Cercador
Que se n’han escrit de coses sobre el mar!
Un relat de: aleshores- Compartir:
Allà vaig aprendre a nedar i punt -tot sol, això sí-. Poèticament, això no obstant, el mar dona molt de si.
«Dona’m la mà que anirem per la riba, ben a la vora delmar bategant, serem la mida de totes les coses nom només en dir-nos que ens seguim amant. Les barques llunyes i les de la sorra prendran un aire fidel i discret; «
Diu Salvat-Papasseit. Res a veure amb un mar embravit, si no amb un de suau. Segurament el dia és de primavera. La passejada romàntica amb les mans agafades és el més natural del món.
«no ens miraran. Miraran noves rutes «
Un mar que obre camins.
«amb l’esguard lent del copsador distret.»
Les barques es personifiquen en algú que ja mira mar endins.
«Dona'm la mà i arrecera la galta
sobre el meu pit,»
Moment òptim per la besada que és a punt de venir en els versos que continuen.
El mar amb la seva salabror amb el sol lluent n’és del tot propici.
«I les gavines sota el sol que lluu
ens portaran la salabror que amara,
a l'amor, tota cosa prop del mar:»
Però de vegades cal vigilar-lo el mar i amb ell, tot allò que indiqui el seu tarannà:
«Vigila el mar,
que l'ocell ja no canta
i els terrats s'han cobert de brutor.»
I esperar -que bonic!- les barques i els mariners estalvis,
vingui d’on vingui el mal temps que porta el vent.
«Una dona marinera
Sempre mira d'on ve es vent
Tan si es llevant com ponent
Es bon temps sempre l'espera»
Hi ha invitacions a la melangia:
«Oh, gavina voladora... quan la vegis sola, prop la quieta onada
dóna-li la besada que li envio més fervent»
El mar indica també la força de la naturalesa contra la qual res es pot fer i és senyal de mort.
«Ai!, si un dia per al meu mal
em ve a cercar la parca
empenyeu al mar ma barca
amb vent llevant tardoral
i deixeu que el temporal
esquinci ses ales blanques»
Què més es pot dir?
Potser com Riba, que es guia i far, tot veient el temple del cap de Súnion:
«Súnion...
Tu vetlles, blanc a l'altura,
pel mariner, que per tu veu ben girat el seu rumb;
per l'embriac del teu nom, que a través de la nua garriga
ve a cercar-te, extrem com la certesa dels déus;»
Jo diria que és principi i final, guia, melangia, amor i bellesa.
I fins i tot, o principalment!, camí com diu Kavafis:
«Però no forcis gens la travessia
És preferible que duri molts anys
Que siguis vell quan fondegis l'illa
Ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí»
O lluita, amb Alberti:
«Galopem, galopem, fins que els enterrem a la mar»
Em quedo amb aquest darrer.
Comentaris
-
Amistat...[Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 11-03-2026
Hola, Aleshores:
Espere que tot et vaja bé i que la salut t'acompanye sempre.
Ja em diràs la teua opinió sobre l'últim poema meu editat.
Que passes una bona nit.
Aquest relat, ja t'ho havia comentat el dia 09-03-2026.
Que tingues una bona nit.
Cordialment.
PERLA DE VELLUT. -
Una de les realitats més imprescindibles.[Ofensiu]Percival Ashford | 09-03-2026
De primeres, quan el vas presentar al repte, em pensava que això era un relat més. Després, un cop he anat llegint, he descobert un interessant assaig sobre la manera com diferents autors han parlat del mar. És curiós de quina manera ens captiva. Jo, de petit, que vaig rebre un fort adoctrinament religiós, estava força preocupat perquè a l’Apocalipsi hi posava que quan tornés Crist de nou, ja no existiria més el mar. Sembla una ximpleria, però amb deu anys, aquest verset, em frustrava força. El que has escrit m’emociona molt; fins i tot el tros d’havanera de la gavina. De tot el que hi ha al món, el mar és una de les realitats més imprescindibles, l’estimo gairebé d’una manera espiritual i eròtica alhora. .
-
El mar és immens. [Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 09-03-2026
Una prosa poètica que aplega lacor, perquè sense mar, no hi hauria peixos i vida per a les persones. Hem de viure amb bona acció amb el món.
M'ha agradat molt com ho has plantejat.
Quan puguis i tinguis temps ja em diràs la teva opinió sobre l'últim relat editat.
Ens seguim llegint.
Cordialment.
-
Un escrit preciós![Ofensiu]Montserrat Agulló Batlle | 06-03-2026
Un mar inspirador de escriptors, poetes, cantants. Mai et deixa indiferent el mar. Recordo en Llach cantant Kavafis, portavem la cançó gravada en el mòbil i la vam posar mentre ens apropavem a Ithaki en un viatge a les illes greges. Uns moments que mai oblidaré, emoció a flor de pell. Un escrit preciós!
-
del mar[Ofensiu]Atlantis | 06-03-2026
Una bona antologia de poemes i cançons que parlen del mar. El mar surt molt en el meus poemes en canvi no soc especialment amant d'anar a la platja però si de passejar arran del mar.
Molt bonic aquest recull. -
La mar[Ofensiu]SrGarcia | 05-03-2026
Em sento totalment identificat amb el començament. A mi em va passar el mateix. També el mar el trobo massa gros, m'agraden més els rius. Per cert, tinc entès que la mare d'en Salvat-Papasseit era de Miravet, poble de riu per excel·lència.
has fet una bona antologia, tant de poesies com de cançons sobre el mar, és cert que sol inspirar molt. Jo, com que soc un sapastre, prefereixo aquella que diu: "Con diez cañones por banda..."
l´Autor
336 Relats
869 Comentaris
184577 Lectures
Valoració de l'autor: 9.88