La impudícia del vestit

La impudícia del vestit

Amb prou feines havia esbandit les teranyines de la meva migdiada quan van trucar a la porta. Toc, toc, toc. Tres, seguides i enèrgiques. "Pot passar, està obert" Era més aviat esquifit, estret de pit , escabellat i amb la mirada tèrbola. "Disculpi pel meu aspecte, fa tres dies que Morfeu ignora la meva existència". Comencem malament, vaig pensar. Els intel·lectuals vanitosos no em feien peça. El vaig convidar a seure i a explicar-se. "El món està fotut", va dir, mentre mirava la reproducció d'un quadre amb flors que hi ha a la paret de l'esquerra "És bonic i comunica serenitat" Em vaig rascar el nas per fer-li entendre que havia d'anar al gra. "Miri", em va dir fitant-me els ulls, "El món està fotut i no hi ha demà" Després d'una estona en silenci, va continuar. "El cas és que no tinc futur i el meu passat és indigne de ser recordat, però necessito un lloc on refugiar-me, necessito enyorar, he vingut a buscar enyor"

El diagnòstic era clar, el que en psicologia etiquetem com a Solitud marciana. El pacient ha perdut la seva casa emocional, ha estat buidat de contingut perquè li han canviat el llenguatge. Quan es vesteix amb les paraules de la seva infància per connectar amb aquell deliciós estadi, l'acusen d'impúdic per exhibir les vergonyes d'un temps abominable d'egoisme explotador i insolidari. El fan viure en un planeta desconegut on, amb la ruptura del llenguatge, li han trencat tota connexió amb el seu món real.

Me'l vaig mirar amb pena. Després d'explicar-li la situació, li vaig proposar l'única teràpia possible. La va trobar inassumible. "Tallar-me una mà per poder enyorar una part important de mi mateix sense necessitat del llenguatge!" Em va etzibar amb una energia insospitada en aquell cos tan fràgil. "I dir que és impúdic el meu vestit verbal!"

Estava realment indignat. El primer objectiu de la teràpia era l'estranyament del marasme. Ho havia aconseguit. Ara havíem de seguir pel camí de l'acceptació emocional i la involucració física.

Ha passat un any i el pacient està content. La teràpia per recuperar l'enyor, ha funcionat. La seva nova mà esquerra és una virgueria i funciona tan bé i amb unes prestacions tan espectaculars que, m'ha dit, està pensant seriosament tallar-se la mà dreta.