El cor com a metonímia de la poesia, la part pel tot.
El que hauria de ser incessant és la teva poesia!
Els dos darrers versos m'agraden especialment.

Tot el que dius és molt encertat, escrivim perquè hem llegit, i jo alguna vegada he llegit que per escriure bé s'ha d'esborrar molt. Els professors carismàtics són molt importants, també.

Bones festes, Perla de vellut!

M’agrada moltíssim, sobretot els tres primers versos. L’hauria volgut escriure igual.

M'agrada molt, és inspirat de cap a peus. Però, "per sobreviure en un món de folls" em fa pensar que l'amor no és cec, sinó.al contrari, és l'origen de tota saviesa.

D'una "rosella fluixa i dèbil" a uns "ossos forts com un roure". Això sí que és un contrast que fa pensar! Com una persona fràgil i forta alhora. Parles d'un cementiri pel dia que som, oi? És un relat que no s'assembla a res més.

Sentir-se primerenc és una molt bona cosa. Talment el "I enamorar-s'hi com ahir" de Moustaki. És un poema molt sentit, molt teu. Te'n felicito.

El teu poema és llarg, però no sé que té que fa llegir-lo. Molt misteriós, com ja t'han dit. Com misterioses són les muses I la poesia.

Un poema elegiac que arriba a l'ànima, té molt de sentiment. Malgrat tot, és molt líric. Bucòlic, però colpidor alhora.

Qui
sap
si
el poema
arrossega
el teu nom.

No sé per què m'agraden molt aquests versos!

Jo no he tingut fills, i això ha fet que em caigui la baba pel meu nebot. Veig que tu també estimes molt la teva tia, això està molt bé.

M'agrada moltíssim, Perla de vellut! De peus a cap. Ja pot estar-te agraïda la teva musa.

He llegit alguna vegada que la poesia que s'allunya de la música s'allunya de la poesia.
Té molt de mèrit aquest poema, que vol fer justícia i provar de ser a l'alçada d'aquest gran compositor.

A mi no em sembla gens dolça, aquesta història, sinó molt colpidora. Una al·legoria que sí que fa pensar molt. Per què el que somniem després ens cansa. Per què acceptar el que tenim, no fer el que es vol sinó voler el que es fa, és el millor que podem fer.

No t'havia llegit mai res així, Perla de Vellut.

"L'amor neix en els ulls, i els ulls el xerren", diu el refrany. Un poema dels habituals en tu, i no per això repetitiu. Penso que "amb aqueix amor que pot aplegar a l'infinit" fas molta enveja!

Identificar l'estimada amb la llum del sol és el més i millor que es pot fer en l'amor!
Felicitats!

M'agrada moltíssim! És molt sentit i original. Aquests dos versos són preciosos: "serà refugi del vent/ quan el cel et mira". A banda del seu cor, la teva poesia també n'és, de refugi del vent.