Identitat

Jo he viscut a fora, Cornualla, I al final t'hi sents del lloc, hi formes part... pero en el tru cas, personalment, crec que et trobes, per qüestions idiomàtiques i culturals dins lavmatrixscnació: la catalana. Cas diferent di haguessis anat a l'apartat ables Canàries..
Un poema molt ben estructurat, concís i sobretot intimista.

Jo he viscut a fora, Cornualla, I al final t'hi sents del lloc, hi formes part... pero en el tru cas, personalment, crec que et trobes, per qüestions idiomàtiques i culturals dins lavmatrixscnació: la catalana. Cas diferent di haguessis anat a l'apartat ables Canàries..
Un poema molt ben estructurat, concís i sobretot intimista.

És possible ser de diversos llocs a la vegada, per naixement, per afinitat, per la sang, per l'experiència. I tots ens omplen el cor i en tots ens podem despertar sentint-nos acollits, encaixats, com la petita peça del trencaclosques que encaixa al seu lloc.

Amb tu mateixa. Un poema senzill i expressiu i a la vegada dòcil. Bona narració on et manifestes. Com si fora una cançó.
Enhorabona.
Una abraçada.

Relat interessant. Enhorabona.
Agraeixo el teu comentari al meu relat.
Salutacions molt cordials.

Depèn que s'entengui per calidesa.

Per experiència personal crec que ho són abastament.


Cordialment

Bon dia prou bé,

M' agradat el teu relat,
esta molt bent escrit,
i és molt entenidor.

Una abraçada

Noia Targarina

https://www.youtube.com/watch?v=gksFhVNUfm4

Una poesia molt ben construïda i alhora evocadora. La he gaudit. Et felicito.

Estem constantment viatjant d'un mon a l'altre, somniar ens apropa a la vida i quan despertem l'abracem!

Bonic poema 'Prou bé'!

Molt bé. Encara és estrany que no ens despertem més sovint desconcertats, de venir del món del dormir al món del viure, del son al son. Només els cops ens fan creure que el que sigui és real.

La calma d'allò conegut i que ens evoca els moments plaents que hi hem viscut.
Quan al tema de l'ambigüitat que dius en el teu comentari, jo li diria dube i incertesa i fins i tot por: com et pots deixa anar en altres mans potser més expertes, o sàbies? De quina manera caldria afrontar-ho.

Una poesia preciosa que m'ha transportat anys enrere, quan a casa els àvis de l'Empordà, el fort vent de la tramuntana feia espetegar tot el que trobava. Una sensació de que estava en un lloc plaent. Felicitats Prou bé i ben tornada a R.C.