PA

Un relat de: E. VILADOMS
—Sense mi, cap àpat no seria possible —es vantava el rosegó de pa en una conversa de sobretaula.
—Vols dir? —li objectaven a duo, la forquilla i el ganivet.
—Ja em direu com es menjarien uns ous ferrats?, on s'untaria la melmelada?, què acompanyaria la xocolata del berenar? Dels coberts, de les estovalles i tovallons, donat el cas, tothom en pot passar, però del pa!
—No tinguis tants fums! —va replicar la cullereta de postres, ben ofesa—. En tot cas hauries de dir: sense el forner no hi ha cap àpat possible. Bé t'ha pastat i t'ha cuit, oi?
El rosegó de pa no podia rebatre aquell argument, però tampoc volia deixar que un estri tan superflu tingués l'última paraula.
—Ja que ho dius, aniré a veure el forner; potser no coneix com és d'important la seva feina.
El rosegó va baixar de la taula rodolant. I rodolant va entrar a la fleca.
—Gràcies, forner, per la teva feina; sense tu no hi hauria pa i cap àpat no seria possible.
El forner, mostrant-li les seves mans emblanquinades, va respondre al rosegó:
—Has de saber que, sense farina, jo no podria pastar ni coure un trist llonguet. Hauries de mostrar el teu agraïment als pagesos, que sembren el gra i tenen cura de la terra fins a la sega. Sense ells no hi hauria farina, ni forners, ni pa.
El rosegó va rodolar i rodolar fins que va trobar un camp verd a punt d'espigar i una pagesa mirant al cel.
—Gràcies, pagesa, per la teva feina; sense tu no hi hauria gra, ni farina, ni forners, ni pa. Cap àpat no seria possible.
La pagesa va examinar el rosegó i li va dir:
—Accepto el teu agraïment, però em sembla que la teva farina no ha sortit del meu bladar, sinó de molt més lluny. Aquí, de pagesos, en quedem pocs i de pa, en cal molt.
—Doncs aniré a cercar els pagesos de lluny per a agrair-los, també, la seva feina.
—No sé si hi arribaràs, ni si tornarem a tenir blat del seu. En temps de guerra, Rosegonet, els camins són perillosos i les collites es malmeten. Sense pau, no hi ha pa. Ni arròs, ni cuscús.

Comentaris

  • Et felicito...[Ofensiu]
    MariaM | 02-05-2022 | Valoració: 10

    Un relat deliciós. Senzillament, original perqué ja no es porta el ser agraït. Et felicito.
    Cordialment.
    MariaM

  • Què és imprescindible?[Ofensiu]
    Fremen | 19-04-2022

    La pau tant cobejada i tant escàpola! Molt ben portat, bona faula!

  • Molt bo![Ofensiu]
    Neus Marín Cupull | 13-04-2022

    Un bon relat. Has sabut jugar molt bé la dinàmica dels diàlegs, així com fer una pinzellada en l'actualitat que estem vivint.
    Fins aviat. Molta sort,
    Neus

  • Compartim[Ofensiu]
    Prou bé | 04-04-2022

    Doncs... sí E. Tens raó

  • Com sempre[Ofensiu]
    Guiomar | 04-04-2022

    M'encanta com escrius, com construeixes els diàlegs, gràcies pels teus relats.

  • Necessaris i imprescindibles[Ofensiu]
    Prou bé | 04-04-2022

    Un relat magnífic! Com a partir d'una "conversa de sobretaula" vas explorant la importància de cada cosa, amb un final sorprenent com li cal a un microrelat!
    Sort
    Amb total cordialitat

  • Relat rebut[Ofensiu]

    Relat rebut correctament, entra a concurs.
    Gràcies per participar.

    Comissió XII Concurs ARC de microrelats

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de E. VILADOMS

E. VILADOMS

63 Relats

718 Comentaris

70161 Lectures

Valoració de l'autor: 9.85

Biografia:
Aprenent de relataire.
Gràcies a totes i a tots els qui passeu per aquí.