Aquesta botella més aviat és com la llàntia d'Aladí! És capaç de respondre al desig de sorprendre el nebot. També la història en si és sorprenent!

Aquesta botella més aviat és com la llàntia d'Aladí! És capaç de respondre al desig de sorprendre el nebot. També la història en si és sorprenent!

"No és fàcil saber amar-te": diuen que estar sol és bo, perquè estar sol és difícil. I que estimar és bo, perquè estimar és difícil.
Aquest poema tampoc és fàcil d'entendre, però m'arriba molt.
Alberoni diu que l'enamorament és la flor, i l'amor el fruit. Jo prefereixo quedar-me amb el primer.

Molt bo! El que dius amb com ho dius, la música del flautista serveix tant per les rates com pels nens que s'emporta a la cova!

M'agrada molt "pel bes del xiprer a l’infinit", com en els xiprers de Van Gogh. També ells cerquen el sublim.
"El que dius amb com ho dius" és perquè parles del sublim amb uns versos que en són una mica, de sublims!

A "La mort a Venècia" es diu que Venècia és un lloc molt exòtic on anar de vacances, val molt la pena. Jo també me'n recordo molt de quan hi vaig anar als setze anys!

Mai no se'n sap prou, per això sempre et pots preguntar què més et queda per fer per l'altra persona. Acabar aquest poema és una bona cosa.

És real o novel·lat? Molt refrescant per a l'estiu, aquest relat.

És un poema amb molt de sentiment, brillant i tendríssim. És dels teus que més m'han agradat.

És molt ben trobat això de la pilota! Recordo que un professor de la carrera deia que quan un nen diu pilota a la lluna està fent una metàfora. El protagonista del teu relat també va fer una metàfora, en confondre dos homònims.

Aquest “o es ven o es compra” em recorda que en aquesta vida tot és un “toma daca”.

Trobo molt curiosa aquesta personificació de "El teu mal geni", l'autor de "l'escalabrada nina". Diuen que escriure per als nens és tan difícil com escriure per als grans, només és diferent. L'ensenyança de no fer malbé el menjar sempre és necessària en els infants. I de "perdonar ràpid" en els grans també.

"El mar continuarà anhelant-te/ mentre jo mire els teus ulls": tot el poema és molt líric, però aquest final el rebla. Qualsevol cosa que jo digui no pot ser res al costat d'aquests dos versos!

Et projectes en els boscos per reflectir-te en aquest reietó que no és més que la inspiració. El tenies guardat de fa temps, veig, aquest poema.

Rafael,
Jo sóc molt espiritual, com Kandinsky, però no crec en Déu, no hi entenc gaire de pregàries, ho sento, tot i que el teu poema sona molt bé!