DEIXA’M LA MÀ

Un relat de: E. VILADOMS
—Deixa’m la mà. Només vint duros —mireu si us parlo de fa temps—, la bonaventura per vint duros.
A mi, tant se me’n donava de la bona o de la mala ventura. Si tot estava decidit, què podria esmenar? Vaig apressar el pas, esquivant la concurrència que a aquella hora de la tarda vagarejava pels caminois del parc.
Però la gitana em va encalçar i se’m va plantar al davant.
—Doncs, la voluntat.
Devia saber ja que la meva voluntat era ben poca cosa.
Em feia mantenir el palmell estès, mentre me’n resseguia els solcs amb els seus dits aspres i bruns.
Que estava sense feina i que la dona m’havia deixat, ja pots comptar!, no calia ser endeví per dir-me això, segur que se’m devia notar a la cara des d’un tros lluny.
Gairebé em feia mal de tan fort que em subjectava els dits, em vaig queixar.
—És que tens una línia del destí que costa de veure. Has canviat moltes vegades el rumb de la teva vida, ets una mica baliga-balaga.
Vaig enretirar la mà. Sí, home, volia calés i encara m’insultava. Però me la va tornar a engrapar.
—Si t’hi esforces i ets constant en conservar la dona, la feina... podràs arribar a ser ric i feliç. Si no, tant li farà que visquis molts anys, acabaràs sol i pobre com una rata.
Em pronosticava el futur o em maleïa? Evidentment, no li vaig pagar ni cinc.
Ara que soc vell, podria fer-vos balanç de la meva vida: quantes feines he plantat, quantes dones s’han cansat de mi... S’han acomplert aquells vaticinis? Què voleu que us digui, sí i no. No tinc un xavo, però no em falta de res. I tampoc estic sol, les «hermanitas» em cuiden com potser no ho hauria fet cap de les dones que no vaig saber retenir.

Comentaris

  • Vaticinis...[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 26-04-2023 | Valoració: 10

    que solen tenir res a veure amb la realitat, però que en aquest cas, el pronòstic va ser bastant encertat, Casualitats, segurament.. M'ha agradat l'enfocament que li has donat en aquest relat. La majoria de nosaltres hem passat per alguna situació similar.
    Per cert, quan he vist les fotos de Sant Jordi a Facebook, m'ha sabut greu que tu no sortissis a la foto amb nosaltres, en aquell moment em vaig despistar de demanar-to, m'hagués agradat. Una altra vegada serà. El que no em passarà per alt és llegir els teus relats, escrius molt bé, és un plaer llegir-te i aprendre dels que escriviu tan bé.

    Una abraçada.

    Rosa.

  • No voler saber[Ofensiu]
    Prou bé | 19-03-2023

    No voler saber el perquè de les coses, com som realment que és allò que ens espera...forma part d'una personalitat que viu en i de la negació. Pensar que les hermanites és el mateix que saber conservar l'amor i companyia, en aquest cas, d'una dona també és negar la realitat. Amb tot qui no es conforma és perquè no vol...
    Bon relat
    Amb total cordialitat

  • On és el futur?[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 18-03-2023 | Valoració: 10

    I cada cop que sento parlar del futur, dels pronosticadors del futur, de les gitanes que llegeixen la mà, etcètera, em pregunto on és el futur? Potser és un debat filosòfic, però és molt interessant, crec. Una forta abraçada, en Reketa.
    Aleix

  • Relat rebut[Ofensiu]

    Relat rebut correctament. Entra a concurs.

    Recorda, ja no el pots esborrar!
    Qualsevol dubte contacta amb nosaltres en el nostre correu:
    concursos.arc@gmail.com

    Gràcies per participar.


    Comissió XIII Concurs ARC de microrelats

l´Autor

Foto de perfil de E. VILADOMS

E. VILADOMS

70 Relats

778 Comentaris

81734 Lectures

Valoració de l'autor: 9.85

Biografia:
Aprenent de relataire.
Gràcies a totes i a tots els qui passeu per aquí.