HOTEL LE ROYAL * * * * *

Nil de Castell-Ruf. Veig que has fet un afegitó en el teu nom. El primer dia vaig pensar, mira, un relataire nou, que també es diu Nil, però no em vaig imaginar que eres tu, fins que vaig el teu comentari i em vas posar al dia de l'obra íntegra de casa teva. Bé, dit això, espero que estiguis a la recta final d'aquest enrenou i que tornis a deleitar-nos amb els teus relats. I com no, agraïr-te de tot cor, els teus comentaris als meus relats.
Una forta abraçada Nil.

Rosa.

Espero que les obres de casa teva acabin aviat i tornem a gaudir de les teves lletres. Et trobem a faltar, Nil! Una molt forta abraçada, que siguis molt feliç, que les obres acabin aviat i que passis un molt bon Nadal!
Aleix

Es pot gairebé viure el que descrius, i m'agrada el final perquè m'agraden els finals inesperats.

T'agraeixo el comentari que em fas, i respecte al mot "ensomenia" no el trobaràs enlloc perquè és una paraula antiga no catalogada que feien servir els meus padrins i la gent del seu poble, a Les Garrigues i al Pla d'Urgell. Vol dir xemeneia.

Salut!

Que no s'acompleixen! Poca llum al parc?
Els teus relats, allò que expliques i com ho fas et fan proper en ajudar a conèixer-te millor. I tant se val si són O no, autobiogràfics.
Bona descripció de la situació i dels personatges. No me n'hauria de sorprendre pas.
Amb total cordialitat

Bona tarda Nil! Moltes gràcies per les paraules que dediques al darrer relat 'La mestra apassionada'. Certament, com bé dius, posar-hi ganes és el tot per arribar al cor en tot. I això és el que fa bategar la vida. M'alegra molt que t'hagi transportat! Ens anem llegint doncs. Bon dimecres!

Ostres, el final m'ha sorprès, després de l'atmosfera agradable que es va creant a mesura que es llegeix el poema, els teus cabells brillant, la nit caient, la sensació d'un joc, el noi que dius que és guapíssim... Sembla que tot llisca i balla al teu voltant, per arribar a un final feliç. Però apareixen aquests grans de pus, no sé si a la cara o a on, i trenquen tot l'encant. Molt ben explicat.

Bona vesprada, Nil:
Gràcies per la teua opinió sobre el relat El llibre tímid. Sí, és així, és un conte. Aleshores et comente, que vaig començar a redactar-lo a poc a poc. Encara que no ho entens molt, és una fantasia que li vaig posar, per acabar-lo bona intenció d'un llibre que no existeix.
Cordialment.
PERLA DE VELLUT

Jo diria que el que fas últimament és més prosa poètica que poesia, tot i que costa molt d'establir on rau la frontera entre una cosa i l'altra. El que sempre sorprèn --i ja no hauria de sorprendre'ns als que et seguim constantment-- és la capacitat per crear atmòsferes, per explicar històries plenes de matisos com qui explica una simple anècdota. Ens transportes d'allò concret a una cosa molt més gran, més universal, més selecta. Només tu podries convertir un passeig per una zona de cruising en un relat esplèndid, suggeridor i tendre. I això també és fer poesia, i de la bona. Felicitats, Mestre!

A mi em sembla que la mercaderia (el sistema de mercat) no ha de dirigir el nostre punt de vista social, sinó la solució directa dels problemes. Però sobretot, hi ha temes que malgrat ser objecte de compravenda (ara i en un futur proper) mai podem considerar-los mercaderia, per la seva pròpia naturalesa sexo-afectiva. Digueu-me moralista, hipòcrita o comunista.
Dit això, moltes gràcies pel teu comentari.

Hola Nil, fa dies que no llegia els relats. Ara ho he obert i m’ha crudat l’atenció el títol.. m’ha sonat a lloc conegut, però del cert no hi he estat mai.
De seguit he vist que Nil n’era l’autor. M’ha fet gràcia i l’he llegit.
M’ha soprès tot plegat i m’he quedat dubtant..
De vegades algú ens agrada, però comencem a trobar-li molts defectes…!!

Moltes vegades (sobretot els homes) iniciaven el primer contacte sexual pagant. Espero que ara no sigui així. No conec el mon des de dins dels homosexuals, però sí suposo que encara era més difícil.

Ben narrat i amb un bon llenguatge com sempre.

Nil, tens moltes anècdotes per a contar perquè has viatjat molt i has tingut moltes experiències. Aquesta que ens expliques avui, quan eres un home jove, ros i ben plantat, té un punt de generositat per part del prostitut que, perquè li agrades i vol estar amb tu, va a fer un servei per a tenir diners i llogar un espai per a tots dos. Aquesta és l'anècdota, que no arriba a fi de bé, quan te n'adones que el seu físic no et fa el pes per una qüestió estètica i de salut.
Ara ve la segona part. El teu llenguatge és exquisit, ben conreat i delicat. Aquesta és una de les teves característiques més importants. Actualment, no tothom té cura del llenguatge com ho fas tu. Continua conreant-lo.
Una abraçada

Les papallones, com una imatge de positivisme romàntic i les Arnes, no tant, com una imatge de pornografia. Espero que aquell aniversari acabés bé. una forta abraçada, Nil.

ben curiosa. Primer fas per coneixer-lo perquè t'atrau i tu amb ell també li atraus i finalment et tires enrere pels seus grans o per la seva feina actual? M'ha descol.locat una mica. Potser no ho he acabat d'interpretar bé suposo, ja m'ho diràs Nil.
De totes maneres el relat en el seu conjunt, l'he trobat interessant i com sempre molt ben escrit.
Rosa.

Les teves narracions autobiogràfiques, Nil, són excel·lents per dos motius: perquè estan molt ben escrites i perquè són variades en el fons i la forma. Ens mereixem una segona part, no et sembla?

Una descripció molt ben concreta, rebuscada i molt ben detallada, vers a vers.
Penses que a Pierre li agrades. M'ha agradat tota l'acció en què vols passar una bona estona amb aquest. Però no t'asseu eficaç. Realment l'humor el veig en la cara d'aquest Pierre, on el desestimes per la seua pell plena de grans. Ha, ha, ha.
Vaja!, no sabia que hi havies anat a Luxemburg. Així és com vas conéixer a aquest Pierre. Doncs, sí, l'hotel le Royal, ho has descrit a molta paciència i molt concreta.
Enhorabona, Nil.
Cordialment.