LA C.P.R.M.

En el meu sector soc un professional de renom, em plouen els encàrrecs, més dels que puc fer. Durant un temps m’havia dedicat a la venda de trèvols de quatre fulles —tinc una habilitat especial en trobar-los—, els ludòpates empedreïts i els estudiants ganduls me’ls prenien de les mans. Però la sort del trèvol i de tants altres amulets, com tothom sap, és per a qui hi topa de manera accidental, no per a qui els compra o els busca.
Tot va canviar a partir d’aquella comanda. Una actriu consagrada, no en diré el nom, em va demanar trèvols de quatre fulles per a tota la companyia. La prèvia havia resultat un fracàs i patia per l’estrena. Entre els uns i els altres eren una dotzena, em va costar una mica, però li vaig portar la mercaderia un parell d’hores abans de la funció. Havíem quedat a la porta del teatre, allà me’n vaig adonar. Mira que són curosos els actors i les actrius amb aquest tema, però ningú s’havia fixat en el color de les lletres del cartell que anunciava l’obra. Em van fer cas, i tot va ser oli en un llum. I jo vaig posar una consultoria: la C.P.R.M. (Consultoria de Prevenció de Riscos per Malastruga).
Quan em venen a veure futbolistes en hores baixes, sovint n’hi ha prou amb recordar-los que es netegin bé la sola de les sabates en entrar al camp i, sobretot, abans de xutar un penal. A un restaurant, a punt de tancar per la pèrdua de clientela, els vaig fer retirar els salers nous, que eren molt moderns, sí, però que es vessaven cada dos per tres.
Amb les empreses constructores i immobiliàries vaig a comissió, em donen un tant per endavant i la resta, un cop han venut o llogat l’habitatge. He de confessar-vos que alguna vegada la cosa no té remei, sobretot si l’edifici ha estat escenari d’una mort violenta; en aquests casos: bidó de benzina i misto. Sempre podran cobrar l’assegurança.
Ja ho veieu, el malastre dels altres ha esdevingut la meva fortuna.