Foto de perfil de aleshores

aleshores

206 Relats, 282 Comentaris
101695 Lectures
Valoració de l'autor: 9.80

Biografia:
Imatge de Cinctorres, obra del relataire rnBonet

Últims relats de aleshores

Últims comentaris de l'autor

  • aleshores | 20-10-2021

    Sí que porta records aquests relat. Aquell neguit i aquella són de matinada!

  • aleshores | 19-10-2021

    Quina va ser concretament, la reacció del nebot? Va tornar-se bon minyó? La va fer servir a l’escola per Espantar la mestra? El va absorvir la botella i es va transformar en …
    Salut i més salut.

  • aleshores | 14-10-2021

    M’imagino que la lectura de El Capital volum II on es menciona (críticament, clar!) el misteriós combustible flogist, t’haurà inspirat. Com t’ho fas? Com sobreviure a la feixuga lectura dels fluxos intersectorials que s’hi presenten? És millor la guillotina?

  • aleshores | 22-09-2021

    I agraït pel català que gastes que jo he sentit i que ja no es troba.

  • aleshores | 18-09-2021

    Trobo interessants les teves històries i ben escrites.
    Quan me les trobo me les llegeixo amb interès; potser per un tema d'edat en resulten atractives.
    Crec que els que escrivim som més de dir que d'escoltar els altres.
    I sobre el tema que proposes; "morir-se tot sol és un símptoma de la nostra soledat", em sembla que és signe del nostre temps. Sobreviure "en el mercat!" obliga a despersonalitzar-se una miqueta: tot allò que no permet vendre's o vendre, sobra. Però no volem ser col·lectivistes! i ens agafem a aquest mode de vida que ja comença a caure a trossos per la banda medioambiental.
    Tot això es desfarà com llàgrimes en la pluja, diu el robot en el seu soliloqui final. Tant i fa si es davant de la tele o al mig del carrer. La pregunta és què deixem als que venen darrere.

  • aleshores | 18-09-2021

    Del pare és, doncs, molt important. Guarda els detalls preuats
    , que van units a d’altres menys bons, indefectiblement. És un “pack”.

  • aleshores | 18-09-2021

    Del pare és, doncs, molt important. Guarda els detalls preuats
    , que van units a d’altres menys bons, indefectiblement. És un “pack”.

  • aleshores | 17-09-2021

    En el lirisme. La llum, la vida, la mort,..

  • aleshores | 17-09-2021

    Ens creiiem allò que ens volem creure i ens convencem tot sols.
    Aquest estil indirecte i irònic en el qual la realitat va sorgint per si sola, et surt molt bé.

  • aleshores | 08-09-2021

    el relat,la primera sorpresa queda tancada pel gir final també sorprenent.

  • aleshores | 28-08-2021

    I fa pensar.

  • aleshores | 23-08-2021

    “És l'ara i la consciència de que cada vegada hi ha menys temps i només podem anar a pitjor.“
    Això de la manca de temps no és necessàriament un problema en la vellesa, la qual és un procés natural. Has d’haver assolit quelcom del que pretenies, això sí, i no deixar penjat a ningú dels que has ajudat a portar al món.
    Gràcies pel comentari. Potser em vaig posar un pèl patètic el dia del poema.

  • aleshores | 23-08-2021

    “És l'ara i la consciència de que cada vegada hi ha menys temps i només podem anar a pitjor.“
    Això de la manca de temps no és necessàriament un problema en la vellesa, la qual és un procés natural. Has d’haver assolit quelcom del que pretenies, això sí, i no deixar penjat a ningú dels que has ajudat a portar al món.
    Gràcies pel comentari. Potser em vaig posar un pèl patètic el dia del poema.

  • aleshores | 06-08-2021

    És important, la vida, la mort, la sorpresa, la frontera, la força de la natura.
    L’escull, és una imatge que conservo de la infància: vam baixar en barca per “lo riu”, amb quatre anys, No vaig gosar pujar un moment a un escull des de la barca estant, es podia caure a l’aigua, o quedar-s’hi sol a dalt. Però era atractiu fer-ho, clar.

  • aleshores | 05-08-2021

    la rima i el ritme s'adiuen amb el contingut irònic i alegre.

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: