Cercador
La carícia de la mar
Un relat de: Prou bé- Compartir:
En ser arran d’aigua fita l’horitzó on es beslluma el sol ixent.
A poc a poc deixa caure la tovallola damunt la sorra i es desprèn de la túnica que duu com a única vestimenta.
Nua comença a entrar dins l’aigua i deixa que, de mica en mica, la cobreixi. Quan ja li arriba al coll, amb un impuls es capbussa. Vol retrobar-se de nou amb els peixos que li fan pessigolles, amb la verdor de les algues que entapissen…
Amb sorpresa veu que on sempre hi havia la llosa entapissada de verd hi ha un gran forat.
S’hi atansa i en copsar la fondària de l’avenc s’hi endinsa encuriosida.
En anar baixant li estranya que el fons sigui lluminós i amb un ensurt veu la cua del que de segur és un gran peix.
I el peix va pujant i s’adona del cos i cap de dona. És una sirena.
– Què has vingut a fer aquí, al meu fons marí? Ets una intrusa i hauré d’esbrinar que no siguis un perill!
– Jo, bé, encara no sé què ha passat! Qui ets tu?
– Soc Pisíone, la persuasiva, i visc al palau d’or del déu Poseidó i la seva esposa Anfítrite, els qui m’han enviat a rebre’t al seu reialme i portar-te a la seva presència. Sembla que ja fa temps que t'esperaven.
– I, què em volen?
– Poc que m’ho diuen a mi, el que volen…
– Que estàs enutjada amb mi?
– Amb tu? No, però…
– Però? Però què?
– Mira! Saps aquella dita vostra, dels humans, que diu…
– Quina cosa diu?
– Doncs ja veus, que “de fora vindran i de casa et treuran"!
– Ai! No pateixis pas que per molt que m’agradi el mar, jo no m’hi quedaria en aquestes fondàries per sempre!
Comencen a baixar cap al més fons. Pisíone al davant donant cops de cua que tornen l’aigua en remolins, ella al darrere mirant de no ser engolida ni fuetejada per aquell apèndix d'escames d’argent.
Se sent arrossegada cap a la llum fins que aquesta l’enlluerna cruelment i amb un esglai…és troba de nou a l'arena arran de mar!
No sap què ha passat.
El déu alat Morfeu l’ha posseït?
S’ha adormit damunt la sorra?
Ha patit un desmai?
S’ha capbussat a les aigües?
Sembla que no perquè encara és vestida i la roba és ben eixuta.
Tant se val, es diu! De segur que la meva fascinació pel mar i la relació que hi tinc des de nena, m’han jugat aquesta passada!
Una bona i bella passada, pensa.
Asseguda, arran de mar, recorda tots els moments que l’han dut a sentir-la com la sent: amiga.
S’alça i entra a l’aigua. Tot és com sempre. Els peixets venen a fer-li pessigolles i les algues entapissen la llosa.
Deixa que l'aigua l’amari i l’acariciï, mentre es va fent de dia.
Relat complet del presentat al RepteClàssic “Arran de Mar”
Comentaris
-
Un relat molt original i molt ben aconseguit[Ofensiu]unicorn_blanc_del_bosc | 22-03-2026 | Valoració: 10
Per fi, un relat que crec haver entès almenys un 75%.
Bon relat el de la jove que va a banyar-se i es troba amb la sirena que, aparentment, pel motiu que sigui, la busca per portar-la davant el déu Posidó, i després passen coses i perd misteriosament la memòria, tot i que a jutjar per la roba seca no es deu haver banyat.
Et felicito molt per a aquest relat excel·lent, Prou bé.
Ens veurem per Relats, o almenys això espero.
Que passis un bon dia!!! -
Un mar de carícies[Ofensiu]Montseblanc | 15-03-2026
És preciós aquest relat-conte, les teves paraules m'han arrossegat dins l'aigua, m'he enfonsat amb tu fins a veure la sirena. Sigui realitat, o somni, les sensacions són les mateixes i en finalitzar la lectura he desitjat tant ser a aquesta platja que dius...
-
Tens dades de Ramona Castellnou Sabater Serra i Capalà[Ofensiu]Antonio Mora Vergés | 15-03-2026 | Valoració: 10
Aquest és el nom de la NENA CASAS
No hi ha cap dada del lloc de naixement i de traspàs.
Res del seu estat civil, soltera, casada,...
Res de la seva descendència - si en va tenir - ,..
Un altres dels misteris que l'annexió " manu militari " provocava.
Si saps o trobes més dades i/o imatges t'agrairé que les vulgui compartir.
Gràcies. -
Els remolins de l'aigua...[Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 14-03-2026
Un relat molt bé plantejat on descrius el vaivé de les ones del mar. Acariciar l'aigua del mar és bo i refresca els peus i les cames.
M'ha agradat tota l'acció.
Tens un bon do descriure el vaivé de les ones del mar.
Cordialment.
Una abraçada.
PERLA DE VELLUT. -
M'agraden molt les sirenes[Ofensiu]Percival Ashford | 09-03-2026
Una bella història de sirenes amb gir final. Tenim les tres parts d’un bon guió ben treballades. M’agraden molt les sirenes; la meva filla ho ha heretat de mi. Fins i tot vaig fer un curtmetratge sobre sirenes. M’agrada molt també ficar-me al mar sense roba. Per tant, aquest relat té elements que se’m fan molt atractius.
-
Amiga de la mar[Ofensiu]llpages | 07-03-2026 | Valoració: 10
Un conte rodó amb punts de màgia (el peix que parla) i de misteri (el despertar a la platja) que referma la teva relació d'amor amb el mar. Jo qualificaria el relat de prosa poètica perquè el diàleg m'ha semblat ser ben bé uns versets molt ben lligats. Bona pensada, Prou bé!
-
Un regal pels lectors[Ofensiu]Montserrat Agulló Batlle | 06-03-2026
Prou bé, podries fer un recull d'escrits al voltant del mar que inclús el vius en els teus somnis. Tens una gran sort de poder-lo gaudir de tant a a prop i tenir la mestria d'expressar el que sents amb paraules escrites. Felicitats pel relat, un regal pels lectors.
-
un relat preciós[Ofensiu]Noia Targarina | 06-03-2026 | Valoració: 10
Bon dia Prou be,
És un relat preciós,
l' amor al mar ens fa sentir com al entrar al mar no ens pugues passar res.
M' encantat el teu relat.
Atentament
Noia Targarina
Gràcies per els teus últims comentaris als meus relats ! ens anem seguin i llegint a relats en català -
amor pel mar[Ofensiu]Atlantis | 06-03-2026
El teu amor pel mar et porta a aquest relat que sembla un conte. Trobar una sirena i veure la vida dins del mar...La placidesa i benestar de ficar-te a l'aigua.
Molt bonic relat. -
Panteisme i politeisme[Ofensiu]SrGarcia | 05-03-2026
Em sembla recordar que al repte vas dir que tenies una relació panteista amb el mar. En aquest relat ho mostres clarament. Encara que sigui un somni és una mostra viva de l'amor de la narradora pel mar.
Molt ben escrit el relat i les escenes mitològiques.
Les coses continuen sent com sempre, però el que és permanent és l'amor pel mar.
Valoració mitja: 10
l´Autor
186 Relats
1740 Comentaris
107283 Lectures
Valoració de l'autor: 9.91
Biografia:
![\"Bilder](\"https://www.imgbox.de/show/img/cKgN7dnRBa.jpg\")
\r\n\r\n\r\n\r\n\r\nVaig néixer fa un munt d\'anys al cap i casal del meu país, al qual m\'estimo. Molta sort. Vaig créixer en una família fantàstica. Molta sort. Vaig col·laborar a crear-ne una, fa un munt d\'anys, que s\'ha enriquit amb fills i néts. Molta sort. Vaig treballar, un munt d\'anys, sempre en allò que m\'agradava: la meva professió. Molta sort. I ara, a la recta final que espero sigui molt llarga, crec que segueixo tenint molta sort.\r\n\r\n\r\nEmail proube43@gmail.com