CAMÍ ESTRET DE SODOMA.

Efectivament, et veig amb el mico de l'anís a sobre com en un malson.
M'ha agradat molt el teu "camí a Sodoma" i l'originalitat del plantejament
Despren erotisme. M'encanta.
Gràcies per comentar el meu mico..

Efectivament, et veig amb el mico de l'anís a sobre com en un malson.
M'ha agradat molt el teu "camí a Sodoma" i l'originalitat del plantejament
Despren erotisme. M'encanta.
Gràcies per comentar el meu mico..

... original.

Hola, Nil, quant de temps, espero que estiguis bé.
Al teu poema descrius uns fets inquietants, que vesteixes, com sempre, amb el teu ric vocabulari, fent que vegi el que dius que va passar. Saps que soc sincera i se'm fa difícil de creure, però respecto a cada persona i si tu dius que ho has viscut, ho accepto i me'n faig creus. A la vegada fa por i és excitant. Una experiència com aquesta ha de marcar i molt. Ha estat com veure l'escena d'una pel·lícula de fets paranormals, m'he espantat i a la vegada en volia més.
Gràcies pel teu comentari al meu relat "La vida sexual del romaní". No, no hi ha res d'autobiogràfic, és només que a l'entrar a Barcelona amb el tren (R3), a l'estació de Montcada Bifurcació, mirant al cantó esquerra, vaig veure el turó que descric al relat i vaig inventar tota la història per poder fer la descripció d'aquest lloc. De la mateixa manera que vaig introduir l'escena del romaní perquè li volia posar aquest títol.

Hola Nil, jo també t'he de dir que sóc de matins, m'agrada aprofitar el dia i despertar-me activa i sense cap mena de ressaca. D'això fa moltsssss anys.
Moltíssimes gràcies pel teu comentari si has passat una estona agradable ja em dono per satisfeta.

Salutacions

Rosa

Hola, Nil,

De debò és autobiogràfic o autoficció?, sigui com sigui. Està molt ben narrat, molt ben travat i com sempre que ens tens acostumats, la teva picaresca és el teu segell que no has de perdre mai. Felicitats, és molt bo.
Cuida't
Neus

Hola, Nil: Gràcies per la teua visita i la teua opinió sobre el meu relat "Jovençà".
Naturalment que m'ho has dit molt bé, el teu plantejament. Sí, és un acudit, breu.
Cordialment.

Pot ser també el llambreig d'una mirada? És que m'ho sembla però no ho trobo enlloc on consulto.

Amb total cordialitat, però una mica pesadesa...

Ai! Nil quina bona idea has tingut! Ja m'aniria bé ser com l'Atargatis una ondina nedant suaument, l'amor per al mar ja el tinc que més caldria?

Ara m'agradaria que m'aclarissis la paraula "plantejar" del teu comentari, quan dius que és l'acció del llambreig...

Amb total cordialitat

...dels teus relats.
La utilització dels mots, del vocabulari molt ric i un rerafons de cultura ben païda donen un caràcter molt especial als teus escrits.
Escriu que et vull llegir més!
Amb total cordialitat

Home, np cal que ho juris!
M'ha agradat.
Cordialment.
MariaM

Si t'ha fet reflexionar Un sí a la vida ,ja em dono per satisfeta.
Moltíssimes gràcies per la teva opinió Nil

Hola, Nil: Gràcies per la teua visita i els teus comentaris, als meus sonets. No em sorprén que em digues el que penses, quan em poses la teua resposta. Sí, serà això que tinc sang andalusa i la vida fa voltes i així és com vaig arribar a ser un bon poeta de l'amor. Aquest és el meu estil.
Això, els sonets solen costar fer-los amb meticulositat i es tarda molt de temps per a organitzar-los. Està clar que he passat hores i hores fer-los.
Cordialment.

La trempera matinera no es trempera vertadera, és trempera pixanera.

Qui no ha tingut una trempera matinera després de dormir o d’una migdiada? O dues o tres o quatre… Les teves situacions quotidianes barrejades amb un subconscient lubricat, fan una poesia i un exercici de realisme i fantasia brutal. Quina alegria veure un llenguatge com el teu. Fantàstic! Una forta abraçada.
Aleix

Nil, T'agraeixo mot el teu comentari en una de quart. M'ha motivat molt. Si en algun moment en tens ganes , qué en penses de dues copes de cristall?

La teva opinió em serveix de molt i m'ajuda, per això te la demano, Sempre s'aprèn dels mestres,

Cordialment

Rosa

No és mala aparició aquesta, no.
A mi, els únics que se m'apareixen són els inspectors d'hisenda, però mai he tingut ganes de retenir-los.
N'hi ha per escriure un relat d'un home que se li apareix reiteradament un íncube, convoca un exorcista i acaba embolicat amb el conjurador de dimonis.

Fas servir un bon vocabulari, però en crida l'atenció la paraula "lleure", no hauria de ser "jeure"?

Hi ha una fina línia entre un somni i un fet paranormal. Jo els hi tingut, no necessàriament eròtic, com el teu.

Un relat, com sempre, amb un llenguatge molt acurat, que jo conec, però potser no faig servir com tu quan escric, sinó que el meu llenguatge és molt planer, potser massa.
M'agrada això del pèl moixí...

Enamores al diable?

Saber comunicar no és senzill, i si és tracta de fets paranormals autobiogràfics, aleshores cal tenir el cap molt fred si no volem que els sentiments ens impedeixin de transcriure amb ordre el munt de sensacions que acabes de passar. Però en Nil, una vegada més, se'n surt de manera mestrivola. I en un text molt curt en extensió, el que fa que el mèrit sigui doble. Bona feina, Nil!

Un bon relat totalment biogràfic, que resulta molt enginyós. Molt bona, la situació que has descrit amb pèls i senyals el teu poema amb molta picardia, en el qual he llegit que vas repetir l'escena després d'una setmana. Bon relat eròtic, artista.
Està perfecte, tota l'acció. Enhorabona.

Respecte al meu poema "Quadre a trenc d'alba", no és autobiogràfic. Sincerament, el vaig compondre amb molta paciència i tal volta vaig tardar més de dues setmanes i després repassar-lo minuciosament, fins a quedar com està publicat. Gràcies per ser un bon relataire.

Cordialment...

Un relat que no m'ha deixat gens indiferent, per la seva naturalitat i talent en redactar-ho. i també sort de les paraules que no havía entès i que defineixes a sota.

Ets tot un mestre !!!

Rosa