EL TROMPETISTA

L’enhorabona per aquest relat!!! Ben escrit, trama original i un final ben buscat!

Vaja quin relat mes dur i que dur final com a trompetista . Espero al menys que com acordeonista es pugui guanyar la vida .

Pobre home! Quina vida l'espera! Després de la trompada al trompetista, si es dedica al piano, haurà de sentir "no dispareu al pianista"
Ben retornada E. Viladoms, i ara que no ens escolta ningú, ja has acabat la feina que et tenia entretinguda?
—Joan—

Tan dura com és el seu final com a trompetista.
Un molt bon relat quant a la posada en escena. Es veu a mesura que avances en el relat!
Amb total cordialitat

que relaxa, endolceix, esvera, aniria bé que protegís les nostres ments de ficar-nos en un món que les anul·la sense remei. Estimo la música.

Un relat que jo posaria dins del gènere negre. Amb poques paraules crees l'atmosfera angoixant i tancada on es mou el protagonista. Podem veure el fum, escoltar la música de fons, esgarrifar-nos amb la boca destrossada del trompetista i pensar que són ben curts aquests de l'hampa que destrueixen una de les seves fons d'ingressos. Segurament els hi pesa més el sadisme que quatre calerons més.

I sovint el desig de perllongar-la al cost que sigui pot acabar amb el cap esquinçat, per dins, per fora o per dins i per fora. Algun dia els nostres millors amics, per salvar-nos la vida, aprendran a grunyir-nos a cau d’orella “Tota glòria és efímera, d’etern no ho és ni en Messi”

Ben creat l'ambient i la història. Ben escrita.
Conec músics que se'ls hi et malbé la part del cos amb què tocaven...i això és uan mala jugada...doncs no ´s tan fàcil canviar d'instrument.

Relat rebut correctament, entra a concurs.
Gràcies per participar.

Comissió XII Concurs ARC de microrelats