RE: Veredicte del REPTE CLÀSSIC 832: Nuesa, mar i religió.

Bons comentaris per a bons relats. Tema que ha incentivat la participació fins i tot d'algú que feia temps que no passava per aquí.
Felicitacions a tots i enhorabona Montserrat en ser la guanyadora!
Amb total cordialitat

Agraït pels teus comentaris, Percival, encara que t'hagis detingut a la primera versió del meu relat (09/06/2026) i hagis ignorat la definitiva (12/06/2026). Suposo que tot deriva d'aquell incident, d'origen desconegut, en que el text va començar a aparèixer tatxat.

Enhorabona, Montserrat, pel teu magnífic relat que es basa en una experiència viscuda a la Iugoslàvia de Tito, que va fugir de la tutela de Moscou, va muntar una economia no centralitzada, amb l'autogestió de les empreses, i el va alinear amb els països del Tercer Món. A veure amb quina convocatòria ens sorprens.

He de reconèixer que el tema que va proposar Percival Ashford amb els condicionants afegits de música, religió, que fos en certa manera minimalista, que passés en una platja… em va deixar bloquejada varis dies. No s’hauria passat en Percival?

En anar veient com els relataires s’anaven animant amb escrits molt enginyosos, vaig rebobinar anys enrera, per descriure unes vacances de joventut una mica boges que malgrat el rerefons polític, ens sentíem invencibles.

El relat és autobiogràfic. És el gènere en què m’hi sento més còmode. M’agradaria ser més imaginativa.

Moltes gràcies, Percival Ashford per haver escollit el meu relat.

Sempre és un repte triar un nou tema, sobretot que atrapi com el d’aquesta vegada. Confio també saber-ho fer.

Deixeu-me un temps per pensar-lo. Potser la revetlla m’inspirarà?

Primer de tot felicitar a la Montserrat pel seu relat guanyador, que m'ha portat a altres temps i a altres viatges.

Donar les gràcies a Percival per l'organització del repte i pels comentaris. I per l'èxit de la convocatòria.

Felicitar a tots els altres participants per haver escrit uns relats entranyables, i imaginatius, a partir de vivències, amb sentit de l'humor. El tems ha donat per una varietat de registres que ha enriquit la proposta.

A l'espera del proper repte, Montserrat.

Bona revetlla a tothom.

Soc de pagès i a casa meva hi havia molts animals. Tots anaven despullats, excepte els membres de la meva família. Els nudistes no mostraven cap mena de vergonya en mostrar-se tal com havien arribat al món, ni en la pràctica de les activitats d'evacuació de residus i reproductives.

Els membres de la meva família, que quan jo era xic no havíem vist el mar, ara van a la platja. Tots es despullen. La majoria, però, amaguen una petita part del seu cos, el dels òrgans sexuals i les canalitzacions d'evacuació de residus. Quins s'autoanomenen naturistes no amaguen res, excepte algun cas en què eliminen el pèl que, de forma natural, creix en les porcions del cos que altres amaguen. Això vol dir que no són naturistes integrals.

Aviat vaig entendre que en la meva família portàvem vestits perquè, de forma natural, no teníem els medis ni la fortalesa per enfrontar-nos a les inclemències atmosfèriques que tenien la resta d'animals. Érem minusvàlids en aquest aspecte.

També em varen ensenyar que hi havia un motiu insòlit, en forma de xantatge protocol·lari, que m'impedia continuar jugant a metges i infermeres amb les meves amigues a partir de l'adquisició de l'estat d'homínid racional.

Amb aquest bagatge educatiu he redactat el relat del mossèn que va a una platja nudista. No queda clar si és un mossèn de veritat o un senyor que per la seva timidesa és nomenat mossèn.

El que m'agrada més dels comentaris és que l'hàgiu trobat humorístic, perquè aquesta era la intenció.

La resta de relats són un reflex de la personalitat de l'autor, queixosa, reivindicativa, trencadora, conservadora, mística, imaginativa, trets que tots tenim en diferents proporcions.

L'organització del repte ha estat impecable, enhorabona, Percival. I la participació en la línia de la personalitat col·laboradora de cadascú, enhorabona també pels col·legues participants.