Cercador
Amb una mà a la butxaca
Un relat de: E. VILADOMS- Compartir:
Fins uns mesos abans, fèiem la «tabla» tots alhora, al so del xiulet. Primer posàvem els braços en creu, quan ja estàvem ben situats, vinclàvem l’esquena fins que les puntes dels dits fregaven les espardenyes; i la cosa s’anava complicant: ara tocar el peu esquerre amb la mà dreta, ara, el dret amb l’esquerra. Des que els «hermanos» van comprar aquell aparell, tres quarts de l’hora de gimnàstica les passàvem fent cua, i rient-nos els uns dels altres, sobretot, d’en Gabi.
El falangista que ens donava aquella classe ens havia fet una demostració: quatre gambades, un salt enlaire amb les cames espadades i, gairebé sense recolzar les mans, va passar volant per sobre del «potro». Nosaltres vam fer el que vam poder, els que se’n sortien millor eren els més alts i espigats.
En Gabi prou va agafar carrereta, però l’aparell el va rebotre enrere mig estabornit. La segona vegada, va estirar els braços a temps i el que va anar per terra va ser el poltre sense cap. El dia que va aconseguir arribar prou amunt, s’hi va encallar i, de la culada, va caminar escamarlat una setmana.
—Avui amb una sola mà, Gabi? —el van escridassar en veure’l córrer sense treure la mà esquerra de la butxaca dels pantalons.
Doncs, el va saltar! I nosaltres el vam aplaudir. I la setmana següent i l’altra... Fins i tot algú va voler imitar l’estil Gabi.
Però aquell dia, mentre corria ja notàvem que n’hi passava alguna.
—Veieu com regira la butxaca? —va observar algú.
Amb cara d’angúnia, va aturar en sec la seva cursa a dos centímetres de l’objectiu.
—És teu, això?
Un company li va allargar una cosa que havia trobat per terra, els de més enrere no vèiem què era. En Gabi tot enrojolat li va prendre de les mans.
Després ho vam saber. Cada vegada que havia saltat amb la mà a la butxaca, aferrava un cavallet de plàstic, d’aquells de jugar a indis i vaquers.
Comentaris
-
Molt bo[Ofensiu]MariaM | 08-02-2023 | Valoració: 10
Molt bon relat!
La qüestió és confiar.
MariaM -
Molt bo![Ofensiu]Iona | 26-01-2023
Un simpàtic relat.
-
Correcció[Ofensiu]Prou bé | 24-01-2023
Records *
-
Records[Ofensiu]Prou bé | 24-01-2023
Decora classes de gimnàstica, un suplici!
Un bon relat, que ja t'hi trobes, i una original utilització de l'amulet.
Sort
Amb total cordialitat -
Sincronització[Ofensiu]Nil de Castell-Ruf | 22-01-2023
A mi de jovenet, a l'hora de a classe de gimnàstica em feia molta por saltar el poltre, m'has fet recordar aquesta etapa de la vida difuminada pel temps que ha transcorregut. He trobat original, entranyable i enginyós lo de la figureta del cavallet. T'has adonat que en aquests darrers dies hi ha un esclat de relats que versen sobre un amulet? Serà veritat que hi ha una mena de sincronització planertària. Enhorabona, Nil?
-
La classe de gimnàstica[Ofensiu]rautortor | 22-01-2023
Una classe que podia ser divertida però era tot el contrari. D’una banda, hi havia massa obligacions i condicionants. Tots a una, tots com tots i, si algú erra, no se salvava de la riota i el complex que et penjaven els més “espavilats”. I, què me’n dieu de la mili? Era com continuar amb la mateixa cançó. De la primera, per sort, no tinc mals records. El professor ens permetia no saltar si no estàvem segurs de poder-ho aconseguir, però ens convidava a intentar-ho amb ell a la vora. De la segona, recordo que un tinent va jurar i perjurar que em faria pujar la corda encara que em sagnessin les mans. No ho va aconseguir. En canvi, quan em vaig examinar de gimnàstica a magisteri, el professor, amb el full de notes a la mà, em va fer pujar la corda. Jo, amb tranquil·litat i pensant tot el que em jugava, tris-tras, tris-tras, fins dalt. Gairebé em va aplaudir per l’habilitat posada en el joc de peus agafant la corda i lliscant cap amunt. El que ell no sabia és que era la primera i única vegada que ho havia aconseguit. I sense amulet!
Bon relat, Enriqueta. Continues fent gala d’una forma d’escriure i descriure envejables. Gràcies per portar-me a records entranyables per mi. Sort.
-
Entranyable[Ofensiu]Elisa Martínez i Alcaina | 18-01-2023
Un relat molt ben narrat, amb un desenllaç entranyable.
Gràcies per llegir i comentar. No vas gens desencaminada, la caiguda del robí representa la inefectivitat de l'amulet.
Sort al concurs i salutacions.
-
Jo no salto![Ofensiu]Marina i punt | 18-01-2023
Llegint altres comentaris, veig que a molts ens porta a temps pretèrits i no pas amb bons records.
Semblava que gaudissin posant-nos en ridícul davant els companys i aquest sentiment és una cosa que no s'oblida.
Gràcies per transportar-nos afegint el recurs de l'amulet. Sort en el concurs!
Salutacions
-
Quins mals records![Ofensiu]Solsona Bot | 18-01-2023
No vaig poder saltar mai com calia ni "el potro" ni "el plinton". Per a mi era una tortura. Quant a les taules de gimnàstica, com tenia bona memòria, en el meu col·legi de capellans una any vaig guanyar una medalla, tot i estar del tot negat per aquesta activitat física. Tant de bo hagués trobat un amulet com el del protagonista. Molt bon relat. Felicitacions i sort!
-
El poltre esdevé cavallet[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 17-01-2023 | Valoració: 10
He vist les classes de gimnàsia de l'escola, també amb un professor falangista (ell i el de FEN) a toc de xiulet. Un retrat social de primera, amb una sorpresa sorprenent al final. Però com que el poltre és un caballet, doncs això. Una forta abraçada, Enriqueta.
Aleix
-
Divertit [Ofensiu]Rosa Gubau | 16-01-2023
Un relat distret que m'ha fet passar una bona estona. Si ho arribo a saber abans, quan de petita ens feien saltar el potro a l'escola, ho haguès provat. No se'm donava gaire bé. Hahaha.
Salutacions i sort.
Rosa. -
Relat rebut[Ofensiu]Concurs ARC de microrelats a la Ràdio | 16-01-2023
Relat rebut correctament. Entra a concurs.
Recorda, ja no el pots esborrar!
Qualsevol dubte contacta amb nosaltres en el nostre correu:
concursos.arc@gmail.com
Gràcies per participar.
Comissió XIII Concurs ARC de microrelats
l´Autor
70 Relats
778 Comentaris
81256 Lectures
Valoració de l'autor: 9.85
Biografia:
Aprenent de relataire.Gràcies a totes i a tots els qui passeu per aquí.