Mama

Em ric de la vida com un joglar
Ella m'esclafa; com un cranc el mar
Enfronto la vida com un mariner
Ella m'esclafa: com el fons d'un morter.

Dedico uns versos a qui m'ha estimat
Trobant pau i calma en les seves mans
Quan em llegeix sempre em diu: que t'ha passat?
Trobant pena i ràbia en allò que he creat.

L'ofici d'escriure sempre des del mal
Pensant en tristeses i en l'ideal
Em toca bonica; fer-te un recital.

Ets la gran llum; d'una Aurora Boreal
Dones llum; en un camí sense fanal
Tu m'has ensenyat a estimar de veritat.

Et dono les gràcies per fer-me veure aquest món
Valoro moltíssim tota la teva atenció
Donant-me salut, coneixement i protecció
No et preocupis mama, canviaré l'educació.