Aquest registre no te'l coneixia, Ossian.
Aquest relat guarda una promesa de conte infantil?

Sí que ho és, sí, Brins, una aventura això d'emigrar.
I t'ha sortit una història molt bonica i optimista.

Al·lèrgics als àcars, aquest més absteniu-vos de llegir el relat de la Mar!
Bones festes, Montse!

Sort que no és una pel·lícula, sinó aquesta nit no podria dormir.
Pels porucs com jo, el tema d'aquest més és poc adient.
Bones festes, Ferran!

Coi, Maria Lluïsa, ens has deixat amb les ganes de saber d'on provenia aquella escalfor a l'alçada de la cama. Serà l'alè d'un gos?, pensava jo mentre llegia.
Ara, por n'hem passada.

Doncs mira com és la por, Materile, que a mi de totes les històries que expliques la que m'ha espantat més és la que t'explicava ta mare de jovenenta. El crim possible fa molta més por que el que ja ha succeït, tot i ser real, el darrer.
Amb tota aquesta filosofada tan macabre, gairebé no goso felicitar-te les festes, però vaja: Et desitjo un 2021 ple de salut! I que tots els crims que ens espantin siguin els de tinta.

El teu relat sí que és terrorífic, MariaG!
Com un d'aquells malsons, on per més que ho intentem no podem cridar ni fugir. Però terroríficament real per a la teva protagonista. Res pitjor que contemplar impotent que el teu fill està en perill. Ha estat un increscendo de patiment.
Et desitjo un 2021 ple de lletres i salut!

És ben bé que ha signat la seva sentència de mort amb el bolígraf, el teu jutge, Kefas.
I en els temps pandèmics que corren fa més por encara.
Gràcies pels teus comentaris i que tinguem un 2021 més saludable que aquest.

Això de les herències ja ho és de terrorífic, ja! I morir per asfixia enterrada en una pila de gra, força angoixant.
Fins al proper relat, Guiomar, que serà en un 2021 més saludable que aquest. És el meu desig.

Ja sé que la intenció és que sigui un relat de terror, però jo l'he trobat ben poètic.
De fet, aquest gènere diuen que el van inventar els romàntics, oi?
M'ha agradat molt, Raül.
Que tinguem un 2021 ple de Salut i Lletres!

La Rita Hayworth, he vist, en mig dels prats. No conec el poema del marquès de Santillana per acabar d'entendre el joc, però segur que t'ho has passat molt bé escrivint aquest "Treure i posar".
Gràcies per comentar el meu relat, Atlantis.

Sí que és un relat de terror, aquest, sí. I sabent que es basa en un fet real, encara fa més mal.
Gràcies pel teu comentari, Brins.

Gràcies per comentar el meu relat, Jaume-Jacques!
En un dia tan fred com el d'avui, m'ha anat bé llegir aquest poema que parla de bon temps i esperança.

Salvant les distàncies, sóc una mica com el pobre Boris, no necessito ni entrar al cinema per a q em faci por una peli de terror. Potser la primera película de terror a Vaig veure va ser Blancaneus. Van haver d'arrencar el cromo de l'àlbum de la xocolata.
Fins al proper mes-relat, Joan!

Ment perversa la del teu protagonista. Jo per si de cas miraré de no deixar-me hipnotitzar.