QUE POLIT!

Felicitats!! M'agrada la combinació de qualsevol situació quotidiana com la pots comparteixes en un relat intens.
Bones Festes i sobretot molta salut
Salutacions,
Neus Marín

Un final molt inesperat i gens premonitori pel títol del relat.
Mai m'havia semblat tan perillós sortir a llençar les escombraries de nit, per a cap dels dos personatges. També és mala sort que la bufanda s'enganxi amb la tapa del contenidor.
M'agrada el desenvolupament que no fa preveure un final tan tràgic.

La nit sempre m'ha fet por, potser perquè sempre m'han passat coses.Em va molt bé el confinament perquè així no baixo de nit.
Un relat que m'ha deixat amb gana de saber més. Felicitats!!!
Una abraçada,
Materile

Un relat ben trist que encaixa perfectament amb la temàtica del mes. De fet pot ser ben real, la por ens fa fer barbaritats, però ja és tenir mala sort que l'hagués mort, ara tindrà remordiments la resta de la vida. Molt ben descrit. Una abraçada i Bones Festes!!

Això sí que és terrible. Que per tenir la casa neta i polida et carreguis a un pobre home que segur que també anava a llençar la brossa. Però és que la por de vegades ens fa fer disbarats. M'ha agradat molt com ho expliques i la sorpresa final.

No saps mai què et pot sortir d'aquells cubells tan grossos. Un dia, quan vaig obrir la tapa, va aparèixer el cap del veí del cinquè primera. Em va demanar que les anés a tirar a un altre cubell. A ell l'hi havien caigut les claus del pis a dins i feia un parell de dies que les estava buscant. És solter i amb poques amistats i em va dir que sense claus no pot tornar al pis i allà hi està força bé. A més, està coneixent les intimitats del veïnat i això li permet fer noves amistats. De les bones.

Aquestes sensacions tan ben explicades i tot l'entorn et fan viure amb la protagonisme el neguit i la por...Un final sorprenent i m'ha agradat molt la manera com narres els fets.

Malgrat la por, he gaudit llegint-lo.

Com sempre, molt bo!
S'ha de tornar a llegir, més d'una i dues vegades i segur que li trobo la solució.
Felicitats!

No se sap la situació final, fins que s'aplega al terme del relat.
L'home es va quedar dessagnat!! Si va agafar una ampolla de la galleda... per què hi havia de pegar-li a l'home?
Molt bon relat, E. Viladoms.
M'ha agradat.
Saluts i cuida't
PERLA DE VELLUT

És curiosa la reacció de les persones quan se.senten en perill...La por ens canvia el comportament habitual.
Jo sóc molt poruga, però el dia en què entrà a casa un lladre per robar-nos, vaig perseguir-lo pel carrer sense cap temor.Els crits de la meva mare em van fer recular. I només tenia quinze anys...

Molt bé. M'ha agradat molt!

La pròxima vegada que vagi a llençar escombraries de nit, m’aproparé als contenidors cantant la cançó del patufet:

Patim, patam, patum,
homes i dones del cap dret.
Patim, patam, patum,
L’escombraria en aquesta hora jo trec
Patim, patam, patum,
no em talleu el caparronet…


Salut.
Jacques Adolphe

El teu relat entra a concurs, gràcies per participar.

Comissió XI Concurs ARC

M’has ben despistat amb aquests contenidors que ens descrius, jo, pobre de mi, no els he vist enlloc, i rumiant... ves per in, una mica més i em clavo algun dels vidres trencats...!
—Joan—