La Laura

Precisament tinc dos companys de feina que llurs fills pateixen d'aquest mal que fa que sempre estiguin amoïnats. Perquè ja és prou difícil la vida que només falta que un fill teu hagi de carregar tota la vida amb aquesta "pega" que l'impedeix estar totalment integrat en la societat. Un bon relat i redactat amb una desimboltura que és d'admirar.

Bon dia, Prou bé:

Al teu relat has creat un personatge que ens fa pensar de tan tímid que és. Assenyales que té TEA i que la seua vida és un turment ja que sofreix molt. I és que les persones no acceptades a un grup escolar ho comencen a passar molt malament.

Ni què dir que em m'he sentit molt identificada en el que ens expliques.

Suposo que amb el temps i una bona teràpia aconseguirà sortir-se'n ja que la Laura és una persona especial, però davant de tot, una bona persona i mereix ser respectada.

Una abraçada i a seguir escrivint,

Helena

Una història de la Laura, molt ben redactat, d'aquesta xica. El seu caràcter aplega a un extrem totalment de timidesa. La paraula de la Laura, és "autista".
M'ha agradat molt com el descrius,
Gràcies per compartir aquest relat, que aplega al fons del cor.
Cordialment.
PERLA DE VELLUT.

(Això de publicar un relat i en tres dies publicar un altre, no ho fa ningú) (Jo estic esperant uns dies més, per a veure si el comenta alguna persona més).

Un relat que commou per la inestabilitat psicològica de qui pateix la malaltia i que repercuteix en la convivència diària. Malauradament, conec un parell de casos similars i la vida es converteix en un infern tant per al pacient com per als que l'envolten. La medicació ajuda a modular les respostes extremes, però sovint es deixa de banda en un de tants rampells dels qui l'han de prendre. Aquest relat té un gran valor per a conscienciar de la importància d'un bon diagnòstic, t'hem d'estar agraïts, Prou bé!

Un relat que commou per la inestabilitat psicològica de qui pateix la malaltia i que repercuteix en la convivència diària. Malauradament, conec un parell de casos similars i la vida es converteix en un infern tant per al pacient com per als que l'envolten. La medicació ajuda a modular les respostes extremes, però sovint es deixa de banda en un de tants rampells dels qui l'han de prendre. Aquest relat té un gran valor per a conscienciar de la importància d'un bon diagnòstic, t'hem d'estar agraïts, Prou bé!

Un relat que commou per la inestabilitat psicològica de qui pateix la malaltia i que repercuteix en la convivència diària. Malauradament, conec un parell de casos similars i la vida es converteix en un infern tant per al pacient com per als que l'envolten. La medicació ajuda a modular les respostes extremes, però sovint es deixa de banda en un de tants rampells dels qui l'han de prendre. Aquest relat té un gran valor per a conscienciar de la importància d'un bon diagnòstic, t'hem d'estar agraïts, Prou bé!

No es pot dir que no et documentis bé, no.
Això del diagnòstic d’aquests tipus de malalties sempre ha estat un problema; els mateixos manuals han anat canviant constantment els criteris.
No sabia que es diagnostiqués més als nois que a les noies.
Molt ben tractades les dificultats emocionals i socials de la Laura.
Molt realista la descripció del seu entorn.
Un final perfecte, mostrant com n’és d’important un bon diagnòstic, sense prejudicis i com més aviat millor.

És un misteri, per a mi:

TDHs, psicoanàlisi...

De vegades pot ser bàsica la comprensió, algú que gasti el seu temps en compendre't.

"La Laura estava en el fons del pou de la incomprensió pròpia i aliena"

Molts adults pateixen no sols ells sinò també els del seu voltant, les consequències de no haver siguit diagnosticats de petits de problemes relacionats amb l'autisme. La Laura, a la que descrius molt bé, n'es un clar exemple.
Afortunadament avui dia pares i mestres estàn molt més alerta del comportament des seus fills i alumnes.
Un escrit molt interesant per fer obrir els ulls al perqué al patiment de moltes persones.

.

Bona vesprada prou bé,

Un relat molt bonic i ple de molta tendresa,
m' agradat molt,
i està ple de molts sentiments.

Gràcies per els teus últims comentaris.

Una abraçada

Noia Targarina