Els lepusians, un exemple

El pare del tinent Infaust, un general d’artilleria que només desitjava arribar a la jubilació, es posava les mans al cap i el nom de Déu al cul cada cop que rebia notícies del maldestre del seu fill. Així fou com va saber que només sortir de l’acadèmia militar i de camí al seu primer destí, el tren en el qual viatjava va descarrilar després que, presumptament, mantingués una xerrada de tres hores amb el maquinista; que en arribar a la base d’intervenció immediata General Embrujo, el pal de la bandera del patí d’armes va cedir a un cop de vent i esclafà el cotxe del general de brigada Malasombra amb ell i tota la família a dins i que, misteriosament, després de saludar al cap de la seva companyia, el Capità Gazapo, se li va desencaixar l’espatlla dreta i que el pronòstic que el metge va redactar no donava cap mena d’esperança a recuperar la mobilitat mai més.

Fart de tantes notícies i descansat per poder-lo continuar tenint allunyat de casa, el general respirava les aromes de la jubilació amb la tranquil·litat de qui se sap segur i fora de perill fins al dia què el fill li va trucar per anunciar-li que l’havien nomenat ajudant del Rei de tots els lepusians i que es disposava a acompanyar-lo en una regata per l’Atlàntic.