Foto de perfil de aleshores

aleshores

264 Relats, 581 Comentaris
128286 Lectures
Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Imatge de Cinctorres, obra del relataire rnBonet

Últims relats de aleshores

Últims comentaris de l'autor

  • aleshores | 02-03-2024

    Soledat que va més: no formem part de cap societat, es veu. Som una suma de persones soles. Ès més feliç una persona independent o una amb més recolzament social i familar? Però nosaltres tossuts volen viure una vida independent. Que ningú ens emprenyi. Si cal, anem a comissaria.

  • aleshores | 02-03-2024

    Deuen ser les formigues!

  • aleshores | 20-02-2024

    He escapçat tan els detalls que deu costar de seguir el fil del relat.
    Té raó Pascal, diria jo.
    Els personatges no volen comunicar tot el que experimenten. Espressament. Seria inoportú.
    Moltes gràcies per la lectura, reiterada, que és un pèl llarga.

  • aleshores | 20-02-2024

    He escapçat tan els detalls que deu costar de seguir el fil del relat.
    Té raó Pascal, diria jo.
    Els personatges no volen comunicar tot el que experimenten. Espressament. Seria inoportú.
    Moltes gràcies per la lectura, reiterada, que és un pèl llarga.

  • aleshores | 10-02-2024

    Vas agafant embranzida un altre cop!
    I com sempre, com en el joc dels gobelets, no saps mai sota quin d'ells sortirà la boleta.
    (Fes la lletra més petita)

  • aleshores | 03-02-2024

    La ignorància porta a la por.
    La port porta a l’odi.
    L’odi porta a la violència. Aquesta ès l’equació.
    Averroes

  • aleshores | 26-01-2024

    No podem ser pendents tothora de tots i cadascun del perills potencials. I al final sempre n’hi ha un que és insalvable.
    Una salutació, Ramon, relataire de primera hora.
    Salut i rebolica.

  • aleshores | 25-01-2024

    RnBonet ho diu ja molt bé i no cal afegir-hi res més.

  • aleshores | 25-01-2024

    L'hora del llop és una pel·lícula de Bergman on s'hi manifesta que en aquesta hora de la nit o matinada es quan produeixen més fets vitals.
    Al meu particular entendre Liv Ullman, protagonista femenina en la peli intenta rescatar de la seva dinàmica negativa al seu marit, artista, sense èxit. Bona pel·lícula de Bergman (que era la parella d'Ullman a la vida real)

  • aleshores | 25-01-2024

    Són el camí pel que circulem, la roba que ens cobreix, l’expressió del sentiment.
    Des dels dos anys ens acompanyen.

  • aleshores | 25-01-2024

    Jo recordo la freixura i altres menges com els moniatos, les figues, la solitària costella de xai que deixava ben escurada. Per sort no s’entretenien massa a explicar d’on sortia la carn.

  • aleshores | 23-01-2024

    La forma i el fons del relat van de la ma. El relat transcorre tranquil, la vida també hi transcorre.
    O sigui, parles de la vida més que de la seva desaparició. Del seu gaudi.
    Per lògica ha de tenir un final que nosaltres no veurem, ni viurem.

  • aleshores | 20-01-2024

    Ja ho diu Walt Whitman ("Cant a mi mateix", 6 i 7):

    6
    Tot va endavant i enfora. Res no es destrueix i la mort és diferent del què se suposa; i més feliç.
    7
    Que potser s'ha suposat algú que sigui venturós haver nascut?
    M'afanyo a informar-li a ell o a ella que ho és tan com morir. I sé de què parlo.
    (Tradueixo de la traducció castellana de Pablo Mañé, 1978)"

    "All goes forward and outward, nothing collapses,
    And to die is different from what any one supposed; and luckier.

    7
    Has any one supposed it lucky to be born?
    I hasten to inform him or her it is just as lucky to die, and I know it."

  • aleshores | 12-01-2024

    Molt aconseguida aquesta peça, que metafòricament dona de sí:
    Ella fa servir instruments de cuina, però només prèvia provocació, sinó no hauria tret el mostres que tots duem dins! (“petits plaers de la vida” i tal”)
    No se si hi cap aquesta mena de visió.

  • aleshores | 04-01-2024

    Ens transportes al món aquell de cartró pedra, de mentida, on les aparences manaven sobre una realitat submergida. El món del nacionalcatolicisme, podríem dir anys 50. Silencis i repressió.

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor