Sant Jordi, roses i llibres

Diada de Sant Jordi, roses i llibres

Malgrat l’excés que trobem avui dia en la majoria de tradicions populars i que dissortadament la diada de Sant Jordi no n’és exempta, el vint-i-tres d’abril, sobretot si el bon temps acompanya, és una veritable festa arreu del territori.

Ja fa dies que es va preparant l’ambient. Que si es vendran tantes roses, que si la majoria venen de l’Equador i Colòmbia en detriment de les del Maresme, que si s’han creat varietats noves amb flors de diferents colors. Recordo els anys en que comerços, bancs, parades del mercat, regalàvem roses als seus clients. Els directius també en regalaven als seus subordinats. Arribaves a casa amb tot un ram de roses que t’havien donat persones, moltes de les quals coneixies ben poc. Sempre ho vaig trobar com una forma de màrqueting que devaluava el gest que té el regalar una rosa a la persona estimada.

Cada cop més també et trobes paradetes de roses en que estudiants, diverses associacions o particulars en venen per recaptar diners amb finalitats més o menys altruistes.

Gran part de les roses es venen amb una ornamentació tan idèntica que semblen clons: roses de tija llarga acompanyades d’un parell d’espigues i que, embolcallades amb cel•lofana, porten una etiqueta amb les quatre barres. Molta gent troba que tenen un preu excessiu. Jo sempre he pensat que aquest és raonable. Penso en la feinada que hi ha darrera cada rosa perquè estiguin a punt per aquest dia. I les que malauradament no es venen i es malmetran passat aquest dia? No es paga només la rosa, sinó tot el que l’envolta abans i després. Son com petites joies que es compren un cop l’any per la persona estimada.

I Juntament amb les paradetes de roses, parades de llibres. Ja fa dies que les editorials i les llibreries estan en plena ebullició perquè tot estigui a punt pel dia més important dels llibreters. Aquests, a mesura que la diada de Sant Jordi s’apropa, tenen un ull pendent de la meteorologia i amb el refranyer popular que diu : “Per l’abril aigües mil” i per tant els més previsors tenen sempre, per prudència, plàstics preparats.

Novetats tot just sortides de l’impremta, llibres d’autors premiats, alguns d’escriptors ja molt reconeguts, llibres de temes d’actualitat com els de les intríngulis de la I.A. , assaigs de política, un assortiment molt acurat per tots els gustos i exigències.

Uns dies abans, es dona a conèixer en els mitjans, els noms dels autors que firmaran llibres així com el lloc i l’horari de cadascú.

El públic, adult i infantil, no falla mai. La massificació, tot i ser un xic massa, és bonica de veure. Personalment prefereixo, ara que tinc més temps, evitar la voràgine de les hores punta i anar a fer un tomb per les paradetes a primeres hores del matí o de la tarda. M’agrada però mirar per TV3 l’ambient festiu en que no es pot donar un pas i escoltar com diferents locutors van donant veu a diferents escriptors i vianants.
Llibres, roses i aglomeracions son per unes hores protagonistes absoluts.

Si hagués de posar un però a tot plegat, no m’acaba de convèncer el balanç que es fa al final del dia dels llibres més venuts com si es tractés d’una competició. Crec que no cal. Tots els llibres que s’han comprat sigui pel motiu que sigui, tenen un valor intrínsec i el numero de exemplars venuts de cadascú no deixa de tenir una importància relativa.

Durant uns anys sempre m’havia agradat descobrir en aquest dia, algun autor que em fos desconegut. Parlo de fa molts anys. Calders, Pedrolo, Montserrat Roig... I com que m’encanta tot el relacionat amb el mon dels liments i de la cuina, també em deixava seduir per algun llibre d’aquesta temàtica, dels que tinc una vertadera col•lecció.

Recordant quan els fills eren petits i ara amb els nets, passo una bona estona mirant la secció de llibres infantils. N’hi ha de molt bonics, amb il•lustracions molt acurades. M’agrada de comprar-ne alguns i tenir-los a casa per llegir-los als més petits
.
Mentre escric aquest relat queden pocs dies per San Jordi. També és una festa familiar, el meu marit es diu Jordi i tot i que avui dia les celebracions del santoral han quedat a un segon terme, de San Jordi tothom se’n recorda i rebem moltes felicitacions i dic rebem perquè al dir-me Montserrat, un nom també molt nostrat i que se celebra tant sols quatre dies després, molts aprofiten l’avinentesa de felicitar al Jordi per fer-ho de manera anticipada a mi. A casa sempre trobem un dia proper a una festivitat o l’altre per celebrar-ho plegats.

Us desitjo un bon i joiós Sant Jordi !!!