POEMA núm. 69! ( 2n acte del poema Nova York)

Quina mala sort i en quin mal moment se li acut a l'amant explicar la malaltia que pateix. En aquells anys la sida era el pa de cada dia.
Un plaer estroncat per celebrar el poema núm. 69. Malgrat el final infeliç que vagi per endavant la meva felicitació.
Salutacions.

Hola, bona vesprada, Nil: Gràcies per la teua opinió al meu poema Moreneta del meu cor i per dir-me que és "Bell".
Cordialment.
PERLA DE VELLUT

M'ha reconfortat que entenguessin el fons de la qüestió en el relat dels dubtes de la Fortuna.
S'hs inspirat en el conte infantil del rei que buscava la camisa d'un home feliç pel seu fill
Amb total cordialitat

El millor és no enganyar-nos!
Gràcies pel teu comentari : "Espill"
Salutacions.
MariaM

He anat una mica despistada i m'havia passat per alt el segon acte de nova York.
No sé si és autobiogràfic per tant és. Molta por es va passar en aquells anys i recordo que per mor de la meva professió , alguns familiars em demanaven angoixats de fer la "prova " i no sempre eren homosexuals!
Jo no sé pas si hauria esperat que es fes de dia sense aclarir més el tema!

Ben escrit i molt real!
Amb total cordialitat

QUINA RÀBIA!, PRIMER UNA ADMIRADA LECTORA EM FA VEURE QUE HE ESCRIT "joguineig" SENSE LA "u" DESPRÉS DE LA "g" I ARA M'ACABO D'ADONAR QUE ON DIU "candeles" HAURIA DE DIR "candeletes". HAURIA D'HAVER UNA APLICACIÓ PER A ESMENAR ELS ERROS A RELATS EN CATALÀ

"...de vegades és necessari i forçós que un home mori per un poble, però mai un poble per un home sol, recorda sempre això Sepharad..."
He recordat el poema de Salvador Espriu, també homosexual i, la mort de Rod Hudson, en aquella època jo tenia vint-i-un anys i algunes prostitutes de dalt del bar on jo treballava se'm varen oferir a fer-m'ho debades, jo, que tenia molta por no hi vaig accedir.
No va ser fins als vint-i-tres anys que no ho vaig fer per primera vegada en ma vida, encara que ja havia tontejat amb alguna altra, però jo tenia un embolic mental molt gran i no va ser sinó després de la meua anàlisi en l'escola de Lacan que vaig saber que jo era heterosexual, o com solc dir ara, no-res.
Va ser una mort que posà en el món als homosexuals, que varen començar-se a mirar amb altres ulls, més de soldats grecs que no de portadors de la bandera i, ens vàrem adonar molts de que som iguals tots i diferents, però que no hem d'alçar la mà pel xiquet que escriu nom de xiqueta en el seu coixí, com diu Federico García Lorca.
Realista poema i, imagine per on hauràs passat per arribar a poder contar-ho, no sigues un màrtir, sinó un heroi, que ho ets, Nil.


Un fort abraç des de Valéncia


Vicent Adsuara i Rollan

Moltes gràcies per passar pel meu racó i comentar.

Et llegeixo sovint i m'agrada aquest ús que fas de la poesia com a via d'expressió de sentiments i vivències que, sens dubte, no deixen indiferent...

El plaer és necessari, és l'embelliment corporal i el puntet positiu de la vida. Ara, al tanto, que no sigui la darrera mossegada a la poma! Felicitats Nil per la teva claredat. Una forta abraçada.

Agraïda pel teu comentari " Així és..."
Gràcies per llegir-me, Nil.

MariaM

Hola, Nil: Gràcies per la teua opinió en el meu poema Epitafi al meu germà José Molero. Agraït sempre.
Cordialment.

Jo penso que si aquest noi et va comentar el tema de la seva darrera parella va ser perquè ell estava tranquil, ningú vol neguitejar a un amant esporàdic amb el que busca passar-ho bé. Segurament ell s'havia fet una anàlisi de sang i per això t'ho va comentar com aquell que res. Ja sé que és fàcil parlar ara des de la distància.
"Jogineig" és correcte? No hauria de ser "joguineig"?

Un neguit en saber que el teu amant havia estat en contacte amb un home amb VIH:.
Si, aquells moments van ser mot angoixants. Menys mal que la ciència ha avançat i ara és una malaltia que es pot tornar crònica i controlada.

El poema està escrit a la teva manera amb un bon llenguatge i molt narratiu, encara que a mi em sembla que hi hauria de plasmar també la por i el neguit.

Llançar-se a tal situació, entre el juganer i altres menesters i que passe a una situació sobre el VIH, és realment tot un perill. La rítmica està molt ben reeixida, que a poc a poc aplega a un final que cal saber-ho, per la poderosa acció de l'acte. Esperaves prompte el dia! Molt bé!
Cordialment.

Un text de terror real, perquè és autobiogràfic (ho dic bé, Nil?). S'ha de ser molt mala persona per no advertir del perill a qui, suposadament, fa un acte on el plaer mana. No entenc com no vas aturar-ho immediatament. Bé, perdona, no sóc ningú per jutjar, però em rebenta qui fa un acte d'egoisme tan irresponsable. Buidat el pap, el relat m'ha esgarrifat, i això crec que també formava part de la intenció de posar l'ignominiosa experiència per escrit. Gràcies per compartir-ho, crec que pot servir com avís al proïsme.

i quina mala estona esperant que es fes de dia. Ja tens raó quan vas dir que el final potser no seria amb final feliç. Així i tot, el poema no deixa de ser una realitat viscuda i patida durant molts anys. Tots hem conegut algú proper que la sida se'l va emportar.

Bon relat Nil

Una forta abraçada.