El lladre

Fa temps que les reté en una estança de vidre. N’està encisat, d’elles. Bada, mirant-se-les, i li cau la bava quan intueix que té les més perfectes i atractives. Venen a ser les ninetes dels seus ulls, ves.
Generalment, busca les seves víctimes als instituts, a les universitats, a les sales de lectura, a les acadèmies i a les llibreries de referència.
Així, quan en clissa una que el captiva especialment, patapam, se la fa seva de seguida i la deixa amb la resta de retingudes.
Aquesta fal·lera seva, és evident que fa anar de cul a la gent que treballa al camp de les lletres, que de mica en mica, s’han quedat sense l’esfèrica i admirada grafia. Quina mala f-rtuna!
Perquè ell, és una eminència esquivant els agents de seguretat...
...fins que s’ha arriscat massa i l’ha cagat de ple:
s’ha endut les dues perles del quarter general, que ara llueix així:
M-SS-S D’ESQUADRA
Es diu que sí, que i tant, que de ben segur, que està clar que les lletres “o” seran aviat als teclats i als llibres d’arreu.
Mentrestant, us faig saber que gairebé prenc mal, intentant escriure aquestes quatre ratlles.