Piranda

En l’època dels elindris i els pirans, tingué lloc un gran amor entre els joves Cascaiol, príncep d'Elindria, i Atropa, princesa de Piranda. Era un amor impossible, perquè els elindris de cabelleres flamígeres i els Pirans d'orelles punxegudes estaven en guerra des de feia segles. En Cascaiol i l'Atropa de daurada cabellera s'havien conegut en el gran bosc de les belles dones, quan l'Atropa s'havia perdut en una cacera del senglar, Estramoni, un animal blanc de grans ullals i poderoses peülles, Atropa va caure del corser que la duia i hauria mort devorada per les feres del bosc, si no l'hagués trobada en Cascaiol. Des de llavors, aprofitaven les nits per endinsar-se nus a la platja del mar de Mandragora. Es banyaven i feien l'amor entre l'aigua i la platja de nit i de dia.
Quan descobriren que Atropa estava embarassada de l'enemic elindri, els reis de Piranda, Clavi i Ipomoea desterraren la princesa Atropa. En una nit de tempesta, Atropa es trobà amb Cascaiol en una cova. Atropa donà llum a una nena de cabells flamígers i orelles en punta, però esgotada pel part morí. Cascaiol volia agafar la nena, però el cel es tornà blanc, un fuet taronja el traspassà de part a part i se sentí el braol ferotge de Viridis deu dels núvols malignes i de les tempestes desastroses.
La nena quedà sola a l'entrada de la cova, on Atropa l'havia dut a aquell món antic i màgic. Hauria mort menjada per les feristeles, si no hagués estat trobada pel centaure, Fontesqué. El centaure galopà cap al mar per ofegar la nena, doncs no li podia donar res per menjar i no la volia per aliment de les aus nocturnes i les feristeles. Entrà dins la mar i posà la nena al cim de l'aigua, perquè se l'enduguessin les onades. Fou quan Filipendula, sirena gran del mar de Mandragora agafa la nena en braços i li donà el pit de sirena. La nena s'adormí amb gran calma i fou endinsada dins de les aigües, on fou batejada per Neptú, deu dels oceans. Li posa el nom de Tetis.
Ara, Tetis treu el cap de l'aigua i mira la platja. Surt completament nua. Entre les roques, l'Afamdí, un sàtir amb peülles de porc, potes de cabra, tors d'home, banyes de cabró i membre sempre erecte se la mira. Tal és la bellesa de Tetis que el membre erecte d'Afamdí s'encén, com una teia. Entre grans crits, les flames el cremen i el converteixen en cendres. Tetis passa per damunt de les cendres d'Afamdí i camina cap al castell de Piranda. Ensorra la porta i, ella mateixa, es corona reina. Amb cabells flamígers i orelles en punxa, Tetis estableix la pau entre Piranda i Elindria. Al lloc, on hi havia la frontera, ella amb les mans fa un gran port, perquè floreixi el comerç marítim. Canalitza el gran riu Igingul, perquè els pagesos puguin regar i d'un bufet fa fora per sempre els núvols negres de Viridis. Però no té xicot. No hi ha cap jove que s'atreveixi amb Tetis. Així que se'n va a la vora del mar nua i coneix l'Estriam, el pescador de la mira lànguida. És un noi d'ulls negres i humits que toca la Pinandola de set cordes. Estriam no s'ho creu, però el cas és que ho fan, mentre les sirenes canten: "mar de Mandragora, Mandragora..." En sortirà un fill de cabells flamigers, en Faster, domador d'homes. Faster serà el guerrer més gran de Piranda i Elindia. Es farà famós en la conquesta de la ciutat d'Hilitis, on viurà, perquè Tetis li taparà el tendó amb pell de balena. En Faster tornarà a Piranda i farà un vaixell amb les mans. Travessarà els mars i els oceans fins a l'Atlàntida, on es casarà amb la princesa Mahaska, una noia de pell bruna, cabells negres i ulls foscos. Faster serà el rei dels atlants.