Foto de perfil de helenabonals

helenabonals

0 Relats, 0 Comentaris
0 Lectures
Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
Helena Bonals Barberà

Vaig néixer el 1971.

He fet Filologia Anglesa amb menció en Filologia Catalana, i tinc els estudis de Disseny Gràfic a
l’Escola Elisava. Treballo com a Tècnica Auxiliar de Biblioteca.

Vaig obrir el primer bloc, Anticànons, de crítica literària d’obres catalanes oblidades, el 2007.

El 2009 vaig començar el bloc Una cosa molt gran en una de molt petita, de comentaris de
poemes en català.

El 2010 vaig iniciar el bloc D’allò bell, d’allò sublim, de crítica d’art.

Per últim, el 2011 vaig obrir el darrer bloc En cada vers que has entès, de poesia meva.

Últims relats de helenabonals

  • No s'han trobat relats.

Últims comentaris de l'autor

  • helenabonals | 09-05-2025 | Valoració: 10


    M'agrada moltíssim!! És sensual, però també molt i molt sentimental. M'agradaria de saber escriure així.

  • helenabonals | 03-05-2025 | Valoració: 9


    La primera estrofa és com la font que es convertirà en riu, en la resta del poema. Aquest "engrunes en el fons/ del firmament" és sublim.

  • helenabonals | 03-05-2025 | Valoració: 9


    La primera estrofa és com la font que es convertirà en riu, en la resta del poema. Aquest "engrunes en el fons/ del firmament" és sublim.

  • helenabonals | 03-05-2025 | Valoració: 9


    La primera estrofa és com la font que es convertirà en riu, en la resta del poema. Aquest "engrunes en el fons/ del firmament" és sublim.

  • helenabonals | 11-04-2025 | Valoració: 10


    Algun tros és molt misteriós, però és dels poemes més brillants que t'he llegit. Les tercera, quarta i darrera estrofa són les que més m'agraden. Jo també crec que " Amb els meus records/ encendré una foguera" és genial. La foguera dels versos.

  • helenabonals | 30-03-2025 | Valoració: 10


    Potser l'amor està mort i soterrat, però amb aquest poema aconsegueixes de volar. Tot el que dius "va a missa". Un dels teus que més m'ha colpit.

  • helenabonals | 17-03-2025 | Valoració: 10


    No sé què afegir al que han dit els altres, només que m'agrada molt!
    Aquest sol color és el blanc de l'amistat o el roig de l'amor?

  • helenabonals | 28-02-2025

    És una mica kafkià, però ben escrit. Pertorba una mica. No s'assembla a d'altres relats que has fet.
    El 093 és el número de la policia a València? No ho sabia!

  • helenabonals | 16-02-2025


    Jo no hi entenc d'aquest tema, disculpa. Però és molt evident la teva fe.

  • helenabonals | 01-02-2025 | Valoració: 9


    A mi me n'han agradat molt les dues darreres estrofes, per la imatge de la campana i el batall, el cos i l'ànima, segurament.

    Aquests versos són deliciosos, infinits ells:

    Les emocions
    en la campana toquen
    cada sospir,
    uns ulls que miren,
    altres tal volta sospiren,
    són infinits.

  • helenabonals | 18-01-2025 | Valoració: 10


    Aquest "xiqueta dels meus ulls oceànics": això ho diu tot de com l'estimes, de la fe en el teu amor. Un poema molt bo de cap a peus.

  • helenabonals | 18-01-2025 | Valoració: 9


    Aquest "ser fort com una roca/ i lliure com el vent" el trobo deliciós. I l'estrofa del mig és molt ben reeixida. Com dic al títol, se'n pot aprendre molt, de com escrius.

  • helenabonals | 01-01-2025 | Valoració: 9


    El cor com a metonímia de la poesia, la part pel tot.
    El que hauria de ser incessant és la teva poesia!
    Els dos darrers versos m'agraden especialment.

  • helenabonals | 17-12-2024 | Valoració: 9


    Tot el que dius és molt encertat, escrivim perquè hem llegit, i jo alguna vegada he llegit que per escriure bé s'ha d'esborrar molt. Els professors carismàtics són molt importants, també.

    Bones festes, Perla de vellut!

  • helenabonals | 04-12-2024 | Valoració: 10

    M’agrada moltíssim, sobretot els tres primers versos. L’hauria volgut escriure igual.

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor