EL TROMPETISTA

Un relat de: E. VILADOMS
Tenia una boca de llavis sensuals que feia temps que no reia i uns pulmons que manxaven fort, tot i el fum que s'empassava entre cançó i cançó. Ningú tocava la trompeta com ell. Mai li havien calgut mestres ni partitures, en tenia prou amb escoltar una vegada una peça per a poder-la interpretar de manera brillant. Un jazzman blanc que eclipsava tots els altres. Les dones més belles el seguien com al flautista del conte i un públic fidel l'aplaudia de club en club.
L'heroïna expandeix la ment, facilita l'èxtasi creatiu... El formigueig que li galopava dins les venes atiava les notes a sortir de l'instrument, cada vegada més pregones, més viscerals. Ja no sabia fer música sense la dama blanca i, aviat, els concerts no bastaren per eixugar el deute amb els traficants.
Va ser en un cul-de-sac sense fanals, proper al local on actuava. Un pinxo cepat, de pell tan fosca que només se li veia el blanc dels ulls, feia estona que l'esperava; l'havien enviat a cobrar, d'una manera o d'una altra.
D'un cop de puny sec i precís, un de sol, va esclafar aquella boca de llavis sensuals i en va escampar unes quantes dents pel terra brut del carreró.
—Ara, hauràs d'aprendre a tocar el piano, si et vols tornar a xutar.

Comentaris

  • Molt bo[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 23-11-2021 | Valoració: 10

    Vaja quin relat mes dur i que dur final com a trompetista . Espero al menys que com acordeonista es pugui guanyar la vida .

  • La vida de nit[Ofensiu]
    Neus Marín Cupull | 16-11-2021

    Espero que el pobre home tingui més virtuts que no només tocar la trompeta. D'altra banda, com sempre els teus relats encertes de ple amb l'atmosfera. Felicitats
    Salutacions,
    Neus Marín

  • Pobre home![Ofensiu]

    Pobre home! Quina vida l'espera! Després de la trompada al trompetista, si es dedica al piano, haurà de sentir "no dispareu al pianista"
    Ben retornada E. Viladoms, i ara que no ens escolta ningú, ja has acabat la feina que et tenia entretinguda?
    —Joan—

  • Droga dura[Ofensiu]
    Prou bé | 09-11-2021

    Tan dura com és el seu final com a trompetista.
    Un molt bon relat quant a la posada en escena. Es veu a mesura que avances en el relat!
    Amb total cordialitat

  • La múica[Ofensiu]
    Josep Ventura | 08-11-2021 | Valoració: 10


    que relaxa, endolceix, esvera, aniria bé que protegís les nostres ments de ficar-nos en un món que les anul·la sense remei. Estimo la música.

  • Jazzman blanc, relat negre[Ofensiu]
    Montseblanc | 08-11-2021

    Un relat que jo posaria dins del gènere negre. Amb poques paraules crees l'atmosfera angoixant i tancada on es mou el protagonista. Podem veure el fum, escoltar la música de fons, esgarrifar-nos amb la boca destrossada del trompetista i pensar que són ben curts aquests de l'hampa que destrueixen una de les seves fons d'ingressos. Segurament els hi pesa més el sadisme que quatre calerons més.

  • Tota glòria és efímera[Ofensiu]
    kefas | 06-11-2021


    I sovint el desig de perllongar-la al cost que sigui pot acabar amb el cap esquinçat, per dins, per fora o per dins i per fora. Algun dia els nostres millors amics, per salvar-nos la vida, aprendran a grunyir-nos a cau d’orella “Tota glòria és efímera, d’etern no ho és ni en Messi”

  • magnìfic[Ofensiu]
    Atlantis | 06-11-2021

    Ben creat l'ambient i la història. Ben escrita.
    Conec músics que se'ls hi et malbé la part del cos amb què tocaven...i això és uan mala jugada...doncs no ´s tan fàcil canviar d'instrument.

  • Relat rebut[Ofensiu]

    Relat rebut correctament, entra a concurs.
    Gràcies per participar.

    Comissió XII Concurs ARC de microrelats

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de E. VILADOMS

E. VILADOMS

59 Relats

692 Comentaris

64042 Lectures

Valoració de l'autor: 9.85

Biografia:
Aprenent de relataire.
Gràcies a totes i a tots els qui passeu per aquí.