li encanta vestir-se amb estil i freqüentar la perruqueria. De vegades, he d'admetre, és una mica gastadora, però la seva alegria i energia compensen amb escreix qualsevol preocupació financera.
El veritable gir a la meva vida va passar quan, tot just un mes després de conèixer-nos, Lluïsa va expressar el seu desig de casar-se amb mi. Per mi, va ser un gest que va reafirmar el seu amor i el seu compromís, però per als meus fills, Clotilde i Paco, va ser un senyal d'alarma. Ells, amb la desconfiança que sovint acompanya els joves cap a les decisions de la seva gent gran, es van oposar rotundament. Van argumentar que la Lluïsa, amb vint anys més jove que jo buscava aprofitar-se de la meva situació econòmica. Aquestes acusacions no només em van doldre profundament, sinó que també van portar una sèrie de conflictes i tensions familiars.
Des que la Lluïsa viu amb mi, he notat un augment en les meves despeses i, de fet, he incorregut en alguns deutes. Aquesta situació ha servit de munició per als meus fills, que la utilitzen com a prova que la Lluïsa només està interessada en els meus diners. Tot i això, malgrat aquestes dificultats financeres i de la fractura en la relació amb Clotilde i Paco, i també amb la meva estimada neta, em sento més feliç que mai. La companyia de Lluïsa ha omplert la meva vida d'alegria i energia, cosa que no havia experimentat gaire temps.
La pregunta que em faig és si estic prenent la decisió correcta en tirar endavant aquesta nova etapa de la meva vida, fins i tot si això vol dir tallar llaços amb aquells que no recolzen la meva elecció. Sé que per a molts pot semblar una decisió imprudent, especialment considerant la meva edat i la situació econòmica. Això no obstant, la felicitat i la plenitud que he trobat amb la Lluïsa són innegables. Al final del dia, la vida és massa curta per no aprofitar cada oportunitat de ser feliç, i això no estic disposat a sacrificar.
Així que, malgrat els obstacles i les crítiques, he decidit seguir el meu cor i viure aquesta nova etapa amb la Lluïsa. Pot ser que no tots ho entenguin o ho aprovin, però la veritat és que he trobat una companya que em fa sentir viu i feliç, i això és el que realment m'importa.

Comentaris

  • Seguir sent jove (per dins!)[Ofensiu]
    aleshores | 30-06-2024

    Hi ha gent que mai deixa de ser jove. Enhorabona per aquests.
    Potser el compromís o solució és saber deixar ben resolts els temes econòmics de cara als familiars. Perquè la vida fa moltes giragonces inesperades.

  • Més vides que un gat....[Ofensiu]

    Li tenien en consideració a n'en Miquel, llurs fills, abans de conegués la Lluïsa? Si deixem de banda la qüestió del patrimoni i diners que pugui tenir aquest home de 90 anys, crec que té dret i llibertat en fer amb sa vida allò que més li plagui.... Pocs a aquesta edat tenen la forca i el tren de escomençar una nova etapa existencial. Aquest relat teu fa reflexionar molt.....

l´Autor

Foto de perfil de Rafael Pescador Lozano

Rafael Pescador Lozano

67 Relats

96 Comentaris

23020 Lectures

Valoració de l'autor: 9.88

Biografia:
Nascut a 1948, de ben petit hi havia sentit una gran afecció per escriure relats i històries fantàstiques. Més endevant, la feina i altres afeccions artístiques, van apartar-me d'aquesta pràctica,malgrat que sempre que he tingut ocasió aprofito per expressar-me mitjançant la paraula escrita. Des de 1974 escric un diari personal, fidel company dels meus pensaments i testimoni de la meva memòria.

Adreça electrònica:
pescador.rafael@gmail.com