M'agrada moltíssim! És molt sentit i original. Aquests dos versos són preciosos: "serà refugi del vent/ quan el cel et mira". A banda del seu cor, la teva poesia també n'és, de refugi del vent.

Va desaparèixer, el meu comentari, veig.
És preciós, molt sentit i profund, més enllà de la transparència.

La teva autocita del principi ho diu tot d'aquest amor. A vegades no tot passa, alguna cosa important queda, ha de quedar.

És un poema molt original. Em fa pensar en la notícia, justament, que deia que un tant per cent molt elevat de ciutadans al món no miren ja les notícies perquè són tan depriments. Que si Ucraïna, que si Gaza, que si els morts al Mediterrani...
I és veritat que entre els locutors i les notes escrites a sota ens bombardegen constantment. De tant en tant ens calen poemes com aquest.

Molt bona interpretació de la imatge, Perla de vellut. O una imatge que il·lustra molt bé el teu poema. Els versos del principi i del final m'agraden especialment, comença bé el poema i deixa bon regust de boca, té molt de sentiment.

Què t'has inspirat en allò del "calaix de sastre" per aquesta butxaca de sastre? Deu ser inventada aquesta història, però sembla ben real.

Perla, coneixes Les algues roges de Ma. Teresa Vernet? M'hi has fet pensar. Les algues són un element submarí, invisible, amb molta força, com ho deu ser el teu amor, i més si són roges.

La cita que adjuntes al teu poema ja ens avisa del que vindrà, que no deixa de ser sorprenent! És tan captivador el teu poema com les roselles que omplen la primavera.

M'agrada moltíssim, Perla de vellut! Sobretot "desapareix,/ ja el teu cor trist, en la nit obscura". És un "xute" d'optimisme per al lector.

M'agrada molt sobretot el principi, els tres primers versos! La resta la trobo una mica inefable per a mi. Però molt bé!

Normalment, com amb els bolets, si n'hi ha una n'hi ha més d'una!
Molt sorprenent aquest relat!

Perla,
La teva musa ho deu trobar joliu!
Són jotes, aquestes estrofes tan ben rimades?

Això del "vèrtex" és el que m'agrada més. Seria la confluència de tu i ella. Felicitats pel teu enamorament i pel poema.

La flor perpètua és la teva poesia, jo no en sé, d'escriure així! La flor de l'enamorament no hauria d'acabar mai, penso, a més. És l'únic que compta.

M'agrada moltíssim, Perla de vellut! La metapoesia aplicada a l'amor. Sembla que parlis de la memòria involuntària i de l'inconscient als primers versos. Els darrers, "perquè senzillament/ ets tu" són el millor final.