Jo no he fet pintura, però sí disseny que forma part de les belles arts. M'agrada moltíssim com descrius el que fa un músic o cantor al costat del que fa un pintor. Es nota que hi entens, que n'ets "connoisseur".

Quina sort que té la protagonista del poema amb poemes com aquest! Felicitats per tots dos.

Jo sóc incapaç de fer un poema així! Té molt de mèrit, és d'una sensualitat molt lírica.

"Last Christmas I gave you my heart", cantava el George Michael. És maco d'enamorar-se per Nadal, de la manera que tu ho expliques!

No havia fet mai una reflexió sobre l'aigua o el sol com ho fas tu. Ho trobo molt curiós. Jo no sóc de ciències, però tampoc em deixen indiferent.

Molt apassionat aquest poema! El trobo molt original. Pel tema i per com l'escrius.

Això és com allò de "Doctor, el meu germà està boig, creu que és una gallina. I el doctor respon: ¿doncs per què no el posa en un manicomi? I l'home diu: Ho faria, però en necessito els ous".
He rigut una mica!

"No sé quantes hores/ ens va portar l'escac i mat": suposo que a través d'aquest joc parles d'una relació amorosa, de manera magistral, per cert. No s'acaba d'entendre, però arriba molt. Dels millors que t'he llegit.

La nostra manera de vestir és un reflex de la nostra personalitat, per això jo estic en contra del nudisme, que fa pensar en els presos d'un camp de concentració, tots vestits igual.
Hi ha, però, qui no té sentit del ridícul. No és veritat que en la varietat resideix el gust, ni que sobre gustos no hi ha disputes, ni hi ha res escrit. Jo crec que sí que hi ha criteris objectius en això.

Rafael, no t'ho puc comentar perquè no sóc creient, em sap greu.

Els poemes sarcàstics no m'agraden tant com els lírics, però aquest està prou bé!

Cadascú per on l'enfila! Amb final obert, el teu relat!

Molt i molt brillant, aquesta composició! És molt lírica, justament perquè és tan musical.
Això de "t'estimo com el sol" ho trobo curiós, jo estimo com la lluna. Els poemes parlen sobretot de l'amor, de la vida i la mort i de la mateixa poesia, tu parles molt sobre l'amor, veig. Com a poeta, jo no t'arribo a la sola de la sabata!

alguna cosa li costa. Al pare també li costa de fer que el fill estudiï! Però al final arriba a bon port.

Jo també vaig trigar molt a atrevir-me amb la poesia. Però ja no la deixaré mai, com el Miquel la natació. Fa poc que porto un club de lectura a la meva biblioteca, i no pensava que me'n sortiria! Veus com fa pensar, la teva narració?