COM UN MIRALL

Jo també tinc un poema , "Narcís davant el Mirall", publicat el 2022, que està ambientat a la mar. El teu, nogensmenys, és la mar mateixa que es presenta amb aquesta doble faç: cel i mar. Una metàfora bella i rica en contrastos. La mar sempre ha estat una font d'inspiració que per més que es poetitzi mai s'acabaran les maneres diverses de lloar les seves excel·lències...

Hola

M’agrada aquest poema i la descripciò que fas del mirall antic, com metàfora, es sensible.
Volia donar-te les gracies tambe per llegir el meu text i el teu comentari, de fet el relat parla d un entorn de pagesia en un moment de la historia entre la transiciò del feudalisme al mon que avui coneixem..esta basat en el meu avi .
Amb cordialitat

Hola

M’agrada aquest poema i la descripciò que fas del mirall antic, com metàfora, es sensible.
Volia donar-te les gracies tambe per llegir el meu text i el teu comentari, de fet el relat parla d un entorn de pagesia en un moment de la historia entre la transiciò del feudalisme al mon que avui coneixem..esta basat en el meu avi .
Amb cordialitat

Un mirall ben bonic quan els vents devastadors no cavalquen les ones i les esveren amb crestes de blanc trencat.

Bona vesprada prou bé,

M' encantat el teu relat,
està ple de molts sentiments,
i està fet amb el cor.

Gràcies per els teus comentaris que m' has fet als meus relats .

Una abraçada

Noia Targarina

Bona vesprada prou bé,

M' encantat el teu relat,
està ple de molts sentiments,
i està fet amb el cor.

Gràcies per els teus comentaris que m' has fet als meus relats .

Una abraçada

Noia Targarina

El poema sempre té aquesta dosi de realitat personal íntima per sobre de la prosa i que ens fa pensar en l'escriptor/a. Aquest en seria un exemple (tot i que és una construcció!). Conèixer del tot la persona que camina amb tu és impossible, diria jo. Per això per sobre de la racionalitat, hi ha el poema i el llenguatge de les mans i en el fons una fé en que allò bo que pensàvem del altre, que camina el mateix camí a la nostra vora, en alguna mesura és cert, o com a mínim mereix comprensió que va més enllà del llenguatge verbal i arriba al llenguatge de les mans, o de la música.
Formalment m'agrada del poema la disposició de les frases, adequades al que s'expressa.
L'objecte "mirall" , per més doble que sigui, ens reflecteix, principalment, a nosaltres. És com en els somnis, on segons em digueren, tots els personatges seriem un mateix.

Fantàstica la imatge del mirall de doble cara i el ritme que té tot el poema.

T'atansas al mar, que també t'enmiralla.

El paisatge t'ha dut aquest poema.

Una meravella de metàfora, on descrius el teu pensament mirant un mirall. Un poema preciós, on descrius el teu amor.
El sents en la vesprada i en el mirall.
Sí, amb doble cara. També m'impressiones quan fas poesia.
Enhorabona.
Cordialment.

Has vingut inspirat d'Amèrica. Bocinets de miralls on fulgura la nostre ànima. Mots espectaculars!Mercès

El mar sempre tant canviant i fascinant. Als capvespres sol ser com un mirall, però a voltes quan el vent bufa, pot arribar a ser esfereïdor.
Un poema preciós, Menorca segur que et continuarà inspirant moltissim.....
Disfruta tant com puguis!

Aquesta poesia juga amb la metàfora del mirall per descriure la bellesa canviant i la profunditat del mar.
Les descripcions son vives, visuals i emotives.
L'anàfora, repetició de "ets con un mirall", li dona molt ritme.
El vers final li dona un sentit personal, en vincular l’experiència del narrador amb la natura descrita.

Mira, ahir mateix escoltava "La mer", de Claude Debussy, una obra que m'atreu infinitament. I avui llegeixo aquest poema que reflecteix l'atracció per a aquesta meravella de la natura. Serà que hauré de baixar a la platja? Des de Ribes de Freser la tenim molt lluny, però hi baixarem.
Ah, pel que fa al meu darrer poema, "El voltor", és obert. Pot reflectir un missatger d'un desnonament, d'un fons voltor, pot ser un acomiadament laboral, pot ser la metafora d'un desamor,, etc. És un acomiadament, però m'agrada que cadascú se'l serveixi al seu gusgt.
Una abraçada.

Aleix

del mar que m'ha agradat: mirall de tantes coses... Breu, però immens, talment com descrius la mar. La propera vegada que el vegi, pensaré en aquestes estrofes tan ben trobades.