AFECTE DE CUNYAT

AFECTE DE CUNYAT

L’Antoni va rebre el dimecres la visita d’un nou pacient, en Pol Astruc, que volia esbrinar com podia fer desaparèixer la mala sort que el perseguia i escampava al seu entorn.
El doctor el va escoltar amb atenció i va mirar d’inculcar-li la idea que no existeix la malastrugança. Emfatitzava que les persones amb la ment dispersa, pel fet de no concentrar-se prou, acaben provocant accidents o errors que es poden evitar. En la sessió de la setmana entrant, practicaran uns exercicis, i li donarà les eines per ajudar-lo a superar aquestes situacions.
El Pol va sortir esperançat de la consulta. Per fi hi havia algú que l’entenia i que li solucionaria el problema que l’acompanyava des que va néixer. Content i amb una nova vitalitat va tancar amb fermesa la porta. El cop va fer caure una escultura de l’estanteria damunt el peu de l’Antoni. Entre crits i renecs va recordar les paraules del seu cunyat Amadeu: aquest regal representa l’estimació que et tinc. Es va treure la sabata i va clissar com li sagnava el peu amb una ungla que se n’havia anat a can Pistraus.
.
L’endemà, el Pol va rebre una trucada del doctor. Per motius personals havia de cancel·lar la seva cita, i el derivava com a pacient a un especialista de prestigi que ell coneixia personalment, una eminència en el camp de la concentració: el doctor Amadeu Burxó.
Dimecres següent, l’Antoni va rebre una trucada de la seva germana: l’Amadeu ha tingut un accident i està hospitalitzat. Tot ha passat després de la visita d’un pacient nou, tot un malastruc. Ell ho va lamentar molt: No me’n sé avenir! Pobre Amadeu!
Quan va penjar l’aparell, va somriure. L’estimació mútua que es tenen amb el seu cunyat, és un gran valor, un motiu d’orgull, que convé salvaguardar i perllongar en el temps.