SENSE LLUNA

Un relat de: E. VILADOMS
Just començava el primer son que uns marramaus, esgarrifosament obscens, el desvetllaren. Feia setmanes que patia aquell destorb. En roba de dormir, va treure el cap per la finestra. Era una nit rúfola sense lluna i el fanal de davant la casa rectoral havia quedat orb dies ha. Va fer un parell de crits per espantar la bèstia. Els gemecs no cessaren i, en mig la foscor, la lluïssor d’un parell d’ulls el fità desafiant.
El rector va baixar a la cuina, damunt les brases penjava la perola on es coïa el brou dels àpats de l’endemà, en va omplir un cassó. Va tornar a la finestra i va llençar daltabaix el líquid bullent. Entre esgarips, el gat negre que avui no veia va fugir.
Es va llevar de bon humor, fins i tot el sermó del matí li va sortir més inspirat que els dels darrers dies.
Mentre la minyona li servia l’esmorzar, el rector es va adonar que portava el braç i la mà esquerra embenats.
—No és res —li va respondre abaixant els ulls—, em vaig escaldar trabocant l’aigua per a rentar els plats del vespre.
La noia es va endur la sopera, en girar-se, un rínxol de cabells negres se li escapà de la còfia blanca i emmidonada.
Mentre la veia marxar, tan lleugera que semblava que no trepitges el terra, el rector pensava que ja tenia ganes que la seva majordoma de sempre es refés de la caiguda. Per a substituir-la li havia enviat la neboda, filla d’un germà que feia anys havia tornat de Cuba, amb la criatura i sense un ral. Ja era destra amb la feina, la mossa, ja; no era això el que amoïnava al rector. El seu posat, la manera de moure’s... li causaven inquietud. I ara: la cremada. Es va avergonyir d’aquests pensaments. Tots som fills de Déu, sense distinció pel color de la pell. Va treure el rosari de la butxaca de la sotana i va repetir: Tots som fills de Déu, sense distinció pel color de la pell... ni del pèl.

Comentaris

  • Ben trobat[Ofensiu]
    Fremen | 28-11-2022

    Res és el que sembla en mig de la foscor... encara no és ci-fi, però és fantàstic. Per a fer-ne un còmic: El rector i la gata
    Bon començament de curs!

  • Sorprenent[Ofensiu]
    MariaM | 27-11-2022 | Valoració: 10

    Ara ho entenc, pobre home!
    Vaja amb els marramens obcurs.
    Sorprenent.
    Molt bo.
    Cordialment.
    Mariam

  • Genial[Ofensiu]
    Naiade | 23-11-2022 | Valoració: 10

    Un relat fantàstic. Molt ben trenat, creant l'ambient propici per sentir-te transportat. en el meu cas a l'edat mitjana, on entre bruixes ,mossens i gats negres es crea una atmosfera ben negra.

  • Molt no[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 21-11-2022 | Valoració: 10

    M’ ha agradat el teu relat que em fa pensar en bruixes jo que soc de poble de bruixes . Mi’ encanta de veritat

  • Bona narració[Ofensiu]
    Mary Jane Steinburg | 20-11-2022 | Valoració: 9

    Dels millors microrelats que he llegit en aquest certamen. Enhorabona i sort!

  • Joc de negres[Ofensiu]
    kefas | 15-11-2022


    Gats, bruixes i mossens. Tres habitants del més ençà que tenen les arrels en el més enllà de la nit. I per acabar-ho d’adobar un fimbrament felí en blanc i negre. La bellesa d’un relat eròtic està en el camí que ho mostra tot sense ensenyar res.

  • La gata majordoma[Ofensiu]
    Prou bé | 12-11-2022

    O això sembla. Només li falta que surti la cua per sota dels enagos!
    Un relat intrigant i inquietant gràcies a com ho expliques. Tan bé...
    Sort
    Amb total cordialitat

  • Intriga[Ofensiu]
    Guiomar | 12-11-2022


    El millor de tot quedar-se amb la intriga i tornar a llegir-lo i que cadascú es munti la seva pel·lícula. Jo no diré la me va. Felicitats, ets molt bona!

  • Intriga[Ofensiu]
    Guiomar | 12-11-2022


    El millor de tot quedar-se amb la intriga i tornar a llegir-lo i que cadascú es munti la seva pel·lícula. Jo no diré la me va. Felicitats, ets molt bona!

  • miols confusos[Ofensiu]
    Atlantis | 12-11-2022

    Boníssim. M'ha agradat i sorprès gratament que els gemecs dels gats en zel fossin el protagonisme i el desencadenant del relat. Perquè també surten el gemecs dels gats en el meu relat que a mi em recordaven el plor d'un nadó i a tu uns gemecs de plaer, entenc.
    M'ha agradat sobretot l'estructura del text que fa participant del desenllaç al lector, amb aquest final obert que et fa rellegir tota la història una altre vegada i lligar les pistes que vas donant: la mà embenada, els cabells negres que li surten per la còfia a la neboda de caminar sinuosos...
    Felicitats pel relat.

  • Un clàssic [Ofensiu]
    llpages | 12-11-2022 | Valoració: 10

    La jove majordoma, transfigurada en gat negre, va ser qui fou escaldada pel mossèn? El dubte plana pel final d'un relat que, tot i fer ús del clàssic dualisme gat negre/dona d'obscures intencions, està molt ben escrit i t'atrapa des del començament. Enhorabona, E.!

  • Relat rebut[Ofensiu]

    Relat rebut correctament. Entra a concurs.

    Gràcies per participar.

    Comissió XIII Concurs ARC de microrelats

Valoració mitja: 9.8

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de E. VILADOMS

E. VILADOMS

64 Relats

732 Comentaris

71941 Lectures

Valoració de l'autor: 9.85

Biografia:
Aprenent de relataire.
Gràcies a totes i a tots els qui passeu per aquí.