Una poesia preciosa que m'ha transportat anys enrere, quan a casa els àvis de l'Empordà, el fort vent de la tramuntana feia espetegar tot el que trobava. Una sensació de que estava en un lloc plaent. Felicitats Prou bé i ben tornada a R.C.

Com que crec que som de la mateixa quinta, m'ha semblat en alguns moments que em llegia a mi mateixa. Els que sempre hem gaudit tant del mar ens costa aceptar que ja podem endinsarnos a l'aigua com soliem fer.
El sol, el mar, la platja..quina gran sort poder passar tant de temps a Menorca.. Tot el que has escrit amb aquest rerafons és preciós. Gràcies per compartir els teus sentiments d'illenca.

El mar sempre tant canviant i fascinant. Als capvespres sol ser com un mirall, però a voltes quan el vent bufa, pot arribar a ser esfereïdor.
Un poema preciós, Menorca segur que et continuarà inspirant moltissim.....
Disfruta tant com puguis!

Jo fins que no vegi cap religiosa en el món cardenalici no m'interesaré gens pel que pugui passar en el vaticà. Les escenes pre i pro 'conclave' son de lo més decepcionant des de el punt de vista cristià.
Politicament el nou Papa no és ultraconservador i avui dia en que les extremes dretes semblen guanyar arreu, és positiu. Qui sap si podrà aturar els excesos de Trump.

El que ni el marit, ni els fills ni les amistats saben donar a la Silvia, ella creu que ho pot trobar, encara que sigui tan sols fisicament en algú que la troba sexualment atractiva.
La Silvia amb una depressió severa, necesita no sols ajuda psicológica,sinó la comprensió dels més propers.La solitud que pateix és molt massa per ella.

Uns relats que m'han atrapat des de el primer al últim. M'ha semblat que us anava seguint en la vostra visita a la ciutat que com bé dius no dorm mai.
Quina gran idea aquest gran regal de Reis. Els moments que a NY sempre son especials, viscuts amb familía ho son encara molt més.
Ei, no vau deixar res per veure! Sento que les molesties de la boca no et van deixar disfrutar dels menjars familiars. Tot i que la gastronomía d'aquell pais és bastant fluixa,les hamburgueses si que poden ser molt bones.
Enhorabona Carme, un començament engrescador i un èpileg amb unes reflexions molt sentides.He passat una molt bona estona.

Un escrit en que saps visualitzar molt bé l'imatge dels 'sense sostre' amb una sensibilitat que no deixa indiferent. Els sense sostre ens interpel.len i malgrat el seu anominat, formen part de nosaltres com a societat.
Un relat molt ben estructurat en un crit d'alerta.

Ser positiu ajuda sempre en la vida. Trobem però persones que malauradament la seva manera de ser és veure-ho tot des de el pesimisme més absolut. SSer positiuolen ser persones poc empàtiques i amb poca capacitat d'entomar situacions complicades.
Donar la volta a les coses com tu dius és una manera de solventar molts problemes.
Un escrit amb bona part de psicología. Enhorabona!

Que faries de diferent si es pogués tornar a 'viure' amb l'experiència acumulada?
En el relat s'entén que l'acumulació de diners és la màxima prioritat en les dues opcions. Difícil tria que segurament nomès es pot pendre desprès d'haver-se begut tot un porró de vi- Qualsevol de les opcions és prou dolenta...
Un relaat molt enginyós, ILpages!

Un relat molt fresc de la relació entre una avia i la seva neta.
L'avia Maria tot i les xacres própies de l'edat, conserva una bonhomía remarcable.
I la Daniela molt afortunada de tenir una persona tant propera amb qui compartir potser petits secrets de fer-se gran .
Felicitacions, prou bé!

Molts adults pateixen no sols ells sinò també els del seu voltant, les consequències de no haver siguit diagnosticats de petits de problemes relacionats amb l'autisme. La Laura, a la que descrius molt bé, n'es un clar exemple.
Afortunadament avui dia pares i mestres estàn molt més alerta del comportament des seus fills i alumnes.
Un escrit molt interesant per fer obrir els ulls al perqué al patiment de moltes persones.

.

Un diàleg radio.tele en que estic plenament d'acord en tot el que diúen. Cada mitja té el seus moments. Una és més per escoltar, i l'altre més per mirar Si em faltés una de les dues em sentiria d'alguna manera orfe, tot i que posat a triar sempre em quedaria amb la radio.
Un relat molt ben trenat, M'ha agradat molt.

Felicitacions!.

Les roses de Sant Jordi porten totes el desig de fer feliç a qui la reb.
Un poema que ens recorda el significat d'un gest preciós que aviat tornarem a viure.
Bon sant Jordi, Prou bé!

El cor on hi trobem els desencisos i les pèrdues, peró tambë la força per anar endavant. Un poema plé d'esperança en el futur.
Salutacions, Montserrat

Has fet servir el verd.marró per descriure una situació mig real,mig còmica molt original i que de fet qui més qui menys no ens és del tot aliena. Persones intransigents amb ganes de tocar el voraviu.
M'ha agradat Ermesenda!
Ens seguim, Montserrat