Veredicte Repte Clàssic Nr,DCCCXXXIII Feines temporals d'estiuFeines temporals d'estiu |

Anticipo un parell de dies el veredicte del Repte, perquè no estic segura que en el lloc on vaig de vacances tingui ’wifi’ o em trobi amb algun problema que no pugui resoldre. Em sap greu si algun relataire estigués acabant d’escriure un repte.

Agraeixo primer de tot la vostra participació en què, amb relats personals o bé imaginatius, descriviu diferents feines temporals.

Passo a comentar-los:

Kefas: La redacció. Al començament del relat, no em queda massa clar l’edat del Lluís que com a narrador va explicant diferents feines d’estiu, fer classes de repàs a estiuejants, jardiner, escriure futures memòries… Parla també d’un mestre, d’escriure una redacció… Després de llegir-lo vàries vegades, el cap gairebé també em bullia.

.Maculan: Somriu. La història explica la feina d’un repartidor de diaris i revistes. Es llegeix amb interès i fa pensar el que deu ser per aquestes persones fer una feina que a ulls de molts de nosaltres pot semblar rutinària. En aquest cas el protagonista s’hi sent molt implicat mirant i llegint notícies que el trasbalsen i l’impacten.

Juan Palomo:Records fragmentaris. A part d’agradar-te escriure, amb aquest relat ens recordes la teva vessant de ciències. El problema matemàtic, he de dir que massa enrevessat als meus ulls, he agraït que el solucionessis tu mateix.
Les classes particulars, moltes de les primeres feines que solen fer els estudiants, les expliques amb una ironia i amb un sentit de l'humor que crec domines.

Percival Ashford:El miracle. Un relat que a mesura que el vas llegint el vius com si el veiessis. Malauradament situacions tan punyents com aquesta passen sovint. La mala jeia d’aquest turista (guiri) clama al cel. Deixes molt clar que per en Musa, aquesta feina li representa molt més que al Pol. Per ell, és sortir de l’infern que com a immigrant es troba. Un relat també esperançador. Al costat de males persones, també n'hi ha de bones.

Aleshores: Cebes i més cebes. Un relat en primera persona, ubicat en un poble de pagès, en que vas explicant la relació que s’estableix entre un jove forani amb uns vilatans. L’afició per la lectura és el nexe que entenc uneix al protagonista amb el Ru i el Tu. Aquests l’havien convidat alguns estius a fer algunes feines al camp. La frase final del relat reconec que m’ha deixat molt desconcertada.

Eloi-gp: Apardalat. Un relat molt ben estructurat i fluid que el vas llegint amb interès creixent. L’adjectiu ‘apardalat’ del narrador, està molt ben trobat. El final, una mica enigmàtic et fan venir ganes de saber més coses dels dos protagonistas, sobretot de la Queralt.

Sr. Garcia: Frau Collons.Una feina que pel que em sembla us va agradar i on amb la vostra sornegueria vau aconseguir que fins i tot la ‘capatassa estirada’ s’endolcís amb el temps. El relat porta a la reflexió que sovint la relació entre persones que no es coneixen i no comparteixen idioma, pot començar amb dificultat, per anar apareixent amb el tracte, la complicitat.
Per acabar d’arrodonir el relat, hi he trobat a faltar alguna acció concreta que passés a l’obrador o a la botiga. Segurament l’impacte que us va produir la inimitable Frau Collons, va acaparar tota la vostra atenció aquelles vacances de joventut.

Veredicte: he estat dubtant entre els relats de Percifal Ashford i el de l’Eloi-gp. S’em fa difícil la tria. M’inclino finalment per l’Apardalat’ de l’Eloi-gp que fa poc ha entrat a formar part dels relataires i així tots l’anirem coneixent més.

Et toca doncs Eloi-gp proposar el repte DCCCXXXIV.

Bones vacances i bona escriptura!