Fortuna Primigenia

Un relat de: Nicolau Poncell i Garcia
De dalt estant del turó on s'erigeix el Chateau que va fundar el seu quadravi, en Màxim, què encara la vellesa, contempla la finca. Miri on miri, fins a l’horitzó, tota aquella terra serà del seu net, tota aquella vinya què ha enriquit la família, ha fet gran la casa i l’ha fet famosa pels seus vins. Però d’un temps estant les coses no acaben d’anar bé, els ceps s'assequen i la qualitat del raïm empitjora any darrere any. De fet, els seus vins comencen a tenir mala reputació i se li van tancant els mercats. Si les coses segueixen per aquest camí acabarà a la ruïna. Recorda un dia de fa molts anys, quan encara era un nen, què el seu avi el va fer anar fins a la mateixa finestra de la torre i li va explicar la història del quadravi Màxim, que tots els hereus de la casa son Màxim.

Feia molt temps el primer Màxim, que era ben pobre, havia estat llevat a files per anar a una guerra llunyana i estranya, a les terres de Roma a prop de la ciutat de Palestrina, la antiga Praeneste. D’allà, al cap del temps, n’havia tornat amb un petit botí què incloïa una estatueta de bronze de la mida d’un pam què representava una jove amb una cornucòpia a la mà i, amb més o menys bones arts, havia anat adquirint les terres del seu lloc natal i fent créixer una important finca. L’avi li va ensenyar la estatueta, què era en un petit altar allà mateix i li va encomanar que, passes el que passes, en tingués cura sempre. Llavors li ve al cap una revelació.

Ara recorda com, set anys endarrere, va trobat el fill petit del capatàs jugant amb la estatueta al cap de vall de les escales i la pallissa que li va donar empès per una ira cega que no va saber mai d’on havia sortit. I recorda que, a l’endemà, el capatàs i la seva família van desaparèixer amb les poques pertinences que tenien. Al cap d’uns dies va descobrir el robatori de la estatueta, però mai no va saber quina direcció va prendre el capatàs què, des de dalt d’un turó, contempla la terra a prop de Roma on comença a prosperar la seva finca.

Comentaris

  • Càstig?[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 29-03-2023

    Rellegit des de l'ordinador, per poder-hi deixar un comentari a RC.
    Potser aquesta Fortuna castigava els atacs d'ira?
    Fins al mes vinent.

  • Molt bé[Ofensiu]
    El nin0 22 | 20-03-2023 | Valoració: 10

    Tot i que no parlo molt bé l'idioma, aquesta és una història bona.

  • Gira el mondo, gira[Ofensiu]
    Prou bé | 20-03-2023

    I la fortuna se'n va cap a altres indrets!
    Imaginatiu amb un rerefons pseudo històric i de costums!
    Sort
    Amb total cordialitat

  • Relat rebut[Ofensiu]

    Relat rebut correctament. Entra a concurs.

    Recorda, ja no el pots esborrar!
    Qualsevol dubte contacta amb nosaltres en el nostre correu:
    concursos.arc@gmail.com

    Gràcies per participar.


    Comissió XIII Concurs ARC de microrelats