Coi, Kefas, no soc una experta en relats del gènere d'aquest mes, però segons el meu modwst parer, el teu és dels bons. En tot cas, a mi m' agrada molt.

Com m'agrada trobar els teus relats al peu del canó. A veure si puc esgarrapar estones i idees, abans no s'acabi el curs relataire. M'he embolicat en fer una novel·la, Joan, jo q sempre he sigut d'escriure curt.
M'agrada molt la màquina del teu Jordi, quina feinada m'hsuria estalviat en aquest projecte d'escriptura en q, t'acabo de dir, estic ficada. Potser no em caldria ni escriure, si pogues fer aquest viatge d'espionatge al passat. Però, casum l' olla, li has deixat q cremi la màquina. A mi, mai se m'ocorreria d'anar a guaitar el futur.
Abraçades virtuals!

Com es deixen ensarronar per les rosses oxigenades, aquests detectius de pel·lícula!
Amb tots els ingredients del gènere, bon relat, David!

Com es deixen ensarronar per les rosses oxigenades, aquests detectius de pel·lícula!
Amb tots els ingredients del gènere, bon relat, David!

Com es deixen ensarronar per les rosses oxigenades, aquests detectius de pel·lícula!
Amb tots els ingredients del gènere, bon relat, David!

Amb el nom q has triat per al comissari ja m'esperava un relat se to humorístic. M'ha agradat molt com l'has anat desenvolupant. I el gir final, fantàstic.
Fins al proper!

Ens has deixat amb les ganes de saber-ne el nom, d'aquest, detectiu?, tan cèlebre, amb qui prefereixo tenir la fortuna de no topar-m'hi mai.
Sobre els teus comentaris al meu relat, t'he de dir que no he vist "El diablo sobre ruedas", si la trobo ho faré. I sobre si t'explicaré com acaba: pot acabar de moltes maneres, prefereixo que cadascú triï final que li agradi més (com amb els noms del teu famós detectiu) o pot no acabar i tractar-se d'una interminable persecució..
Fins al proper!

M'agrada molt aquest BCNegra, Berguedana. Em perdo molta de la intertextualitat que hi has posat, però funciona igualment, l'atmosfera que es va creant que et prepara per a un desenllaç de sang i fetge i no!
Fins al proper relat!

Gràcies per comentar el meu relat, Neus!
El teu té un títol que t'hi fa aturar, al menys a mi. I com algú més t'ha dit, donaria per a tota una novel·la o per a una bona pel·lícula de suspens. Els 2.000 caràcters se li fan estrets, però ja ho tenen això els microrelats, els cal més d'una lectura.
Fins al proper!

Aquest registre no te'l coneixia, Ossian.
Aquest relat guarda una promesa de conte infantil?

Sí que ho és, sí, Brins, una aventura això d'emigrar.
I t'ha sortit una història molt bonica i optimista.

Al·lèrgics als àcars, aquest més absteniu-vos de llegir el relat de la Mar!
Bones festes, Montse!

Sort que no és una pel·lícula, sinó aquesta nit no podria dormir.
Pels porucs com jo, el tema d'aquest més és poc adient.
Bones festes, Ferran!

Coi, Maria Lluïsa, ens has deixat amb les ganes de saber d'on provenia aquella escalfor a l'alçada de la cama. Serà l'alè d'un gos?, pensava jo mentre llegia.
Ara, por n'hem passada.

Doncs mira com és la por, Materile, que a mi de totes les històries que expliques la que m'ha espantat més és la que t'explicava ta mare de jovenenta. El crim possible fa molta més por que el que ja ha succeït, tot i ser real, el darrer.
Amb tota aquesta filosofada tan macabre, gairebé no goso felicitar-te les festes, però vaja: Et desitjo un 2021 ple de salut! I que tots els crims que ens espantin siguin els de tinta.