Madame de la Plume

Madame de la Plume d'Oie rep cada dijous dels mesos parells i cada dimarts, dels mesos senars. Els assidus ja ho saben, i els acabats de conèixer s'esforcen per recordar-ho, la xocolata i les llepolies bé s'ho valen. A l'hivern, les minyones fan passar les visites al salonet de l'ala nord del château, amb el finestral obert; madame de la Plume sempre els fa esperar una mica, abans no compareix amb un dels seus abrics de pell d'os, de renard, de visó... A l'estiu, les trobades són dins l'umbracle, caldejat per un parell de brasers; aleshores, madame llueix un dels seus atrezzos de Cleòpatra o de dansarina dels set vels. El moment més esperat per tots és el d'anar fins al gabinet de curiositats i admirar-ne les noves incorporacions. Un heliotrop. Un fetus de balena. Una sarbatana de l'Amazònia. Un corn marí gegant. Una ploma d'au fènix. Un flascó d'aigua del Nil.
Monsieur de la Pomme de Terre, des de fa més d'un any, no es perd cap dia de visita; està secretament enamorat de madame de la Plume d'Oie, i no sap com confessar-li els seus sentiments. Un matí, mentre passeja la seva melangia pel barri dels antiquaris, se li acut: ha de trobar un objecte extraordinari, que impressioni la seva estimada i, de retruc, faci que es fixi en ell. I el troba!
És un dijous assolellat de migtemps, la minyona acompanya monsieur de la Pomme de Terre fins a l'umbracle, en dia plujós l'hauria conduït al salonet. Està de sort, no hi ha cap més visita. Quan arriba madame abillada amb un negligé de lleopard, messieur de la Pomme de Terre li fa una gran reverència i li demana que accepti l'humil present que li duu dins una caixa rodona. Madame, visiblement sorpresa, desfà la llaçada de setí turquesa i observa el regal: un fantàstic tocat de plomes d'oca del Tibet.
Madame de la Plume d'Oie mira monsieur de la Pomme de Terre i li diu:
—Li ho agraeixo molt, però no puc acceptar un regal tan extravagant, monsieur.
Tot seguit, fa servir la xocolata, avui, ni molt freda, ni molt calenta.