M'agrada molt aquest relat, Montseblanc. Ple de poesia, un relat fantàstic molt realista, on s'anomena animals i vegetals pel seu nom. I com algun company relataire ja t'ha comentat, permet una doble interpretació de la paraula "arrels".
Sort!

Cuidem-nos molt, Guiomar.
Mira per on, els jueus t'han ajudat en el relat d'aquest mes.
Vinga, fins al proper mes-relat!

Hi ha un instant, potser només una petita fracció d'instant, que separa el desig i decisió irreversible. És el que tu has triat per al teu relat fantàstic.
És màgic i bonic, i amb aquell punt inquietant tan Ossian.

Un relat tan bonic, tan entranyable, amb una mitologia tan nostrada i l'acabes amb una picada d'ullet a l'Exorcista, un clàssic del cinema de terror! Bona jugada! M'has fet riure, David.

Sí que s'aprenen coses als Casals d'Avis!
I sort de la telepatia que ha salvat aquest entranyable matrimoni d'una nit de malson.
I gràcies pels teus comentaris, Materile.
Que bé això nostre: escriure malgrat la pròpia vida.

Sí que és un relat fantàstic, aquest, sí. Tant de bo fos cert.
Gràcies pels teus comentaris. Que tinguem un bon curs relataire!

Compte amb els desitjos, Carmeta, també ens hi podem equivocar.
Gràcies pels teus comentaris, Maria.
Que tinguem un bon curs relataire!

Aniré amb compte si mai torno a fer el Pedra, potser t'hi veig, voltor.
Gràcies pels teus comentaris, Neus.

Gràcies pels teus comentaris, Homo Insciens, m'agrada aquest nom tan modest.
Parlant de fills, l'heroïna de la meva filla petita era Mafalda, al final ha estudiat filosofia.
Escriure, imaginar altres realitats, ens connecta amb la infantesa, quan tot era possible.
Que tinguem un bon curs relataire!

Costa viure amb tantes absències, suposo que és el preu d'envellir.
Bon curs relataire, Brins!

M'agraden els protagonistes de la teva història, Maria, la dona d'aigua i l'infant saharaui. Has sabut enllaçar fantasia, crítica social i actualitat política.
#llibertatpoblesaharaui #freesahara

A veure com t'ho faràs, Raül, per lligar-nos tots els gèneres literaris en un sol relat. De moment, ens tens ben intrigats.
Bon curs relataire!

Ohhhhhh, jo que esperava un happy end.
Contenta de tornar-te a llegir, Edgar.

Ben retrobat, Joan, que contenta estic de llegir la teva mirada irònica sobre la realitat, fins i tot en el relat de gènere fantàstic d'aquest mes.
Tinc el cap en una altra banda, però a veure si et vinc a fer companyia.

"Avui hagués fet..."
Quin mal fa aquesta frase!
Has sabut tractar un altre aspecte del tema d'aquest mes, Pallars. Trist i bonic, i amb final feliç doncs la protagonista decideix afrontar, superar, aquest dol (el naixement de la nova criatura hi ajuda, però jo prefereixo pensar que, sense ella, també se'n hauria sortit.
Fins al proper curs relataire!