Testimoni al darrer poblat (IV)

Ni més ni menys que la llibertat. Una dimensió que, com assenyalà Adorno respecte la veritat i la felicitat, no es tenen: s'hi és.

Ara sabem que el predomini de l'agricultura — incloses la propietat, el dret, les ciutats, les matemàtiques, l'excedent, la jerarquia permanent, l'especialització i l'escriptura, per esmentar només alguns dels seus elements— no eren pas inevitables en el "progrés" humà; no ho van ser, com hem vist, ni el llenguatge, ni la ciència, ni l'art.

Tampoc la tecnologia.

La tecnologia no fou mai una eina neutra a modelar amb protocols ètics Era una força autònoma que s'acabà protegint a si mateixa tot substituint la llibertat humana per protocols purament algorísmics.

Ara sabem que les decisions en l'enginyeria genètica mai es prengueren de forma democràtica ni conscient: vingueren imposades per les necessitats del mateix sistema tecnològic. I per un petit grup d'especialistes i corporacions que dictaminà quin eren el gens bons i dolents basant-se en criteris d'eficiència econòmica i control social.

El mateix que la inteligència artificial. L'evolució dels seus sistemes autònoms comportà una dependència irreversible on les màquines assumiren el control de facto, amb subordinació a l'elit tecnocràtica que reduÍ la resta de la societat a la insignificància.

Amb tecnologia cercaren civilitzacions intel·ligents en d'altres planetes i galàxies....

Ara sabem que, si mai n'hi ha hagut qualcuna, de qualsevol base biològica, el seu desenvolupament restà aturat per la consideració de les implicacions que comportava el paroxisme de l'activitat simbòlica.

Deu mil anys de simbolisme eixorc menaren al no res. O pitjor encara: a una sèrie de desfetes desconegudes fins a l'exacerbació darrera de principis del segon mil·leni (en datació 0-1-2 de l'anomenada era cristiana)

Ara sabem la degradació i la derrota que comportà allò que fou considerat un gran pas endavant, una admirable superació de la natura, és a dir la civilització.