AIGUA I VIDA

Rius tenyits de dolor, quina bella metàfora! Un poema colpidor sobre la terra eixuta i la natura malalta. Felicitats per tan bell poema, amiga.

Tot i que no entenc ni un borrall de poesia, m'atreviria a dir que més que una descripció de la realitat de la sequera, és una pregària, i una pregària atemporal, ja que des de l'antiguitat l'home ha necessitat l'aigua i la pluja. L'aigua és vida!

Un Relat ple de sensibilitat. Enriquidor. Enhorabona.
Agraeixo el teu comentari al meu Relat.
Salutacions molt cordials.

.... esperança no hi ha vida i certament ens cal omplir-la d'aigua que és el símbol més preuat. Breu i concís m'ha agradat molt Rosa. Segueix escrivint perquè sempre aportes llum. Moltes gràcies per llegir-me i pels teus comentaris. Una abraçada, Magda.

Moltíssimes gràcies per aquestes paraules que m'has regalat tu a mi, 'Rosa Gubau' en el relat 'Un nou preludi'. Cada mot d'aquests nodreix les ganes de seguir escrivint. Espero gaudir de la pluja de nous poemes per part teva!

Bon cap de setmana! I ens seguim llegint!

1) Mira la part superior esquerra de la teva pàgina i veuràs unes letres RC molt grans. Just dessota hi ha una barra horitzontal negra on, a l'esquerra, hi figuren les opcions Inici, Autors, Fòrum i Publica el teu relat. Has de picar a Fòrum.

2) Hauràs aterrat a l'última pàgina del Fòrum. Si vulguessis retrocedir pàgines, dessota de tot tens l'opció Intervencions més antigues. Però el que busques està a l'última, de moment. Aixì que has de buscar la intervenció que té per títol Convocatòria NanoRepte 1075: PA AMB TOMÀQUET. Pica-hi al damunt.

3) S'obrirà aquesta intervenció i veuràs la meva convocatòria (Un o dos nanorelats de no més de 20 paraules. Us dono una setmana: fins dimarts 19, dia de Sant Josep, a les 12 del migdia). Després hi ha dos nanorelats meus (Amb tres llesques de pa i Taylorisme a l'Hostal del Pa amb Tomàquet) fora de concurs, amb una nota on dic que a la meva pàgina d'autor n'hi ha divuit més. Després, el nanorelat Invent, d'Atlantis. Finalment, de moment, el nanorelat 3 michelins de rnbonet, que s'havia deixat el títol i l'afegeix tot seguit. A continuació un espai en blanc, amb el requadre Text.

4) És aquí on has d'escriure un o dos nanorelats precedits pel seu títol (és millor que l'escriguis a part, el retallis i l'enganxis aquí) i, un cop l'hagis repassat, li dones curs picant sobre Enviar.

5) El dia 19 o 20 hauràs de tornar al Fòrum i entrar en una intervenció on hi posarà Votacions NanoRepte 1075: PA AMB TOMÀQUET. Entrant-hi veuràs els nanorelats presentats a concurs (de vegades, només el títol), numerats. Doncs hauràs d'escriure els nombres dels nanorelats que t'hagin agradat més, per ordre de preferència. Naturalment, no pots votar els teus propis relats.

Tot i haver passat l'equador del termini per al NanoRepte 1075, tema: PA AMB TOMÀQUET, a hores d'ara només dos concursants hi han presentat nanorelats a concurs.

Sé que cap dels dos freqüenteu el Fòrum, ni menys els NanoReptes, però, atès que el meu recull de nanoocurrències sobre el tema, fora de concurs, us ha mogut almenys a comentar-los, penso que igual hi teniu coses a dir i us convido formalment a no quedar-vos-les al pap, participant-hi. Deu, o qui sigui que mou dels fils d'aquest món imprevisible, us ho pagarà.

Tot i no entendre un borrall de poesia, el teu poema es prou explícit. Els set primers versos van deprimint cada cop més, fins que l'últim obre una porta a l'esperança... o és un convencional happy end perquè no sigui dit?

Tornat a llegir. Curt però intens.
Agraeixo el teu comentari al meu Relat.
Salutacions molt cordials.

Hola, Rosa Gubau
Fa dies que volia comentar-te alguns dels teus relats/poesia, i estava convençuda que ho havia fet, però m'adono que no.
Bé, m'agrada molt com utilitzes la metàfora, trobar els símils entre l'aigua i les llàgrimes o la sequera amb el dolor. Ha sigut molt encertat.
Enhorabona,
PD: Gràcies, per tots els teus comentaris que m'has fet
Fins aviat, ens llegim
Neus

Poesia emotiva, se't dona molt be la poesia

per tots els comentaris.

Comparar la pluja amb les llàgrimes és molt bonic i el dolor de la terra i la sequera amb el dolor i sequera de les persones.

Sembla que ha fet efecte aquest poema. N'hauríem d'escriure més perquè hi hagi més pluja!!!

La cançó, una forma tendra de llenguatge, molt sensible.
Enhorabona per aquest Relat, suggeridor.
Agraeixo el teu comentari al meu Relat.
Salutacions molt cordials, Rosa.

Tot i tothom depenem de l'aigua, sesé ella la vida s'extingirà. Que aquest petit poema ens ho faci recordar amb aquesta senzillesa eloqüent i bella teva és molt d'agrair i més ara que abans d'ahir va ploure forca i poguerem reconèixer que sense aigua tot és fa malbé...L'aigua és sang que corre per les venes de tot el que veiem, l'aigua és un transmissor de llum i energia. Aquest poema m'ha transmès també llum i energia, que és sinó la bellesa?

Conseqüentment, en fan falta uns quants més per posar fi a la sequera ;)
Un poema que se m'ha fet curt, però que ha sabut sintetitzar molt bé fent ús de les metàfores (cançons sense música, genial!) el que tots sabem: sense aigua no hi ha vida. Ens seguim llegint, Rosa!

Sembla que el poema ha estat escoltat. Per fi ha plogut amb alegria. Benvinguda la pluja.

Com diu la canço,
Al meu país la pluja no sap ploure
O plou poc o plou massa
Si plou poc és la sequera
Si plou massa és la catàstrofe

Encertat poema, Rosa

Salutacions

Dos paisatges desolats i una antiga cançó. Una brillant combinació.

Salutacions cordials

Manuel Xola

P.S. Agraeixo sincerament les teves paraules, així com l'escalf de la teva benvinguda

Existeix el plor i també el dolor, però en la vida hem d'estar alegres per a sentir l'esperança de vida.
Meravellosa poesia, que fa pensar.
Enhorabona, Rosa.

Cordialment.
Perla de vellut

Una frase vella que es deia en qualsevol circumstància desfavorable: "estem fotuts, si no plou".
Ara aquesta frase l'hem d'agafar en sentit literal. L'esperança sempre hi ha de ser, però també comporta por; poques coses tan dolentes com l'esperança fallida.
Estem ben fotuts.

Aquest cavall desbocat , genocida, com veiem, i del qual no sabem o no podem baixar, amb l’aparença narcòtica del millor dels mon...
La profunditat, si hi és, l’he aprés, no és pròpia; cal dir-ho, en un dia com avui. Es clar que jo dec haver parat l’orella, també. És una religió la psicoanalítica amb la qual simpatitzo força. Tot i que té els seus dimonis.

Un cant molt sensible a l'esperança. Ben lligat a la benaurada aigua. Beneïda i estimada aigua. Molt bon Relat, Rosa.
Agraeixo el teu comentari al meu Relat.
Una abraçada i salutacions molt cordials,

Aigua! Aigua! Cridava el riu Gurri a la novela 'El riu i els inconscients' de la Maria Dolors Orriols. No està a les nostres mans que plogui, però sí regar i nodrir d'escrits i bones lectures com els teus poemes 'Rosa Gubau'. Gràcies i bon dia de la dona!

Excel·lent descripció d'una esfereïdora realitat, de les conseqüències de la qual no estic segur que tothom en siguem prou conscients.
Cants d'esperança sí, però també acció directa a tots nivells i estaments... ens hi juguem molt.
Bon treball, Rosa, et felicito.