Un poema d'amor, breu i intens. I bonic.
Gràcies, Aleix, per llegir i comentar el meu relat d'aquest mes.
Ens anem llegint.

Un final que m'ha fet riure.
Relat ben portat, Kefas.

Ohhh, m'ha agradat molt aquesta història a base de lliuraments durant la cua a la botiga.
Però bufff el final, em posa d'una mala llet! Suposo que ja era la teva intenció, Iona.

Res de targetes de crèdit, diners comptants i sonants, volien aquells lladregots.
Fins al proper relat, Atlantis.

Caram, un relat que comença amb la descripció d'un entranyable cosidor i es va fent cada vegada més intrigant. I amb aquest final que em fa plantejar una pregunta: guardiana o presonera?
Gràcies per llegir i comentar el meu relat d'aquest mes.

Un relat molt escaient per al moment de l'any i amb transfons existencial, això que havia començat amb la gresca carnavalera.

Potser es tractava d'això, del que diu el títol: encertar el costat.
Ui els miralls, mira que arriben a donar joc i relats.
Fins al proper, Fremen!

La Unitat fa la força, ja ho diuen.
Per si de cas, em rentaré les dents amb els ulls tancats, que deu ser l'estona més llarga que passo davant el mirall.
Bon desenllaç, Ossian

Un microrelat i moltes lectures.
Veu el seu tros esquarterat? És un mirall trencat on es reflecteix? Ambdues coses?

Desitjo que la quarta dosi t'hagi sigut profitosa, MariaM. Hi ha vegades que no tenim més remei que deixar-nos fer. I com tu dius, tant li fa un amulet, com una vacuna, com una medalla de la marededeu.
Gràcies per comentar el meu relat del gener.

Ei, Solsona, que m'agrada molt aquesta història. És molt completa.
Primer anava a dir: quina sogra! Doncs, mala sogra, mala mare i mala esposa. Resumint: mala persona.
Gràcies per deixar un comentari al meu relat d'aquest mes.

Potser més que en la mateixa història, hem coincidit en el mateix gest i motivació.

Uiiiiiiii que em sembla que hem explicat la mateixa història. A tu t'han calgut ben poques paraules, però.
Gràcies, Prou bé, per deixar un comentari al meu relat d'aquest mes.

Passem èpoques de la vida que ni temps tenim de mirar-nos al mirall. Si l'escoltéssim més sovint, potser posaríem el fre de mà abans d'estavellar-nos.
Ingeniós diàleg.
Gràcies, Rosa, per deixar un comentari al meu relat d'aquest mes.

El que he posat a dalt és una cara que riu (que aquesta web no té emoticones.
Bon relat i amb final divertit.
Gràcies per llegir i deixar un comentari al meu. Fins al més vinent!