Adolescència

Gracies els que m'heu fet notar la falta de concordança ( Montseblanc, Joan colom). Me'n vaig adonar quan ja el tenia escrit i com que no es pot modificar en el mateix escrit, ho he deixat tal com estava, conscient de l'errada.

Baixet, grassonet, amb la cara plena d’acne i, a sobre, amb talent per escriure, pobret, tenia tots els números per ser víctima d'assetjament escolar. Potser és que encara estic influït pel programa "En portada" de TVE2, d'abans-d'ahir, que parlava d'aquest tema.

Abans d'enviar un relat sempre cal repasar-lo dues vegades. Un dels errors típics és canviar un substantiu a última hora sense comprovar si hi ha hagut canvi de gènere o de nombre que pugués afectar la concordança d'articles o adjectius. Suposo que en primera instància havies escrit "el rostre ple d'acne" i vas decidir canviar "el rostre" per "la cara" sense adonar-te que quedava l'adjectiu "ple" que calia passar a femení. Tot i que igual no sóc el més indicat per fer aquestes observacions: encara recordo una pífia en el microrelat que vaig enviar al RepteClàssic DCCXLII del Fòrum(tema: COMENÇAMENT), on en lloc d'"acomiadat" vaig escriure "despedit". I potser ho havia repassat dues vegades!

Tot té la seva gratificació.
Entre bellesa i intel·ligència, a la llarga, la segona té les de guanyar. Sortosament!
Salutacions.

Sempre es poden compensar les mancances i defectes amb les habilitats i qualitats. El got mig ple.
Gràcies, Atlantis, per llegir i comentar La C.P.R.M.
Que tinguis una feliç diada de sant Jordi!

Microrelat de veritat. Ho té tot.
Sort
Amb total cordialitat

Caram! Això sí que és un micro-relat. Curt, concís i ple de contingut. Perfecte!
Enhorabona.

Hola, Atlantis: Gràcies per la teua opinió sobre el meu relat Aquell dia estiuenc. Realment cadascú té una opinió diferent. Perquè "aleshores", m'ho ha comentat d'una manera tan especial, a una sola paraula: i em quede al·lucinat.
Cordialment.
PERLA DE VELLUT

Un microrelat amb una sola frase, però diu molt. Qui més qui menys s'ha sentit acomplexat durant la seva adolescència, en un moment o altre. Tots n'hem sortit com hem pogut. La vida són etapes i el teu relat en fa el resum d'una d'elles.
(Vols dir que no seria "la cara plena d'acne"?)

Resum molt clar, en poques paraules. Enhorabona.
Agraeixo el teu comentari al meu Relat.
Salutacions,

Això és i ha estat una realitat de molts joves (i de grans esciptors! només cal saber una mica de la seva biografia per veure que molts van passar una infància solitària, malaltissa o discriminada). En una època tan fràgil i contradictoria com l'adolescenica, ser baixet o baixeta, grassonet o grassoneta, o amb la cara plena de grans és vist per a molts com un cop de mala sort que, a vegades, pot provocar la procupa interna d'altres qualitats (i tant de fos sempre això) per compensar la discriminació. Trista realitat si, però realitat.
No s'ha d'amagar. S'explica de manera neutre com ho fa l'Atlantis i no passa absolutament res.

Va llevar en la vida els seus escrits amb bona essència i eficàcia. Un microrelat molt ben encertat i enginyós.
Enhorabona, Atlantis.
Que tingues sort.
Cordialment.

Podria ser que un adolescent compensés un físic poc agraciat fent escrits d'allò més sorprenents i aplaudits per la comunitat on viu? És clar que sí! I seria una manera d'allò més intel·ligent d'integrar-se en un grup, que l'acceptaria per aquest do tan escàs.
Amb el meu anterior comentari només he volgut remarcar que aquesta situació de l'adolescent del text té una probabilitat baixíssima de produir-se avui dia: exceptuant comptades excepcions, sobresortir de la manada durant l'adolescència pot suposar un motiu més de marginació i burla col·lectiva cap al nano. És trist, però és la realitat actual, als casos d'assetjament que es produeixen a les escoles em remeto.

A llpagés i a tots els que el llegiu
Vaig tenir un impuls i vaig voler escriure un mini,mini-relat, que em sembla que no ha reeixit.. Però no parlo de l’adolescència en general llpagés, sinó de la història d’un adolescent que acomplexat pel seu físic, el salva l’escriptura.

L'acné palesa, quan s'és adolescent, una etapa d'inseguretat. Ésser baixet en aquesta etapa de creixement pot comportar tota mena de complexes. Però si hom té destresa en alguna qualitat artística o manual, pot ésser una eina formidable per a tirar endavant sense haver de patir sentir-se disminuït. Així ho fa veure la teva reflexió escrita.

amb escriure bé no n'hi ha prou. Les xarxes socials estan malmetent els adolescents, i el més greu és que aquestes han reconegut públicament que perjudiquen l'equilibri mental d'aquest sector tan vulnerable de la societat. Em sap greu, Atlantis, però no comparteixo la teva frase.

Amb tres paraules dius molt. Escriure és una bona recompensa.

Salutacions i sort.

Rosa.

Relat rebut correctament. Entra a concurs.

Recorda, ja no el pots esborrar!
Qualsevol dubte contacta amb nosaltres en el nostre correu:
concursos.arc@gmail.com

Gràcies per participar.


Comissió XIII Concurs ARC de microrelats