A mi m'agrada molt: "t'estime i t'estimaré/ com s'estimen lluna i sol", tu series la lluna. Felicitats pel poema, com sempre!

L'ànima del teu germà, "Emmarcada de principi a la fi" en el cos que habitava en vida. Un poema tan bonic com les violetes.

Aquests dos versos m'agraden molt: "sempre he necessitat tot el possible,/ soc subordinat fins a l'impossible", perquè m'hi identifico. Molt brillant tot el sonet, la idea de la pupil·la on es reflecteix la persona estimada és un clàssic.

Aquest contrast o ambivalència entre el "perfil d'abril" i la "tardor benigna" m'agrada molt. Aquest final: "Avui melangiós com/ les fulles de la terra" té molt de sentiment.
Felicitats, Perla de vellut!

Les flors i la teva manera d'estimar van juntes, sobretot l'enamorament que seria com la flor respecte el fruit, que seria l'amor.
T'ha quedat preciós!

És veritat que no és prou tenir fe, cal ser bo, a més de tot el que dius en el teu poema.
Que arriba a l'ànima!

Tot el poema és una joia, però jo em quedo amb "amb el que volien de veritat/ perquè no és per a sempre". Aquesta paret amb la qual topem constantment que és la mort, que fa que valorem més la vida.

Jo he estat a Sevilla, però no dins la Giralda, m'agradaria de veure el museu que hi ha dins algun dia. Gràcies per la teva introducció a la història d'aquesta catedral.

Aquests versos: "Soc per a tu i vull creuar subtilment/ cada frase, cada paraula d’ímpetu,/ que naix aèriament del verger de les coses,/ que van des d’aquí al cel./ Simplement vull regalar-te la musa/ emprenedora dels sentiments": aquest verger ho és la teva poesia, igual que la musa que li regales a l'estimada. D'aquí al cel, és el millor, el més emprenedor que us pot passar a tu i ella.

Quants "tocayos" junts! El pare, la mare i el poble! M'agrada molt aquest final.

Això d'estar tan convençut que tocarà, com amb la loteria de Sort, em sembla poc realista. Però d'il·lusió també se'n viu! I el teu relat acaba bé malgrat tot.
Això de votar tots el mateix és el que fem a la feina per Nadal, de totes maneres, i per si de cas.

Jo no he servit mai per la música, tot i que diuen que tinc bona veu. Ja veig amb aquest poema que tu sí que serveixes per fer música. Molt original i ben trobat tot el que dius de cada nota. Em quedo amb el "RE, resplendent i joiosa", però tot el poema es fa rellegir.

Poder-se dedicar a allò del que en tens " la fermesa clara i segura” ho és tot, és la felicitat. Encara que costi.
Molt bon relat.

És que a sota del cotxe no hi cabien pas! És normal que el cotxe es desfrenés, com ells dos estaven desenfrenats!
Molt enginyós, Perla de vellut!

Mentre no es facin servir els patinets actuals, qualsevol mètode de transport m'agrada. Tinc por que algun dia algun d'aquests patinets desbocats que van per la vorera m'atropelli.
Molt simpàtic el poema!