Comentaris i Veredicte del Repte DCCCXXXI,Km0 XXI, Km0 Km0

Comentaris i veredicte del Repte Km0

Aleshores
El protagonista explica amb força detall, la rutina que sempre que pot fa els dijous, en què aprofitant el descompte del 10% va a comprar a la verduleria i fruiteria del barri.
La botiga no sols capta al protagonista per les ofertes i descomptes, sinó que segurament també per l’esforç, malgrat els dependents no siguin autòctons ,de retolar els productes en català i estar oberts al parlar-lo. Hi compra forces coses sense especificar-ne l'origen. Li recomanen maduixes conreades al Maresme.No sembla però que en compri.

Trobar-se amb una antiga amiga, ara ja una dona gran, el fa reviure uns records que mai havia oblidat. Comprar al barri sempre té les seves avantatges i sovint com en aquest cas pot despertar emocions. Un món amb més caliu? Un bon relat.

Percival Ashford
Trobo interessant que en el relat es posin en contacte dues famílies que tinguent universos alimentaris tan allunyats sembla no puguin trobar cap pont possible d’apropament. P. Ashford, segurament vol reflectir tot obrint un interrogant, que les posicions massa rígides tant de la Gertrudis com de la Jana, no sols no es poden imposar sinó que dificultan l’entesa. Amb certa flexibilitat per les dues parts potser el desenllaç hauria sigut més esperançador. Un bon guió amb un final que et deixa bastant compungit.

Prou bé
La iaia Maria, sempre atenta i cuidadora de la família, no té per edat, interioritzat el que realment vol dir el consum alimentari Km0. Ella, però el que veritablement vol és complaure a la neta i que no l’atabali massa amb el tema del canvi climàtic. Com que sempre li havia agradat comprar a les botigues de barri on coneixia als venedors, ara que aquestes han anat tancant, acostuma a anar al mercat. Allà pot continuar parlant amb els venedors i preguntar-los la procedència del que venen. La Maria surt contenta del mercat. Quasi tot el que compra és de a prop. Ha seguit els consells de la Daniela.

Juan Palomo
La reflexió al voltant de la diferència entre comprar a les botigues del barri o bé al súper és molt encertada. La major part de les vegades es compra a un lloc o a un altre depenen del tipus de vida que es porta. El temps de que disposen i la comoditat n’és el principal motiu. El final, en què les dues dones inverteixen la seva manera de comprar en un lloc o l’altre, està molt ben trobat.

Agraeixo a tots la vostra participació. He de dir, tanmateix, que no sempre s’ha acabat d’entendre l’enunciat del Repte. Comprar al barri no té per què voler dir que els productes que hi trobem siguin de proximitat. Aquests, cada cop més valorats pel que representen en qualitat, els solem trobar en comerços de confiança i on el seu origen sol estar ben etiquetat.

Avui m’ha fet somriure un anunci de Mercabarna publicat en una revista de cuina que déia: “Aquí les carxofes són de tan a prop, que podrien venir caminant”

He escollit com a guanyadors a P. Ashford pel seu escrit sorprenent al voltant de dos mons tan diferents i a Prou bé pel seu relat en que ha captat molt bé l’enunciat. Us demanaria que us possesiu d'acord per decidir qui de vosaltres dos ha de proposar el següent Repte.