Decalatge

No se pas si jo triaria la segona opció, perquè em seria difícil recordar resultats de partits, loteries, etc. Com diu el SrGarcia, només triaria la segona opció si pogués tornar a néixer amb unes notes al calaix.
Molt ocurrent i divertit el relat, tots hi volem jugar i escollir, sense ni tan sols aixecar el porró!

D'entrada el "Geni del Porró" ja és una ocurrència que jo de tu m'afanyaria a patentar perquè ja de per si aquesta ingenyosa pensada és molt daliniana. Amb lo dels desigs no sé pas qui a triaria, tal volta el meu desig fóra poder triar un altre desig. Perquè cap de les dues opcions em fan el pes...

Molt ocurrent, aquesta versió nostrada de la llanterna d'Aladí. La llanterna ara és un porró, vull creure que un porró d'aquells gegantins que hi havia a dalt de tot de l'Ordal, abans d'arribar a Vilafranca (ignoro si encara hi són), i l'Aladí ara és un camioner forçut, capaç d'aixecar el porró amb un sol braç.

La seva decisió sembla la més encertada... tret que s'ha oblidat d'un petit detall: que, tornat a néixer, fins que no arribés a la majoria d'edat no podria actuar lliurement, i mentrestant serien el pares els qui remenarien les cireres, decidint com havien d'invertir l'estalvi.

Darrere no té cap govern, que és qui assegura la moneda que salda els deutes.
Mentre la gent hi confiï servirà també. Recordem, però, les preferents que de cop i volta ningú volia comprar. O jo estic molt "etivocat" com deia un fill meu quan era petit o això és teoria econòmica "barbameca".

Que faries de diferent si es pogués tornar a 'viure' amb l'experiència acumulada?
En el relat s'entén que l'acumulació de diners és la màxima prioritat en les dues opcions. Difícil tria que segurament nomès es pot pendre desprès d'haver-se begut tot un porró de vi- Qualsevol de les opcions és prou dolenta...
Un relaat molt enginyós, ILpages!

"El geni del porró", això sí que és començar bé un relat, sembla que ja és ben definit el to de tot el text.
Les alternatives que ofereix el geni et faran dubtar molt. Ja agafaria la segona si pogués portar uns apunts de les coses que van passar, moltes ja no les recordaria, però es fa difícil l'elecció, sí.
Genial la segona part, un noi que ha triat la segona de les ofertes del geni, però es veu decebut per la ignorància de son pare i lamenta el seu destí. L'únic que li podria dir és que treballés de qualsevol cosa a l'estiu, els diners, pocs, que podria arreplegar, ja serien molt, veient com ha anat això del bitcoin.

M'agraden molt algunes expressions: "banya de marrà", al meu poble en diem "mardà", un dialectalisme ben acceptat. També això que diu que trobaran carquinyolis al seu compte corrent. M'agrada que usis un català viu, pintoresc, de carrer, però sense barbarismes. Això és molt d'agrair.

Un relat ple d'enginy, de gràcia i d'ironia, el millor que es pot llegir.

Un relat amb un plantejament per prendre decisions i un cop preses explica com no tot depèn de tu mateix.

Voler reviure el temps viscut per a fer coses diferentes i millors esmenant errors i aprofitant oportunitats perdudes, això tria el teu protagonista i noves dificultats li barrena el pas...
Molt original, sorprenent i molt ben relatat com sempre. Gràcies.
Amb total cordialitat