Nit de lluna plena

Ens hem de situar a finals dels anys seixanta. Érem joves, acabàvem de sortir de la Universitat i amb uns companys vam organitzar un viatge de motxilla a l’antiga Iugoslàvia, un feu encara comunista on governava amb mà de ferro el mariscal Tito.

Érem tres noies i dos nois. Hi aniriem amb un cotxe llogat. Sabíem que per entrar-hi es necessitava un visat especial que hauríem de demanar en arribar-hi. Com seria conèixer un país tan diferent del nostre?

Fent torns en la conducció, en un parell de dies ens vam plantar a Trieste. Ara ja ve de baixada vam dir i una mica inconscientment vam entrar-hi d’estranquis per no deixar constància en el passaport que havíem estat en un país prohibit. Teníem una tenda i una bona guia de càmpings de platja. No necessitàvem res més. Ens sentíem uns Robinson Crusoe descobrint petites illes que trobàvem tot vorejant la costa. El banyador era pràcticament la nostra única vestimenta. El banyador i una gorra.

Korcula, Split, Dubrovnik… i unes cales de sorra magnífiques. A mesura que passaven els dies, les nits es feien més clares i lluminoses. La nit exacte en què la lluna va ser completament rodona, les tres noies vam sortir sigil•losament de la tenda sense despertar als nois. En portàvem una de cap.

En arribar a la platja del càmping, completament deserta a aquelles hores i il•luminada per la lluna, quasi semblava de dia. La sorra color blanc neu. El mar en contra, negre com una gola de llop.

Ràpidament, ens vam desvestir entre rialles com si féssim una malifeta i ens vam endinsar dins l’aigua. Aquesta semblava tinta. Feia fins i tot basarda. Recordo que ens va embolcallar una sensació de llibertat continguda i vam nedar sense allunyar-nos gaire de la platja com si algun perill ignot estigués a l'aguait. El que estàvem fent no deixava d’inquietar-nos i a més, que passaria si els nois es despertaven i començaven a buscar-nos?

El silenci del moment només era trencat per nosaltres i pel moviment cadenciós de les onades arribant pausadament a la platja. Vam callar per escoltar la música d’aquestes acompanyant la nit.

Sabíem que en sortir tindríem fred. Ho vam fer tan de pressa com vam poder i vestint-nos vam tornar al càmping. A la tenda els nois dormien profundament. Després de l'aventura nocturna ens va costar agafar el son.

L’endemà al matí, els nois es van sorprendre de veure’ns tan enriolades. Quan els hi vam acabar explicant, encara semblaven més sorpresos. -I tant mosquetes mortes que semblava-ho ens van dir… Aquesta nit ens aviseu i hi anem plegats…-Si home, els van respondre… Eren altres temps i la nuesa era encara molt tabú per molts de nosaltres. Veníem d’una Espanya ultracatòlica en què ni el nudisme ni el top-less es practicava. Tot el relacionat amb el cos era considerat pecaminós i va costar molt treure’ns de sobre la gran quantitat de prejudicis que es tenia al voltant del sexe.

Ara feliçment tot ha canviat molt. No soc assídua de les platges nudistes, però als estius, les nits de lluna plena em recorden aquella vegada en que a l’antiga Iugoslàvia, jove com era, vaig nedar nua amb una llibertat com no havia sentit mai.

Les vacances a Iugoslava van tenir un final inesperat. En arribar a Skopje, en la nostra ruta cap a Grècia, al càmping ens va detectar per primer cop com a indocumentats i ens van retenir. Un furgó policial va venir a buscar-nos per portar-nos a comissaria. Allà vam viure una situació bastant angoixant en què se’ns va tractar de verdaders delinqüents. Després d’un judici ràpid i protocol•lari en què no enteníem ni paraula de l’idioma en què parlaven i de l’acta que ens van donar escrit en ciríl•lic, un intèrpret, ens el va resumir succintament dient que el jutge ens atorgava la gràcia de perdonar-nos una multa substanciosa, a canvi que sortíssim del país abans de vint-i-quatre hores. I poca broma va afegir, si em fèiem cas omís, la pena podria ser de presó. Vam sortir capcots. Qui sap si també ens haguessin detingut per l’afer de la nit de lluna plena. Era el comunisme de Tito més permissiu en qüestions de moralitat que la dictadura del país on veníem?

Al cap de poques hores vam travessar la frontera. Les platges gregues, tant cristallines com les que havíem deixat enrere, ens van donar la benvinguda. Vam restar alleugerits. Estàvem en un país amic i lliure.