EL CARGOL

Et comente que t'invite, quan pugues i tingues temps, a llegir el meu relat: "RETRAT O ESPILL", que ja en té més de quatre-cents lectures. Jo crec que t'admiraràs.
Gràcies per tot.
Saluts i cuida't... que està el CORONAVIRUS... que vola...

Gràcies E. Viladoms, per la teva visita i el teu amable comentari, al meu relat "L'artifici", que és "INQUIETANT". Sí E. Viladoms, és un protagonista molt pervers.
Saluts i cuida't. Una abraçada en la distància i que et vaja bé per a l'any NOU.
FELIÇ ANY.
PERLA DE VELLUT

Bona combinació de "cargol", falguera, planta, que m'ha fet riure un tant i amb molta fantasia. Indiscutible, que sí, li has encertat la bona fantasia.
Enhorabona, E. Viladoms.
Salutacions i cuida't
PERLA DE VELLUT

Tant de bo no perdéssim mai la nostra mirada d'infant i la màgia i la fantasia fossin sempre presents a la nostra vida. Al teu relat es fa evident la diferència entre l'adult i l'infant. L'adult, en aquest cas la mare, amb explicacions racionals. I el Jon que ho veu amb els seus ulls, afortunat ell. Un relat que tot i estar ple de l'alegria de les primeres experiències i l'amor d'una mare ensenyant un fill, el que més m'ha deixat a mi és la nostàlgia de l'infant que, cada vegada més, queda ofegat dins nostre sota capes i capes de responsabilitat, temors...
Gràcies per la imatge de la falguera enrotllant-se i desenrotllant-se mentre el nen canta, l'he vist perfectament i m'ha fet somriure.

La imaginació al poder, malgrat l’advertiment de la mare no, que son molins, parafrasejant Cervantes. Aquesta vegada ens has ofert un conte molt creïble i molt imaginatiu. T’has posat de part del nen i has donat vida als seus cargols vegetals i al gegant amb orelles de bolets. Com en el Quixot has posat en evidència amb bona literatura la confrontació imaginació versus realitat. Així i tot, el nen, que és molt bona persona, no vol esmenar l’error evident de sa mare. Com és possible que no ho vegi! Però no li dirà pas.
I, com sempre, has encertat en la descripció i l’ambientació.
Bé, ja hi tornem a ser, una nova temporada per posar en pràctica les nostres ganes d’escriure. Sort.

M'agrada aquesta tendra mirada al fantàstic que sempre és veritat en els ulls d'un nen.

Ara, el canvi de temps verbal trobo que, pot ser, grinyola una mica. Serveix com introducció a l'acció, però com que la història flueix molt bé, no acabo de veure'l.

Ens llegim i molta sort.

Pobre Jon! Ha de tenir bones orelles per escoltar les explicacions tant i tant recargolades que li dóna la mare... encara que queda ben clar que ell va la seva.
—Joan—

Els nens ens ajuden a somiar!
Felicitats, com sempre genial!

Per a un infant, descobrir la vida és màgia i felicitat, i per a una mare, poder-la descriure al seu fill és el més meravellós del món.

De ben segur hauria agafat aquest conte de la biblio per llegir-li al meu fill quan era petit, si hi hagués estat! Ell sempre diu que els adults som avorrits i que hem perdut la capacitat d'imaginar.... La raó ens allunya del món màgic dels infants...

El joc de la màgia d'un bosc amb la innocència d'un minyo és una bona combinació.
M'ha agradat molt

Neus Marín Cupull

Un bosc encantat i ple de màgia que només pot veure un infant innocent.

... amb l'edat tot s'endureix, i l’oïda lo primer. Així es perd aviat la capacitat d’oir totes aquelles coses belles que no considerem de profit.

El teu relat entra a concurs, gràcies per participar.

Comissió XI Concurs ARC

Molt bé, Enriqueta! M'ha agradat aquest conte tan innocent. L'has escrit amb molts gràcia. Benvinguda al bosc de les lletres!!!
Què difícil amb tots els problemes que tenim a sobre! Però, endavant!!!
Una forta abraçada,
Materile